dimarts, 28 de setembre del 2010

28S

Demà no farem vaga, una altra cosa és si finalment obrirem l' empresa o bé ja ho arreglarem entre nosaltres, encara esta per decidir.

Probablement alguns de vosaltres no entendreu aquest començament, però, els que per sort o per desgracia treballem en el món de la industria, situats en un polígon industrial que té una entrada i una sortida, quan un treballador et diu que tot dinant, al bar, ha sentit:

"Aqui no va a trabajar ni dios, vamos a cerrar el poligono si o si.."

O vas rebent trucades que et diuen he sentit que van maldades, sembla que demà hi haurà merder, etc... doncs la gent comença a patir. Que si m'aturaran, em trencaran un vidre d'un cop de roc, i si ens esperen a la sortida..

D'acord que igual que tenim dret de vaga tenim dret a treballar, però arribar al punt que per anar en contra una idea hagis de tenir por d'exercir la teva opció, això sí que és motiu de fer vaga!

L'èxit de la vaga, no s'haurà de mirar en funció de quants no han anat al lloc de feina, l'èxit de la vaga es veurà si realment demà, el corte inglés, l' ikea i els bars a l'hora de la champions no son tots plens. Plens de treballadors convençuts que per tirar endevant el país han de fer costat a uns sindicalistes enrocats incapaços d'arribar a acords amb uns dirigents de la patronal (que tot sigui dit foten pena i estan pendents de judici) que estan també enrocats i d'aquí no surten,

Potser més que fer vaga, caldria canviar els equips negociadors...

De totes maneres, jo demà faré cap a la feina, encara que sigui només per veure què s'hi cou en tots aquests piquets informatius, a veure si tenen pamflets, o altres eines més contundents.

10 comentaris:

Rita ha dit...

Plas, plas, plas! :-)

Puji ha dit...

Mira, igual que jo

Charlie ha dit...

A mi, el "dret a treballar" em comportarà quatre viatges Granollers-Barcelona en cotxe, amb les seves corresponents caravanes (sobretot demà al matí), i el seu pertinent consum de benzina, en comptes de poder anar tranquilament en tren amb el bitllet ja pagat. Per què? Perquè no vull que demà em trenquin la cara a l'estació de Granollers ni anar com una puta sardina si aconsegueixo pujar al tren.

Visca la Democràcia i l'Estat del Benestar.

Charlie ha dit...

Per cert, ben vist lo del partit de la Champions. Demà igual en faig referència al Facebook.

Lula ha dit...

Però l'Ikea i el Cortinglés treballen? i els bars???

Jo aniré a treballar, a patita segurament, mira, faré cames, encara m'anirà bé per la línea.
Crec en el dret a la vaga i en el dret al treball, i penso que els sindicats, la patronal, els polítics, tots, mereixen una bona plantofada per part de la societat.
Ara ens calen solucions, no vagues.
Encara no entenc xq és aquesta vaga. Xq la llei no solucionarà la crisi?? Bé, potser fa temps que hauria d'haver-se fet la vaga...

Eutanasia per tots.

Lula ha dit...

Ah si, i és que jo si fes vaga, em treurien un dia de sou i part proporcional de les extres i tot el sumsumcorda però la hipoteca la pagaria sencera, igual que la llum (amb un 5% més, per això però no cal fer vaga), igual que el col.legi, etc.etc.etc.
I ells?
Ells encantats de la vida.


AAAiiissss que em sulfuru......

Sergi ha dit...

A nosaltres també ens han espantat amb històries similars, treballo a un polígon i sembla que el món s'ha d'acabar. Diuen que hi havia una pintada per allà que deia que matarien a tots els esquirols que trobessin. Ho trobo excessiu. Un cop més, es fa ús de la por per aconseguir uns objectius, en aquest cas, que molta gent s'ho repensi i no vagi a treballar. Jo em sembla que no hi aniré i encara penso si demanaré recuperar les hores o si diré que secundo la vaga. No estic massa segur de res.

Joana ha dit...

Jo no faré vaga, no perque em sembli bé les lleis del govern i totes les mandangues, però em sembla que és simplement el derecho a pataleta i surt molt car. Són tots plegats uns dats pel cul i uns venguts. La vaga no servirà per res, no es canviarà res i per tant no em dona la gana de fer el joc als sindicats, que si han de negociar així, ja està bé l'empresa on treballo que no hi ha sindicat.

Dani R. ha dit...

El concepte "empresari gras amb el puro" per un costat i el de "proletariat inculte i explotat" han passat bastant a la història i per tant aquesta consciencia de "classe treballadora" també. Jo sóc treballador, però no em considero part de cap "classe" i segur que milers d'empresaris d'aquest país també es consideren treballadors.

Deixem-nos de vagues i obrim les urnes (sindicals, patronals i estatals), ja veureu com comencen a rodar caps.

El porquet ha dit...

29-S. Jo ja sóc posat a la feina. Esperem que qualque piquet amb barra de ferro no m'informi a l'alçada dels genolls....

Vergonya, sindicats, vergonya...