dimarts, 13 de novembre del 2012

14N



No estic d’acord amb la vaga general de demà. I no ho estic, no per que no hi hagi motius suficients per a protestar. Sincerament crec que cadascú de nosaltres en té més d’un per fer-ho, però parar la poca activitat econòmica d’un país que està immers en una crisi com la que estem no crec que sigui la manera. La vaga general afectarà econòmicament empreses i vaguistes directament, però cap sindicat no tindrà una retallada dels seus ingressos per muntar aquesta protesta i això no em sembla lògic.

Que la protesta sigui un èxit no dependrà de l’aturada de les empreses. Dependrà de la quantitat de gent que es manifesti i especialment si aquesta manifestació es fa sense incidents i de forma respectuosa tant amb el mobiliari públic com amb els qui no la secundin. I això és així, ho hem vist amb la darrera manifestació de la diada i també amb les mobilitzacions contra els desnonaments. El resultat d’una protesta finalment es decideix per la repercussió mediàtica en nombre d'assistents i sí es en positiu.

Així doncs, per què no es fa una protesta en cap de setmana i no obliguem a ningú a deixar de treballar en uns moments en que si tens feina pots sentir-te fins i tot afortunat, a més de fer perdre el salari d’un dia a tants treballadors?
Digueu-me mal pensat, però segur que és per por a una baixa participació, tot i que jo crec que no seria el cas.

Nosaltres farem vaga, una vaga obligada, ja que els piquets informatius tallaran les entrades del polígon amb pneumàtics i fogueres com van fer la darrera vegada. Una manera espectacularment gràfica d’informar. Però bé, ja mirarem de poder donar resposta als clients des de la distància, que les noves tecnologies et permeten fer aquestes coses. I que els que no volen fer vaga trobin maneres alternatives d’exercir el seu dret al treball, que també conta.

Algú s’ha adonat, que des de que hem tornat de vacances d’estiu, entre festes, ponts i vagues no haurem treballat 3 setmanes seguides senceres, pot ser sí que aquesta és la manera de sortir del pou on som, però fins que no se’m demostri el contrari jo crec que no.

Tot i això, si demà veig alguna pancarta, o escolto algun líder sindical parlar de formació per als treballadors, de com atacar les millores de productivitat o de reduir l’absentisme existent en alguns sectors doncs potser sí que haurà servit d’alguna cosa. 

Però sincerament, no crec que els que manen canviaran res ni tampoc els que protesten, i si no fa un temps decent, la manifestació quedarà en ben poca cosa. Una pena, ja que si com a mínim servissin d’alguna cosa les pèrdues de demà doncs encara podríem estar-ne satisfets.

diumenge, 11 de novembre del 2012

dilluns, 22 d’octubre del 2012

Relats Conjunts: Esmorzar a l'herba

- Ho veus que bé que si està!
- Si no dic que no, però a la terrassa del Ritz també hi estaríem bé
- Què dius, dona, i aquest paisatge, i aquesta llum!
- Ja m'ho diràs quan tot això s'ompli de formigues..

Una nova proposta de Relats Conjunts.

dilluns, 27 d’agost del 2012

El pitjor de tornar a la feina

Sense cap mena de dubte... tornar a posar-se mitjons!

dimecres, 22 d’agost del 2012

De Gintònics puristes.

Tota la vida he estat de Ballantine's amb Cola quan he begut combinat. I sempre he discutit amb altres consumidors del mateix quin tipus de whisky era el més adequat, n'he conegut que prenien JB, altres Passport, fins i tot alguns sacrilegs barrejaven Jack Daniel's (aquests cremaran a l'infern). Però mai, mai, ho haviem pres com que fos una moda etc..Hi havia oferta i podies escollir.

Darrerament hi ha hagut un boom amb el Gintònic. I ja està, han sortit els autèntics bebedors de Gintònic a queixar-se. I segurament tindran raó en alguns casos on, l'excés de floritura perpetrada per algun cambrer "viatjat" els hagi obsequiat amb una copa plena d'extres i els clavi una bona picosada, però jo no veig res dolent en que l'oferta de ginebres i tòniques sigui àmplia i a més la diversitat de maridatges sigui un punt a tenir en compte a l'hora de decidir-nos.

