Relats conjunts: Bratislava Christmas market

- Va collons...que encara perdrem l'avió!

- Un minut home! faig la darrera foto...veus que maca! tant queixar-te! aquesta la penjaré al Facebook, que tothom sàpiga que viatgem.

- Ja però és que som 12 sota zero cony! i això no es veu a la foto.

- tranquil home, ja ho posaré al etiquetar-la...serem l'enveja de tots...

El primer de la fila

Totes les coses que ens passen es poden veure de maneres prou diferents, bàsicament hi ha qui sempre veu la part positiva i els que sempre veuen (veig) primer la part més negativa.

Darrerament, he estat donant voltes al fet de ser el primer, a vegades la tendència natural ens porta a pensar que ser el primer vol dir que hi haurà un segon, i aquest fet ens xafa la veritable importància del fet de ser el primer. I ara vull rebel·lar-me contra la meva pròpia naturalesa i tan sols pensar en que ser el primer senzillament és fantàstic i cal gaudir-ho en la seva totalitat, sense anar més enllà.

Si ho penses bé, ser el numero 1, no té preu.

Relats conjunts: Festa d'aniversari

Mira que sóc imbècil! tant temps sense aparèixer per la blogsofera, i no se m'acut res més que enmig de la festassa aquesta dels relats conjunts, fer-me el xulo i tirar-me del trampolí... i ara, on collons és el meu banyador?!
Aix...faré veure que reposo aquí a la vora, a veure si va escampant la gent...

Pregunto..

Sóc l'únic a qui el Millet no ha deixat calés i que el bigotes no li ha regalat un vestit?

Relats Conjunts: El fumador

I llavors, amb l'aigua oxigenada en una mà, i el cotó fluix a l'altre, entre preocupada i una mica sorpresa, la mare li digué:

- Et ben juro que quan em vas dir que aniries al ball de bastons amb la noia aquella, em pensava que t'hauries apuntat a un grup de gitanes...

- mare, bé s'ho val ella!

- potser sí, fill, però mira com t'han deixat la cara!

Llavors, encengué una cigarreta i tancant els ulls va recordar aquell tros de dona i va somriure...

Relats Conjunts: El cafè de nit

EL CAFÈ DE NIT Vincent Van Gogh 1888

- tal i com t'ho dic nano, era allà a punt de tancar, només quedaven una parella fent-se moxaines al fons del bar, i el Vincent, com sempre trompa perdut esperant que el fes fora...i llavors, se m'acosta l'home que era amb la dona i em diu...

- la meva acompanyant té una fantasia...si li dono 500 francs, tancaria el bar i deixaria que li fes l'amor damunt la taula de billar?

- què diu que què?

- doncs, això, faci fora el tiu aquest i marxi una horeta...500 francs senzills de guanyar..només volem una mica de tranquilitat.

- i què, tu que vas fer?

- fotre fora el Vincent, tancar la porta, agafar els 500 francs...i amagar-me a la rebotiga!

- què vols dir, que et vas quedar mirant?

- collons clar! i quin espectacle nano!

-------------------------------------------------------------------------------------------------
La darrera proposta de Relats Conjunts.

Eslògans i anuncis...

Mireu, a mi això del Obama i el seu Yes We Can! em toca tant els collons com l'anunci d'estrella i Formentera...cada cop que el veig em vé més de gust una Moritz!!!