De Gintònics puristes.
Tota la vida he estat de Ballantine's amb Cola quan he begut combinat. I sempre he discutit amb altres consumidors del mateix quin tipus de whisky era el més adequat, n'he conegut que prenien JB, altres Passport, fins i tot alguns sacrilegs barrejaven Jack Daniel's (aquests cremaran a l'infern). Però mai, mai, ho haviem pres com que fos una moda etc..Hi havia oferta i podies escollir.
Darrerament hi ha hagut un boom amb el Gintònic. I ja està, han sortit els autèntics bebedors de Gintònic a queixar-se. I segurament tindran raó en alguns casos on, l'excés de floritura perpetrada per algun cambrer "viatjat" els hagi obsequiat amb una copa plena d'extres i els clavi una bona picosada, però jo no veig res dolent en que l'oferta de ginebres i tòniques sigui àmplia i a més la diversitat de maridatges sigui un punt a tenir en compte a l'hora de decidir-nos.
Jo m'he apuntat a tastar-ne de diferents, i sincerament hi ha diferència entre uns i altres tot i que no sigui la meva beguda de capçalera, però el trobo ben refrescant després de sopar.
I als puristes de tota la vida, jo els diria que segueixin demanant com sempre, Larios, Giró o el que sigui amb Schweppes..i clar, en got "tubo"!
És que darrerament fins i tot en les columnes d'opinió dels diaris, els magnífics gurus del país es dediquen a parlar-ne... suposo que és un tema senzill en aquests dies càlids d'estiu.
3 comentaris:
Jo que sempre havia relacionat el gintònic amb els obrers de la construcció i els pinxos de barri... amb respecte, eh? Però ara resulta que fa guai prendre gintònics. Què hi farem.
El gintònic? de Beefeater, la dels senyors amb gorro de la reina. Xexu, si us plau, quan has vist prendre gintònic als paletes? Si havia una cosa que es prenia al Gimlet al meu poble, era gintònic, el de tota la vida. Això de les ginebres i les tòniques amb diferents gustos...
Clint, el whisky, segons quins? sacrilegi, de barrejar-los i més avui que vinc de tastar uns que són...
jo quan combinava preferia el tornavís clàssic: vodka (n'hi havia poques per triar) i trina de taronja.
I si em desmadrava molt o era la intenció, Cointreau amb pinya.
El gintònic, estic amb la Joana, no havia estat mai de paletes. Un dels seus grans defensor era en Quim Monzó, i d'aqui la seva sordesa. (Per la tònica, no pel gin)
El que solien prendre els paletes, i jo diria que també els paletos era un "raf": el cubata de larios.
I pel que fa al wiskhy, sigui malta o bourbon, sóc de beure'l sense res -ni gel- però aixì sí, amb la copa freda.
Publica un comentari a l'entrada