dimarts, 27 de febrer del 2007

Sant Tornem-hi!


dilluns, 26 de febrer del 2007

La repartidora dels dilluns

Com que seré un parell de dies fora, i a més fa dies que no reparteixo cops de mall en els meus posts, he pensat, de què parlo?

Podria parlar de com en ZP ens vol deixar un aeroport de merda amb una terminal gegantina, o també de com el molt homnorable montilla, es refereix als constants problemes de la xarxa de rodalies com accidents inevitables si el que es vol es acomplir els terminis d'execució de les obres del TGV (heu vist que tothom li diu AVE ja!) quins collons! O també de perquè el Carod és a la Índia, a entregar un diccionari i no s'endu cap delegació d'empresaris per tal de crear nexes entre la industria biomèdica India i l' industria d'aquí? O també del Carretero i el seu mall, que aquest si que el té gran! o del Mas, que ara insinua que igual ens podem fer independents si ens tomben l' estatut, el seu, al tribunal constitucional...o de totes les obres que estan fent al meu poble a correcuita abans de les eleccions! per l'amor de déu (diga-li Déu diga-li energia) però si se us veu el llautó de deu hores lluny! A tots vosaltres, COP DE MALL!

Però no, vull denunciar un fet molt més greu, l'spam blogger! no us heu fixat que molts blocs quan els obriu surt un anunci? durant molt temps sortia aquella cançó que li agrada tant al Puji, "una sola palabra..."



però, algú s'ha fixat que quan obres el blog del Oriol, si el pericu apareix:




sòc jo l'únic que hi veu gat encerrat?


divendres, 23 de febrer del 2007

Nevermind

Aquesta setmana n'hauria fet 40. Es referien a Kurt Cobain el cantat i lider de Nirvana.

Així començava l' Sputnik d'ahir el vespre, un reportatge sobre la gravació de Nevermind el disc que per moltíssima gent (on m' incloc) va canviar el 1991 alguna cosa més que el mercat de la música, va posar el rock alternatiu, el grunge a l'abast de tots. Va aconseguir que en qualsevol local del món sones "Smells like teen spirit".

A més a més, va obrir les portes a que arribes a moltissima més gent una munió de grups impressionants (Sonic Youth, Mudhoney, Screeming Trees, Stone Temple Pilots, Alice in Chains, Soundgarden, Pixies....) anteriors i posteriors a ells, que molts locals s'omplissin de bona música, de rock'n roll, de guitarres estripades, baixos de vertigen i bateries contundents.

Es podia entrar en bambes en locals com el garatge, el karme, zeleste, mephisto...es va anar obrint els enfants, i tota la resta de puticlubs reconvertits a antres post-nirvana, però ja quan atacava el britpop, i els germans d'oasis... això si, com la música de l'Orange a St. Antoni de Calonge res millor per passar l'estiu, ballant, saltant i movent les grenyes a munt i avall!

Fa gràcia veure el Kris i el Dave més grassos, amb els cabells curts, explicant coses sobre aquella gravació, sobre aquell disc ple de grans cançons. Una sort que el concert de barcelona, fos anterior al de Roma, com a mínim els varem poder veure i escoltar en directe una vegada.





Es pot començar millor un divendres?

dijous, 22 de febrer del 2007

Tela marinera...

Aquest va ser un SMS que vaig rebre ahir al vespre.

Un polvo rápid, si no ets el Michael Douglas i estàs en una pel.licula no és garantia de sortir del lloc dels fets amb la cara ben alta! ahir ho varem tenir ben clar i és just empassar-se alguns posts i comentaris amb patates!

-Bona nit i que guanyi el barça.

Així va anar a dormir el meu gran, amb aquesta bona fe, fruit de gaudir dels 10 primers minuts d'un partit que ja te la feia posar "morcillona"... joc ràpid, eficaç, passades en profunditat i davant un equip gran! "ja hi tornem a ser, jajaja, fot-li, cap a Atenes!" (quin record!)

I poc a poc et vas desinflant, i si tens la mala sort d'escoltar al Puyal i la seva tendència a utilitzar paraules en desús i al Ricard Torquemada anar profetitzant que no cal córrer que tenim tot el temps del món, que ho tenim dominat i en qualsevol moment arribarà el gol...si si que arriba el gol però el seu!

El que va començar com un polvet festiu va acabar com coitus interruptus amb gatillasso!

L'únic consol. Que la feina no em va deixar anar al camp, si no estaria molt pitjor...

dimecres, 21 de febrer del 2007

Butifaaaarra!


