dijous, 30 de novembre del 2006

Canvis d' última hora

Comencem malament, i és que no es pot estar al dia, i us diré perquè. Avui ja tenia mig muntat el post i quan venia cap a la feina escoltant les notícies, patapam ho sento i ja està ara no me'n puc estar d'explicar-ho! Però rebobinem:

Avui volia comentar (i em reservo el dret a fer-ho en un futur) el meu punt de vista sobre la polèmica del burru català (no cony aquest no, l' altre), ve és igual, aquest que s'enganxa als cotxes. I el tema dels seus dos creadors i sobretot les mutilacions sofertes per l' animalet per tal de no interferir en la propietat intel.lectual de l'altre, al final vindran els creadors de l'emule a dir que els hi hem fotut el logo!

Doncs bé, ja tenia mig llest el tema, i sento a la radio que el sempre sostenible conseller d'interiooooor nomenarà director de seguretat ciutadana, el sempre magnific Sr. Olmos!
ara pla, que diuen a Girona! És que no puc amb aquest tiu! té una oratòria pitjor que el molt honorable però en canvi té una necessitat de protagonisme fora de lloc. Suposo que és un premi a totes les declaracions fora de lloc que feia, culpant a la gent del embussos, accidents, etc... perquè com que tots sortim a la mateixa hora... que estrany no? que el cap de setmana o les vacances comencin per tots igual...
són les vuit del matí i ja m'estic fotent a mil, quin dia m'espera!

dimecres, 29 de novembre del 2006

De verduretes

Se, que molts esperen que analitzi la nova composició del govern d'entesa, però passo, no en tinc ganes. En canvi vull fer una reflexió sobre el fet de menjar vegetals únicament.

Els que siguin vegetarians poden passar a l' última línia del post.

Ésser vegetarià és una merda! apa ja ho he dit, i és del tot fonamentat, fruit de l'experimentació en les pròpies carns. M'explico, ahir coses del destí, vaig dinar verdura; un dinar ràpid de coliflor i patata amb beixamel (sort que hi vaig sucar pa!) a mitja tarda ja m'havia menjat dos llapis i en comptes d'un tallat vaig tenir de prendrem un cafè amb llet. Doncs bé només esperava l'hora de sopar, però ja diuen que els camins del senyor són inescrutables i fins passades les deu del vespre no vaig poder posar-me a sopar i llavors ja estava tant cansat, que vaig acabar fent-me una amanida amb formatge de cabra, creixems i formatge quin sopar! però si, dona el pego i llavors no vaig notar res estrany, vaig veure House i a dormir.

Ah amigo! aquest matí però quin mal de panxa, quina gana! no podia ser, llevar-te al matí per anar a treballar i a sobre tenir gana! l'únic bon record d'ahir és la mica de fuet que hi havia a l'entrepà de l'esmorzar! però això si avui, avui vull carn vermella tendra poc feta....

Així doncs, i aquí dono la benvinguda de nou a tots els vegetarians lectors d'aquest humil bloc, que passeu un bon dia tots, i que cadascú ompli la seva panxeta amb el que més l'hi agradi.

dimarts, 28 de novembre del 2006

Un dia extrany 128 president.

Quan sents que el Rodriguez Ibarra diu que ha tingut que venir un xarnego per poder formar govern a casa nostra, i que l' opció més votada i nacionalista no ha pogut fer-ho, em fot una ràbia de l'hòstia, però ràbia perquè diu el que pensa passant del que diran, de que quedi malament, tot i que gairebé sempre hi estigui en contra. Crec però que aquesta vegada té raó.

És llavors quan iniciatives com aquesta de la Txell, trobes que tenen tot el sentit del món i més quan veus "listillos" que expliquen unes històries estranyes, dignes de cuarto milenio!

Avui es un dia per no mirar el TN, i tampoc la Terribas (clar que aquesta no la miro mai! excepte quan surt al Polònia!)

dilluns, 27 de novembre del 2006

Ronaldinho m'ha recodat Rivaldo

És impossible no parlar-ne, és impossible tenint en compte que l'alternativa a no fer-ho és parlar del Monti, una vegada més, o bé d'aquells que es manifesten a favor de no se què o qui, però que en realitat només volen posar més llenya a un foc que ja els va bé que cremi! Ho sento però s'ha de ser fill de puta per anar en manifestació darrera d'alguns.

