dilluns, 23 de juliol del 2012

Ho veig com a mínim gris.

Fa dies que volia fer un post, encara que fos per tornar a tenir aquella sensació, i la veritat és que no me'n surto. I no és que faltin motius per escriure sobre alguna cosa, no. És més aviat que darrerament em sento una mica decebut amb tot plegat, i no parlo de la crisi que això és un tema a banda i que a més va una mica en funció de la situació personal de cadascú. 

En realitat penso en el país, i en com al meu entendre estem, bé estan, perdent una oportunitat d'or per donar un pas decisiu endavant cara a un futur millor, més lliure.

Trobo molt descoratjador que l'única vegada en els darrers temps que he tingut la sensació que el país funciona hagi estat aquests darrers dos dies, veient com malgrat la situació actual i la mancança d'alguns recursos, sembla que tot giri en la mateixa direcció i a més funcioni! Em sembla increïble que s'hagi de cremar tant territori per que tothom es posi a remar en la mateixa direcció.

Sí, aquests dos dies m'he sentit orgullós del nostre país.

Fins i tot crec que el conseller d'interior, que gairebé mai trobo que faci, o com a mínim vengui bé la feina feta, m'està agradant en el seguiment i en la informació que dona!

Però no puc evitar pensar en d'aquí un parell de dies, quan la terra ja no fumegi. Tot tornarà a ser com abans i politics i tertulians i periodistes opinadors començaran cadascú a dir la seva, escombrant cap a casa i fent enquestes de qui en surt reforçat i qui no. I aquesta sensació d'unitat desapareixerà per donar pas a un campiquipugui i marica l'últim, que tant poc aporta i que ens manté en aquest posat de no ser enlloc ni d'enlloc.

Eps! que potser m'equivoco i ressorgim de les cendres...però hauria de ser molt optimista, potser massa.

4 comentaris:

Joana ha dit...

Clint,malament quan en un país l'únic que funciona és el voluntariat. Malament quan només en les desgràcies pròpies o alienes ens posem a remar junts, malament quan no hi ha un lideratge. Sí d'acord amb en Felip Puig però que poc que duren les alegries a casa del pobre...i els pobres som tots nosaltres que hem fet les coses ben fetes i les continuem fent i ens han enganyat.
Haurien de prendre nota de com portem l'economia domèstica molts i moltes i posar-la com a model no com han fet de vendre'ns la moto i ara ens toca pagar-la.
Penso si totes aquestes cendres s'hauran emportat tots els diners que s'ha esfumat perquè veig el "no retorn" i m'entristeix deixar als nostres fills un futur tan incert . I mira que en sóc de positiva :)
Et vam trobar a faltar a les HV...
una abraçada i bon capde!

Sergi ha dit...

Penso que no et falta raó. Els ciutadans tenim tan poca importància que tot es resumeix amb qui s'emporta més mèrits dels caps visibles. Objectiu, mantenir o guanyar la poltrona. I així anem. Ara, si calia moure el cul per motius de causa major i tots ens hem posat les piles, és que encara bateguem com a poble. A veure si es nota. Però el meu fil de pensament s'acosta més al que tu pronostiques que a qualsevol altra cosa.

Ferran Porta ha dit...

Amb tot, sóc (potser perquè necessito ser-ho) optimista. El país s'ha d'agafar amb pinces, per culpa de (1) polítics i (2) periodistes, però sento que ens en sortirem i que aconseguirem el que cada dia més somiem. De debò que m'ho crec.

Unknown ha dit...

彰化縣徵信社公司
南投徵信社公司
南投市徵信社公司
南投縣徵信社公司
雲林徵信社公司
雲林市徵信社公司
雲林縣徵信社公司
嘉義徵信社公司
嘉義市徵信社公司
嘉義縣徵信社公司
台南徵信社公司
台南市徵信社公司
台南縣徵信社公司
高雄徵信社公司
高雄市徵信社公司
高雄縣徵信社公司
屏東徵信社公司
屏東市徵信社公司
屏東縣徵信社公司
宜蘭徵信社公司
宜蘭市徵信社公司
宜蘭縣徵信社公司
花蓮徵信社公司
花蓮市徵信社公司
花蓮縣徵信社公司
台東徵信社公司