Aquestes coses són de les que quan te les fan a tu no agraden gens....però quan li fan al madrit...jejeje!
Llavors, quan sents a en Marc, que diu "es que yo soy culé" i que la butifarra anava cap al Michel Salgado, docns perfecte, potser poc esportiu, però que collons!

dimarts, 20 de febrer del 2007

Blocaires, ja sóc aquí!

Bé tampoc és que n'hi hagi per tant oi?

El viatge ha estat plàcid i puntual, fet que ja és més que destacable, i com que era d'anar i tornar, no he tingut cap problema amb les maletes que no duia, i tampoc he tingut que passar cap potet en una bosseta de plàstic. Una vegada més he corroborat que no sóc un terrorista islamista que vol segrestar l'avió, passant a la primera tots els arcs magnètics que han tingut a bé a col.locar-me i varem fer un dinar prou bo en un "caserio" a base de productes de la terra.

Quin paisatge tant bonic que tenen aquella gent, especialment els txuletons talladets al plat!

Vinga que tinc fe¡na endarrerida i us haig de llegir a tots encara....

dilluns, 19 de febrer del 2007

Apa Siau!

5 minuts i marxo a l'areoport....ens veiem demà!

divendres, 16 de febrer del 2007

I had a dream!

M'he llevat atordit, espantat i no se perquè encara recordo el somni que estava tenint i no, no era eròtic (merda!)

El fet és que era en una estança, amb alguna gent relacionada amb la feina, una botiguera del meu poble que no em cau massa bé i que no hi vaig mai a comprar i la Carme Ruscalleda. I de cop, la Ruscalleda, com si recités xaquespeare, ha començat a crear un plat amb fruites dient coses com "imagineu que aquests grans de raïm són peus de porc desossats" i mentre anava amunt i avall, sobreactuant i refregant-se per les parets. Nosaltres allí la miràvem desde el centre de l'habitació aquella, que a més estava enrajolada de vermell i semblàvem un ramat de xaiets a punt de ser degollats.

Sort que ha sonat el despertador, que si no....hi ha algun psicoanalista a la sala?

Prometo que no em vaig passar d'ingesta de botifarra d'ous ni de mistela!

dijous, 15 de febrer del 2007

I tu més!

Això és el que va dir-li el Miquel Iceta, al Artur Mas quan aquest estava explicant-li al Pepe Montilla que tenia més sentit de partit que no de país!

Quin nivell si senyor!

I com que aquest bloc vol estar al nivell intel.lectual dels nostres polítics i governants, i tenint en compte que ZP ha promès, si si promès! que al 2010 tindrem un aeroport que t'hi cagues,...(o sigui que com a màxim podrem fer vols BCN-Reus). Doncs vull posar-vos un "song" dedicat a tots els que en el meu post sobre música de l'altre dia dèieu que no estava tot perdut.

Desprès de comentar amb l'hereu la cançó que l' Oriol canta quan va a Montjuïc i que se l'havia après d'un Cd pirata gravat per el Puji, aquella de "ni una sola palabra, ni gestos ni miradas..." de la Paulina, ell hem va cantar aquesta:

"Abre Maria la peluqueria
me tiro un pedo
y mato al peluquero"

I ara jo em pregunto, és necessària la 3ª hora de castellà, on el que falta són unes quantes hores més de sentit comú i sensibilitat!

I al dir "song" m'ha recordat aquesta (eh! que la dedicatòria al Miki de la cançó no té res a veure amb el Mikel eh!)



I per cert, bon dijous gras! avui toca menjar-se una bona butifarra d'ous!

dimecres, 14 de febrer del 2007

Volar o no volar...aquesta és la qüestió

Dilluns marxo, ahir es va concretar, al país Basc per feina. Anar i tornar en avió en un dia.
Sonar, no sona malament, serà poca feina, menjarem bé, qualsevol dia normal és pitjor si no fos per...si, per l'avió!

No puc evitar de pensar-hi, el fet de volar no em fa por, no m'agrada però no em fa res, ara bé, el torturar-me els dies anteriors a volar, amb tots els pensaments més tràgics que et puguis imaginar, això sembla que sigui la meva especialitat!

Així doncs, només queden 5 dies per anar-hi pensant...quins collons...

dimarts, 13 de febrer del 2007

S'ha de ser cabró!



Que rebre aquest tipus de propaganda no sigui delicte em sembla d'una hipocresia espectacular.

S'ha d'estar molt fotut per arribar a creure que de cop i volta i sense massa problemes pagarem prop de la meitat del que toca així per que sí!

Quina barra!

dilluns, 12 de febrer del 2007

En fem un gra massa?