Però és dilluns i dissabte a la nit, en unaltre gran programa de TV3 "el vestidor" quin gran comentarista Charlie Reixach! vaig veure el que sens dubte serà el millor gol de la temporada i ves tu per on, buscant-lo al youtube, he trobat això, que si heu agafat mai unes baquetes, sabreu que és si fa no fa com el que va fer el Ronaldinho amb la pilota dissabte a la tarda.

dissabte, 25 de novembre del 2006

Post de dissabte feiner

I com que m'estic escaquejant una estoneta, una cançó que feia molt temps que no escoltava!

divendres, 24 de novembre del 2006

Debaaaaaaaaat d'investiduraaaaaa!

Quin rotllo! si jo fos aquell diria "Tu no tienes ritmo!" però que avorrit que és escoltar aquest home! el missatge de nadal serà soporífer de collons! Que no té cap assessor que li pot dir que cal aixecar el cap del full de tant en tant!

El dia en que nokia comença a posar el català als seus mòbils (collonut, ara no caldrà subvencionar el madrit comprant siemens) va el futur president i diu que no cal defensar la nostra identitat de país.... em penso que no li donaré ni 100 dies de gràcia!

dijous, 23 de novembre del 2006

Ens vigilen?

Quina sorpresa al revisar les estadístiques del blog (una mica de curiositat no fa mal), va i hi trobo aixó:



Ahir vaig parlar del Iceta, es van fer comentaris sobre alguns polítics que havien participat a la barberia i ara aquesta sospitosa visita...serà allò del gran hermano? tindran algú a madrit que va buscant per tots els blogs a veure com critiquem la classe política? O simplement és que com s'aborreixen alla al congrès es dediquen com la majoria de gent que volta per aquí, de navegar per la xarxa en hores laborables? Si ja ho deien aquells, som com som!

dimecres, 22 de novembre del 2006

L'iceta voldria ser llibreter

Això és el que va dira ahir, mentre l'entrevistaven a minoria absoluta, i a sobre vaig pensar que en feia cara de llibreter en Miquel, de llibreria petita i amb llibres per tot arreu. Llavors, no se em vaig trobar pensant-hi, i no és la primera vegada, que faria si no fes el que faig? m'agradaria tenir una papereria tècnica, rodejat sempre de rotrings, papers de diferent gruix, compassos, cartabons, plànols d'autocad, rollers, punta fina...aquella bona olor de les llibretes noves.
La segona opció seria una ferreteria plena de tots els artilugis necessàris per tal d'aconseguir realitzar qualsevulla de les parides que fan els de bricomania, tot i que desde que el van canviar d'hora i cadena ja no l' he tornat a veure més.
Si ja se que semblo el, Kruszelnicki (llegiu el post de la txell), que era un que tenia temps lliure, però es que tota la tarda reunit amb uns informàtics, dona molt temps per deixar correr el cap sense estar al cas del que t'expliquen els que tens davant.

dimarts, 21 de novembre del 2006

Periodistes esportius i altres aus rapinyaires

Ahir per casualitat vaig veure una estona el Rondo. Quina vergonya aliena de veure tota aquella colla cridant, apartant-se i trepitjant-se uns als altres. Sóc conscient que segurament molt de tot plegat és atrezzo, que esta pactat i que és el que la gent reclama del programa, però la veritat és que jo no hi se veure la diferencia entre això i els salsa rosas o els tomates.
Que n'és de fàcil la feina del periodista esportiu (sense comptar l' intrusisme que també n'hi ha i molt). Criticar la feina d'entrenadors i jugadors espaterrats en sofàs, només els falta vestir-se de nit.Suposo que si la meva feina fos estar tot el dia al camp del barça per veure com tota la colla entrena durant una hora jo acabaria igual, sembla que s'ajuntin a xerrar com qualsevol colla d'amics i apa, a elucubrar que hauria passat si hagués posat un pivot volant, un mig camp defensiu, o dos tridents!
Tots seguint l'estela del gran Johan, dius "això no funciona, petarà", i llavors si peta tu ja ho havies dit i si no peta dius que et van fer cas i ho han arreglat, i ja està que total no és tant important, és un divertiment.
El millor de tot és la rapidesa en que tot passa, Gudjohnsen fa 2 gols i ja esta, l' Etto que s'ho agafi amb calma, tot arreglat. Els pericos guanyen a l' últim segon, i ja es veuen a Europa, i l'entrenador del nàstic segueix tant xulo com sempre i no guanya ni de conya!
Ara bé, posats a ser crítics, jo preferiria ser de la guia michelin tu, la panxa plena és el primer! que ja ho deia Aristòtil, per pensar cal tenir les necessitats bàsiques cobertes.