Jo m'he apuntat a tastar-ne de diferents, i sincerament hi ha diferència entre uns i altres tot i que no sigui la meva beguda de capçalera, però el trobo ben refrescant després de sopar.

I als puristes de tota la vida, jo els diria que segueixin demanant com sempre, Larios, Giró o el que sigui amb Schweppes..i clar, en got "tubo"! 

És que darrerament fins i tot en les columnes d'opinió dels diaris, els magnífics gurus del país es dediquen a parlar-ne... suposo que és un tema senzill en aquests dies càlids d'estiu.

dilluns, 23 de juliol del 2012

Ho veig com a mínim gris.

Fa dies que volia fer un post, encara que fos per tornar a tenir aquella sensació, i la veritat és que no me'n surto. I no és que faltin motius per escriure sobre alguna cosa, no. És més aviat que darrerament em sento una mica decebut amb tot plegat, i no parlo de la crisi que això és un tema a banda i que a més va una mica en funció de la situació personal de cadascú. 

En realitat penso en el país, i en com al meu entendre estem, bé estan, perdent una oportunitat d'or per donar un pas decisiu endavant cara a un futur millor, més lliure.

Trobo molt descoratjador que l'única vegada en els darrers temps que he tingut la sensació que el país funciona hagi estat aquests darrers dos dies, veient com malgrat la situació actual i la mancança d'alguns recursos, sembla que tot giri en la mateixa direcció i a més funcioni! Em sembla increïble que s'hagi de cremar tant territori per que tothom es posi a remar en la mateixa direcció.

Sí, aquests dos dies m'he sentit orgullós del nostre país.

Fins i tot crec que el conseller d'interior, que gairebé mai trobo que faci, o com a mínim vengui bé la feina feta, m'està agradant en el seguiment i en la informació que dona!

Però no puc evitar pensar en d'aquí un parell de dies, quan la terra ja no fumegi. Tot tornarà a ser com abans i politics i tertulians i periodistes opinadors començaran cadascú a dir la seva, escombrant cap a casa i fent enquestes de qui en surt reforçat i qui no. I aquesta sensació d'unitat desapareixerà per donar pas a un campiquipugui i marica l'últim, que tant poc aporta i que ens manté en aquest posat de no ser enlloc ni d'enlloc.

Eps! que potser m'equivoco i ressorgim de les cendres...però hauria de ser molt optimista, potser massa.

dimarts, 19 de juny del 2012

1, 2, 3, provant

Sí que ha canviat això sí. Ves quina cosa que ara es pot postejar des de el mòbil.
A veure com queda tot plegat.

dissabte, 16 de juny del 2012

Relats Conjunts: Keith Haring


- hòstia..encara no m'he recuperat del Primavera Sound i ja estem aquí al Sonar!
- aiiiii! que l'edat no perdona
- calla i balla!

dilluns, 16 d’abril del 2012

Recepta: Espaguetis de sípia.

Ens cal:

- Espaguetis nero di sepia
- 1 sípia
- 1 ceba
- all al gust
- unes cullerades de tomàquet
- una copa de vi blanc

En una paella amb una mica d'oli, enrossim la sípia tallada al gust.
En el mateix oli, sofregirem poc a poc la ceba picada fins que quedi ben estovada
Després, afegim l'all vigilant no es cremi
Quan ja estigui fet, afegim el tomàquet i baixem el foc que vagi fent.
A mig fer, afegim el vi blanc i deixem que s'evapori l' alcohol
Quan ja tenim el sofregit ben confitat, tornem a posar-hi els talls de sípia i deixem que tots els gustos s'ajuntin, mentre bullim els espaguetis.
Un cop fets, els ajuntem i ja està.
Jo els vaig acabar amb una mica d'orenga, i haig de dir que el resultat em va sorprendre, està increïblement bo! (si no no ho posaria aquí!)

diumenge, 19 de febrer del 2012

Tempus fugit

A la mitja part del Barça he recordat aquest racó, i mirant mirant he vist que feia més d'un any que no escrivia res. Quines coses!