Des de que la marca, d'aquí endavant "X", va decidir fer la seva millor campanya publicitària i deixar de patrocinar l' Oleguer, a qui fins el moment pràcticament ningú sabia quines botes portava, tots ens varem escandalitzar!. S'ha promogut campanyes en contra i segurament a les espanyes han venut algun xandall de més (dels xandalls, bé se'n pot fer un post!).
Però al final ell, l' Oleguer, quan té de tornar a jugar què fa? doncs agafa les seves botes, les de sempre, les que li son còmodes, i no per què li paguin per portar-les. Segurament per què són les que ja tenen la seva forma del peu feta i sap que no li faran mal!

I què fa la tele, enfocar-li els peus quan surt a escalfar (ens dirigeixen?)

De tot el que s'ha dit sobre el tema, el més sensat que he sentit ho va dir el Sergi Pàmies en un programa de tele:

"Fins ahir "X" patrocinava Oleguer, ara és l' Oleguer qui els patrocina a ells"

Segurament per obtusos, per curts de mires, o simplement per no mossegar la mà que els alimenta, però els ha acabat sortint una petita campanya publicitària a cost 0.

divendres, 9 de febrer del 2007

Quan el cap va on vol.

És inevitable, obrir l'armari on tinc guardats els "discus", els de vinil, els que són macos de debò i que el temps s'aturi.

És inevitable, els agafes, els mires, somrius, "aquest és teu" "aquest el vaig comprar de 2ª mà" "aquest va ser el primer dels stones"...

És inevitable recordar la pel.licula "alta fidelidad" i mentalment fer mil i una llistes, unes de curtes "novies" "amants" altres de llargues "amics que no truquen","llocs per anar"...

És inevitable agafar el "vitalogy" de Pearl Jam. "aquest el van treure primer en vinil que no en CD com a protesta" i jo el vaig comprar...i de què va servir? després ja tots cd's

És inevitable enrogir al agafar un disc de modern talkin', tots tenim algun mort a l'armari!

És inevitable pensar en les cintes gravades durant les èpoques d'exàmens...llavors si que tenia temps per perdre! (així va anar!)

És inevitable pensar la bona època que vaig poder viure musicalment parlant i mirar trist els nanos..., què els espera "regaton" "bisbals", encara sort que al cotxe els hi posem Ramones....

És inevitable pensar en tots els concerts, en aquell trimestre final del 90 penso, a celeste...impressionant

I els ordeno, alfabèticament aquest cop, esperant un altre dia obrir l'armari i deixar-los sortir una estoneta més a veure el solet d'hivern que els encanta!



dijous, 8 de febrer del 2007

Se m'oblida alguna cosa...




i una cançó que m'ha agradat retrobar per casualitat:

dimecres, 7 de febrer del 2007

La Reina del Mall!


Per aquest món blocaire, corre com la pólvora una simpàtica expressió que serveix per a mil i una ocasions:

- COP DE MALL!

I què és una expressió sense el seu referent?...res! Doncs aquí tenim Lisa Novak, fins fa un parell de dies, una simpàtica heroïna de l'espai exterior, una dona forta, d'aquelles que no s'arronsen davant importants reptes i que han passat mil i un psicotècnics, que han estat dins l'estació espacial....i al final, l' amour! o l' amour!. Es trastoca i després de conduir 1.600 Km sense anar al WC, perquè portava bolquers, que dic jo, si parava a fer benzina, un pipi tampoc hagués estat tanta pèrdua de temps no?
Doncs això que ella va a trobar-se a la núvia del seu estimat per cantar-i la canya. I que s'emporta? un magnífic mall metàl.lic! ...i un esprai, una navalla...que cal estar preparats!
Ha nascut una estrella!
Val, d'acord, quina culpa té l'altre, que això que ha fet és lleig, que la tancaran a la presó, si però podia haver triat mil coses per anar a solucionar el tema (des de el seu punt de vista, clar) però ella va escollir la solució del mall i per això aquest petit homenatge!
Al mateix temps, un 10 per als psicòlegs de la NASA, si senyor!

dimarts, 6 de febrer del 2007

La justícia és un catxondeio?

Recusen un jutge del tribunal constitucional per que esta "a priori" a favor de l' estatut, deixant 6 a 5 els jutges favorables al PP.

A mi ara que m'expliquin allò de la imparcialitat, de la separació de poders, de l'estat de dret i de se .... mare!

Comencem malament avui!

dilluns, 5 de febrer del 2007

Sortint del bucle! (un altre post de futbol)

I de què si no hauria de parlar! De la penosa manifestació amb himne inclòs de madrit? De l' espectacle socialista de l'elecció del català de l'any? de debò és necessari? O de que torna vent del pla (no mama no t'el gravaré...apren a programar el dvd!)