dilluns, 20 de novembre del 2006

Atrapalo o oci a la pantalla!

Rebo les ofertes d'oci d'atrapalo.com, sempre penso que m'hauria de donar de baixa de la seva llista de correu, però fa mandra! i a més sempre hi ha l' esperança de trobar aquella escapada, aquell raconet on fer-hi cap per escapar de tot. Especialment en dies com avui, dilluns sant tornem-hi, després d'un esgotador cap de setmana intentant convencer un vailet de 3 mesos que és molt millor pendres una llet en pols barrejada amb aigua i servida en un pot de plàstic que no una lleteta calenteta directament d'un pit esplendoròs... És evident que no cola! que és un nadó però de tonto no en té un pèl, que a mi tampoc m' agrada gaire beurem una cerveseta en got de plàstic (tot i que els reciclables de les festes majors no son mala ideia), però clar si a més hi posem uns pits per el mig, és que no hi ha color!
Però ves, que hi farem, amb agulletes als braços i els ulls enganxats, tornarem a lluitar....bla bla bla
És llavors quan mires la pantalla, i penses en col.locar la colla, agafar i marxar lluny sota una palmera i quan mentalment t'hi estires, es quan notes que alguna cosa s'et clava a l'esquena i llavors mires sota la tovallola i és el "Raiquaza" el tot poderós pokemon de l'altre heroi i tornes a la crua realitat!
Si som dilluns i no hem descansat gens ni mica!

divendres, 17 de novembre del 2006

Comença un nou curs.

Avui es comença una nova etapa, al parlament hi haurà aquell ambient similar a quan varem canviar de l'escola de bàsica a l' institut. Vells coneguts, amics, gent nova... m'imagino els nous, deu haver dormit el ciudadano? segur que la seva mare li ha regalat un estoig nou, que el de l'any passat ja esta massa fet servir!
Fins i tot és possible que algun dels nous es porti un entrepà per si de cas fan una hora del pati. Que veient com s'engreixa l' Ernest Benach, dona l' impressió que al Parlament s' hi menja prou bé!
La veritat és que sort que tenim Polònia per estar una mica més entretinguts, que ahir el gag final del Maragall tenia molt suc, una pena però que no sortís la Ruscalleda que li tinc especial devoció.
Espero però que només sigui una curiosa coincidència, però avui hi ha un "fulano" que intentarà batre el record guiness de llençar-se escales avall, sense proteccions, en unes escales d'una ermita de Cantàbria. 134 graons rodolant en aproximadament 12 segons! Esperem que aquesta colla del Parlament no caiguin tant ràpid!

dijous, 16 de novembre del 2006

Es pot ser positiu i sindicalista?

Després de sentir les declaracions de Coscubiela sobre les accions que s'han iniciat per tot el merder de la Renfe, han estat les habituals: "les mesures preses són insuficients"

Que aquestes coses les diguem les persones sense responsabilitats polítiques, pot ser acceptable, però entenc que la funció dels sindicats hauria d'anar més enllà del que habitualment fan, o com a mínim és el que a mi m'arriba. Preocupar-se dels nivells salarials, que ja m'esta bé si paral.lelament es preocupessin de millorar les capacitats dels seus associats.

Quan parlem del futur del nostre país, sempre es parla de qualitat, de turisme de qualitat, de serveis a l'alçada, de noves tecnologíes, de productes d'alt valor afegit. Però tot aixó no s'aconsegueix si no és amb treballadors/es amb un alt nivell de competència, i no em refereixo a universitaris, si no a gent d' ofici. I és aquí on no veig massa la mà d'aquest sindicats que haurien d' aportar més, crec.

L'imatge dels sindicalistes recolzant vaguistes en areoports, amb megàfons i parlant en castellà la tenim clara, i també quan la seat fot fora 600 operaris, mirant quants son a les seves llistes, per tal d'aconseguir la paritat, que en fotin fora per tots als sindicat igual.

dimecres, 15 de novembre del 2006

Futur incert?

Diu que Déu es reuneix amb Saddam, Busch i Montilla. Llavors Saddam pregunta:

-Com estarà Irak d'aqui 10 anys?
- Molt malament, hi haurà guerra civil, problemes religiosos, fam...
I Saddam, es posa a plorar desconsoladament.
Tot seguit, Bush li diu:
- I els estats units? Seguirem essent els millors?
- George, diu Déu, no sou els millors, però d' aqui 10 anys estareu pitjor, hi haurà un crack econòmic, inundacions al sud, rebelió de l' exercit...
I George cau de genolls enmig d'un mar de llàgrimes.
Finalment, Montilla s'adreça a Déu:
-I a Catalunya, Déu, com estarà Catalunia?
Llavors Déu, tapant-se la cara plora desconsoladament!

Serà només un acudit? Esperem que si!

dimarts, 14 de novembre del 2006

Gola profunda, ens ho empassarem tot?

Tot i no ser dels que estan més preocupats per els recents resultats post-electorals i les seves negociacions per a la formació de govern, mai no he amagat que el Montilla no és el meu home.Sempre he trobat a faltar a CiU aquell cop de puny a la taula, prendre decisions sense tenir en compte el que diran i per això sempre he optat per un nacionalisme més bel.ligerant, el que ara "tornava a tenir la clau".Però quan sento el futur president dir, que el Carod (vis.president) tindrà menys atribucions que no el conseller en cap, que si vol la política lingüística i altres coses, i sempre amb un to de veu planer, sense estirabots ni sortides de to com amb el de l' americana de colors... em pregunto si no estarem davant un altre rei del "talante"...no serà una mica un cavall de troya? Encara recordo allò de "apollaré el estatut que salga de cataluña" i ves on estem no? Cada dia que passa penso que igual en l'oposició tampoc no estaríem tant malament...o potser és que la clau que tenim només obre la porta del "cuartu de la planxa?"

dilluns, 13 de novembre del 2006

Rafa Guerrero, el linier!


Imprescindible el comentari! Quin tiu tu! que s'ha de celebrar el 10è aniversari de la cagada del penal..docns torne-m'hi, aquesta vegada sense el "no me jodas" però si senyor, el Rafa l'ha tornat a espifiar en "prime time!".


Ara jo em pregunto, i a aquests arbitres, qui els treu una targeta? Sort que no va afectar al resultat que si no...

divendres, 10 de novembre del 2006

Adéu Sete!

Certament el rebombori polític ens fa perdre de vista diverses (moltes segur) altres notícies que d'haver-se fet en altre moment històric haurien ocupat converses durant el cafè, amb la família, els amics, etc... en el meu cas no vull deixar passar aquesta, Sete Gibernau plega... i no m'estranya! amb la d' hòsties que s'ha arribat a donar aquesta temporada! quin perla, espero que no li hagin descomptat els carenats trencats de la seva nòmina, però clar d'algú que es diu Sete, que se'n pot esperar... almenys el Sito va guanyar algun campionat. Quan he vist la notícia als esports del TN, ha passat aquella fantàstica última volta de Jerez amb el Rossi l'any passat...com vaig gaudir (a casa som molt de Rossi) quin fart de riure quan al podi feia cara de nen petit que li han pres una joguina... Però bé, s'en va el pupes i amb això un altre oportunitat que un esportista català guanyi una prova del campionat del món (bé poques tenia però alguna....si plou molt i cauen tots) i de donar la volta d'honor amb la bandera espanyola, com sempre! doncs que es foti! bé tampoc és això però ja m'enteneu. El que tinc clar és que si no deixa a la Cañadas, que li ha tirat el mal d'ull, aquest noi no aixecarà cap!

dijous, 9 de novembre del 2006

La figura de l'expert (llegeixis veí)

"he sentit pam pam pam, i he pensat això son trets"

Aquestes declaracions les acabo de sentir a la radio, les ha fet una senyora referent a un tiroteig a Lleida on han matat un home al mig del carrer.