No! perquè el post de la Candela de divendres era una senyal! (jo hi crec en les senyals!) va treure la marmota i algú li va comentar la pel.licula del Bill Murray...i efectivament, després de 83 posts, i des de el 28/09/06 (dia que vaig iniciar aquest bloc) ja tornem a veure la llum, Eto'o ha tornat a jugar i així hem tancat el bucle! Si fins ara jugant pse-pse ningú no ens ha passat...espera una mica i ja ens tornarem a avorrir de tant guanyar! A més després de la tàctica magistral d'ahir del Rickjart, de col.locar l' Ezquerro per poder dir "Ho haveu vist , ho haveu vist?" ja el podem traspassar!

A banda de tot això, aquest cap de setmana he tingut una bona sorpresa, perquè he rebut un regal de reis que s'havia perdut per el camí! 3 DVD's amb la col.lecció de "Hotel Fawlty", només de pensar-hi ja em tronxo!

-Sybil, reina, que t'ho passis bé i vigila no t'entrebanquis amb cap bomba atòmica!

divendres, 2 de febrer del 2007

Reality Bites!

Després d'una setmana, i el que queda, de fantasies marranotes corrent per tots els blocs (veieu l'acurat control de la cuca) que ha ajudat a l'escalfament global del planeta, vull acabar la setmana tocant una mica més de peus a terra. I és que per aquí la majoria és molt jove, la majoria no té nens, la majoria....no sap el que els hi ve a sobre jajajaja!

Posem uns anys de parella, un parell de fills, tots dos treballant....(maco eh!) arribes cansat a casa, la dona ja fa estona que esta que trina, ha banyat els dos i s'està barallant perquè sopin..

-Bona nit!
-Hola, carinyu, agafa aquest que ja no puc més -ja tens el petit a coll, mentre l'altre ni et mira
-Eh tu! que he dit bona nit!
-Hola -diu l'altre sense ni aixecar els ulls

Després d'una bona estona batallant, aconseguiu que sopin, que es rentin les dents, llegir un conte, acotxar-los. que callin i sembla que dormen.... són prop de les 10 del vespre.

Comenceu a preparar el sopar, els dos, drets, a la cuina, la mires i penses, allò que deia el veí del carter, mmmm, on deu ser la farina? t'acostes per darrera, l'abraces, i comences a fer-li petons al coll..

- què és això? i et separes portant-te la mà als llavis
- merda, el petit que deu haver tret una mica i no m'he adonat! a veure aparta que el remenat quasi ja està...

Sopeu, House ja ha començat i no t'havies adonat.

Després estiradets al sofà, els mals pensaments tornen, abraçats, comences a buscar entre les capes de roba de casa, poc a poc, comencem a estar còmodes, a to....

-shhht què es aquest soroll?

I veus un nen que treu el cap per la porta...

-Apa, vinga tu, cap al llit!
-papa és que hi ha un monstre verd sota el llit!
-passa cap allà! que ara vinc

Et gires i fas un petó a la dona. Ara torno, no marxis eh!
Ella fa un mig somriure, és una mica bruixa!

-PAPAAAA!
-Calla que despertaràs ton germà!
-BUAA BUAAA
-Ho veus! passa al llit que ara vinc
-BUAAA BUAAA

23:45, tot controlat ja dormen, sant tornem-hi....serè original, em despullo, agafo una flor del florero, me la poso entre les dents i vaig cap al sofà...avui hi haurà festa!

Què maca, penses, quan dorm! Després de tanta estona, el House ja ha descobert que no era Lupus, la dona ha estat vençuda per el cansament i la son...i la cuina està per recollir, així doncs, deixes la rosa, et poses qualsevol cosa i fas el que has de fer. Recollir i a la piltra!
_________________________________________________________
Qualsevol semblança amb la realitat és pura coincidència, no s'ha maltractat cap animal durant la realització del post, tant sols vol ser una mirada simpàtica a la vida real.

dijous, 1 de febrer del 2007

19:56 tinc el llum obert!

És que costa d'entendre segons què...

Quan tu o jo o qualsevol persona s'empassa el que faci falta per tal de mantenir el seu lloc de treball, jo ho considero normal. Cadascú tenim el nostre propi llindar del dolor i els nostres deutes i tots sabem què i fins quan aguantem.

Però quan això ho fa gent que diu que treballa per el meu país i a més a més em volen fer creure que és bo per mi i no per la seva cadira...

Que voleu que us digui, ahir la nit vaig veure el barça (sort que no era el dia de portar el nen al camp!) i a la mitja part, fent zapping vaig trobar-me el Quintero entrevistant el Jiménez los Santos! quin fill de puta.

Sort que avui el matí m'he llevat amb pensaments mooolt més positius!

Vinga va, que ja som dijous i demà divendres!




Per si de cas no se sent: friday i'm love