I jo em pregunto, quin rigor informatiu te la senyora aquesta o qualsevol veí que surt en bata, sense pentinar i opina per a tot el qui ho vulgui sentir? i la culpa és seva per voler tenir aquest moment de glòria o del/la periodista de torn, que com que no té res per aportar li fot el micro al primer que troba?

Sempre m'ha fet gràcia aquestes situacions, "se'l veia bona persona" diuen els veïns de qualsevol tipus que s'ha carregat la família o "sempre saludaven al passar" clara descripció d'un comando terrorista que tenia un pis franc al costat de l'altre expert.

I llavors ens estranyem de les coses que passen en aquest país, que ja no és segur ni portar ensaïmades de cabell d' àngel de Mallorca! no fos que la combinació de cabell d' àngel i la mala llet per els retards perpetus dels vols d'avions, fessin explotar alguna cosa!

dimecres, 8 de novembre del 2006

Mad Max

És la pel.licula que em ve al cap quan volto per els diferents blogs que acostumo a passejar-me diariament i que he de conferssar que cada cop m'enganxa més. Donc si, en la majoria de blogs es veuen missatges depriments, catastròfics, que fan preveure un futur on el malvat Montilla ens portarà al desastre....tot i que no m'agrada, espero que no, però per si de cas, jo ja vaig preparant-me amb aquestes pelis.

Nota de tripartit (l'actualitat mana) : Si són els mateixos i n'estan convençuts, perquè en canvien el nom del govern a "entesa de bla bla bla"? i a qui se li acudeix donar el comandament de la poli al Saura? Tinc unes ganes de veure com justifica càrregues policials davant un grup de joves que no vol la linia de molt alta tensió, l'ave, o pisos cars...aixó si que serà una mica de "xiste" com diria el president! I fer vis-president el Carod, que aixó no esta ni a l'estatut, dona a veure que passa quan es fan les coses amb presses!

dimarts, 7 de novembre del 2006

Tripartit 2.0 (2)

No se si serà l'últim post sobre aquest tema, és massa d'actualitat i com que el Barça tampoc es que estigui tant bé...
Bromes a part, porto uns dies que ja estic tip d'intentar justificar una cosa de la que no estic d' acord, vaig votar ERC i no estic d'acord en fer Montilla president, que ja ho vaig dir ahir, però en el meu entorn, gairebé tots de CiU, no paren de tirar-me en cara tonteries, com "ja tens el president que volies", "Mas ha guanyat", "aixó és una vergonya"...
Doncs bé, a mi m' agradaría sentir varies coses:
Primer d'ERC, com és que no han explicat tota la veritat als votants, entenc que les bases i militants han de deure "obediència" i ja tenen els seus òrgans per tal de dir la seva. Però els simpatitzants només tenim les urnes, i a mi m'extranya que només en un cap de setmana es pugui lligar tot aixó.
Com és que permeten no tenir prous pebrots per tenir conceller primer, i si vice-president.
Com és que no tenen Educació, si programaticament havien dit que poasarien de nou el DURSI.
I el que segurament no sabrem mai, qui és qui en aquesta mena de maranya de poders, perquè al final potser si que semblarà que enlloc d' un partit polític, és un camp de futbol en un partit ple de travetes!

I de segon, a CiU. Com és que encara ningú no ha fet cap comentari d'autocrítica, com és que ningú no ha vist que en Madí és un personatge que surt rebotat sempre, i que quan presenta la dimissió no li accepten?. Ho sento però em recorda a Luis Aragones i la selecció d'espanya
Quin tipus de relació mantenen amb els altres partits, perquè ara mateix estan igual de sols que el PP, i els "Ciutad-anos" i aixó segurament ells hi tenen alguna part de culpa.
Com és que en 23 anys de manar, no van modificar la llei electoral per tal d'evitar que passes aixó, no sabien que amb quines regles de joc juguen? o ja els hi ananva bé el tema de que amb menys vots, però més ben col.locats tenien més escons.
Algú de CiU ha pensat quin cost ha tingut, aprovar l'estatut a esquenes de tots, o bé donar suport als pressupostos del ZP? potser els hi ha costat massa car no?

I ja se sap ara a aguantar una legislatura que ja começa amb cassolades, fet que indica que serà de tot menys tranquila, jo començaria a veure com es pot fer per engrescar als catalans per una opció de país, tot i que a mi personalment mentre hi hagi en Durán Lleida voltant s'em faria massa extrany votar convergència i no crec que es posin d'acord amb ERC, tot i que en política....

dilluns, 6 de novembre del 2006

Tripartit 2.0

No estic content, ho haig de reconèixer no m’agrada Montilla, i punt.

Ja se que els “meus” ho han decidit així però també tinc el dret de dir que no m’agrada, i el que no m’agrada és que les forces “teòricament” nacionalistes siguin incapaces de ajuntar i sumar, que sempre tinguin d’ estar discutint com nens petits, que de totes les negociacions no en treguem l’ aigua clara. Ara mateix jo no se si estic enganyat o no. Si aquest pacte estava fet abans de les eleccions, probablement si que estaria enganayat si no, no ho se. És el que té la política que només t’assabentes del que ells volen, la resta queda a l’ imaginació de periodistes i tertulians, que com que n’hi ha de tots colors, docns tampoc n’ acabes de treure’n l’entrellat!

De moment ja rebo sms en contra aquest govern, fet que trobo ridícul.

Ara bé ara ja tinc clar que l’esquerra catalanista, és evidenment més esquerra que catalanista, ara a mi em falta saber si les properes eleccions jo serè tant d’esquerres…

divendres, 3 de novembre del 2006

Prefereixo els de Polònia

Comença el pitjor període de tots, els pactes post-electorals. Tinc la sensació que estem en permanent campanya electoral desde ni recordo, només se senten els polítics dient que no deien el que havien dit el dia anterior, que si tot és per sota mà que si els d'aquí que si els d'allà... tinc el sentiment que total no ens enterem de res, llegim premsa, blocs, escoltem tertulians que ves a saber que saben ells! al final faran el que els doni la gana i a més a més aconseguiran trobar una manera, més o menys barroera, per a justificar qualsevol solució!

Pregunta d' exàmen:

"Justifica com ERC amb més o menys recolzament, vota favorablement que Albert Riera sigui president de Catalunya" (segur que hi ha algú que aconsegueix justificar-ho)

I és per tot aixó, que jo em quedo amb els de Polònia, que com a mínim parida per parida aquests foten gràcia!

Als de veritat jo els tancaria com si fossin un jurat popular, i que no sortissin fins a tenir el seu veredicte!

(Nota final: mentre escric aixó a les notícies de la radio diuen: Avui CIU-PSC es reuniran en el més estricte dels secrets...cony quin secret és aquest que fins i tot jo me n'assabento? es que els perd el sortir a la premsa!)

dijous, 2 de novembre del 2006

Obligada anàlisi electoral.



Tots, hem guanyat! (i els que diem que no, serem decissius!).
Aquest punt de vista ja se sabia molt abans que acabès la nit electoral! i de ben segur que serveix per a les properes eleccions, siguin de què siguin.

De tot la jornada electoral, em quedo amb les declaracions de Joan Saura a la sortida del col.legi electoral: "Estic com un nen a la nit de reis!" Aquí queda clar que tot plegat és un xollo ser polític, i és evident que ho pensa la majoria de gent, perquè aquí no vota ni l' apuntador!

Ara, que mirant les fotos que es van fer el dia de reflexió...



ja deixava entre veure que la cosa s'acabaria pactant de sota mà, que a mi aquesta foto em va recordar aquesta altra...

només espero que no donguin tant espectacle i tinguin més mà esquerra!