Bones maneres

Una de les situacions que no aguanto és aquella en que a l'hora de pagar la gent comença a barallar-se, que si pago jo, que no que si, i el cambrer allà esperant i uns i altres prenent-se les tarjetes o estirant els bitllets del pobre que esta esperant.

Us aviso, si aneu amb mi i feu el gest de pagar, no us evitaré pas el problema. I si dic que pago jo, doncs això, no em toqueu el que no sona ni fem comèdia!

Quan tens nens en edat de ser educats, els intentes inculcar bones maneres:

- deixa seure la gent gran
- demana les coses si us plau
- digues gràcies
- deixa passar sempre que puguis...
- els xandalls...ni parlar-ne

i com aquestes...mil coses! tot i que jo sempre els hi he dit (com feia ma mare amb mi),

- no peguis, però si et peguen...defensa't!

No pot ser que per ser ben educats anem amb el lliri a la mà! que coincidim amb algú per entrar en un lloc i estem dues hores decidint qui dels dos passa primer, per al final passar a l'hora i acabar picant-nos el cap!

Senyors del Barça...si el Madrid perd....foteu-ne un sac collons! que així no arribarem enlloc!!!!

Però va, que gracies a la Jo Mateixa que m'ho ha recordat, edito i us convido a un glopet! que avui toca que és St. Patrici!!! (m'ho hauré d'apuntar a l'agenda...recony!)

De mestres i blogs

Jo no vaig fer la mili. Així doncs, us estalvieu totes les històries aquestes que s'expliquen! però sí que vaig fer la prestació social substitutòria. Quan vaig fer-la em va tocar a l'escola del poble, i amb el director d' aquella època varem pactar que els faria una base de dades en access dels alumnes, per poder gestionar les dades, per que llavors no tenien cap programa ni res.

Doncs, bé, el dia que em varen donar el lloc de treball, amb un ordinador nou i tot, jo li vaig activar el protector de pantalla i dos dies després quan vaig tornar em diu la secretaria. "no se que li passa a l' ordinador, jo no he tocat res i tot sol a començat a fer coses rares" efectivament s'havia activat el protector de pantalla!

I això em pensava que ara ja estaria superat, que els mestres dominarien el medi i tot això, però ahir el nano m'arriba amb una circular, on venien a dir (molt contents) que havien millorat la web de l'escola i que per ser super moderns havien obert uns blocs per a cada cicle i que així seria hipermegaguai que tots interactuessim i no se quin rotllo dels llaços i totes aquestes coses que es posen en aquestes cartes...el cas és que posava les adreces dels blocs:

http://www.l'escoladelnendelclint.pri.blogspot.com

Només veure això escrit, ja vaig tenir clar que encara cal que treballin una mica més les noves tecnologies els nostres docents....evidentment no per tots els mestres que corren ja per la blogosfera però potser sí per als seus companys i companyes!

Bon cap de setmana a tots!

Un consell

Avui que volia parlar de política, el Puji m'ha xafat una mica el post, i la veritat m'ha fet una mica de mandra posar a pensar com donar-li la volta...així que faré un post donant un consell a tot aquest jovent (bé no cal ser jove tampoc) que corre per la catosfera i que té inquietuts i domina el medi.

Resulta que darrerament per qüestions laborals, he revisat curriculums i això sí que és un món! un món que no penso analitzar ara però n'hi ha per llogar-hi cadires de les coses que la gent acaba posant en un paper d'aquests....però aquí el meu consell de gratis!

Si busques feina, si reparteixes C.V.'s i tota la pesca, i no tens cap correu-e amb el teu nom...creen un, hotmail, gmail, terra...n'hi ha infinitat i son gratuïts...procura no posar el teu hotmail que fas servir amb els colegues al msn, o per lligar o per el que sigui, que quan estas llegint el curriculum i després de totes les explicacions deixant-te de puta mare, que si ets això i allò et trobis amb adreçes tipus:

maritetona@....com
joselitopichote@...com
tuyyojuntitos@...net
tocamejuan@...com

Doncs la veriat és que no queda massa bé...només és un consell i que consti que aquestes son inventades (per allò de la protecció de dades personals) però s'assemblen bastant a coses que et trobes!

I per acabar, si poseu aficions o altres coses així al final del curriculum, mai repeteixo, mai! poseu que sou "sumisos y obedientes" no se els anys que va apareixer aquest c.v. per l'empresa i encara se'n parla.... i no el van contractar! que no treballo pas al Bagdad jo.

Llibreta de concerts: The Cure

3 hores! simplement impressionant, per fi escoltar tots els clàssics de the cure, amb un so net i fort, que feia pensar que tenien el volum al 6, anaven sobrats de potencia!.Algun va faltar, però musicalment el concert va estar molt i molt bé. Robert Smith manté una veu impecable tot i estar en gira i fent concerts tan llargs! i la resta de musics vaig trobar-los a un gran nivell (especialment al baixista que toca de conya i balla a des temps! una cosa realment complicada suposo).

En aquest blog fa especial il.lusió sentir el "Friday I'm love"...

però "Close to me", "Lullaby", "Why can't I be you" i moltes més va ser simplement fantàstic.

Pegues, un concert al St. Jordi sense pantalles, deixa moltíssima gent sense poder veure més que bonys a la llunyania...(entre ells m'hi incloc) i la sonorització de la bateria era bastant millorable, el bombo no se sentia i els plats quedaven poc nets a comparació amb la nitidesa de les guitarres i el baix, que se'ls entenia tot. Les llums gairebé sempre enfocant cap al públic em van agradar tot i dificultar encara més la visió dels components del grup a l'escenari, sort que al no moure's massa tampoc tens l'impressió d'estar perdent grans moments.

I simplement quan al tercer bis, "Boys don't cry" fa alçar tothom...vaig trobar que era una gran manera d'acabar el concert. Si després de 3 hores, amb estones de cançons lentes i fosques, aconsegueixes que tot el Sant Jordi s'aixequi, canti i balli és que has fet les coses bé. I en general els Cure ahir ho van fer bé.

I això em va semblar a mi. Les queixes per el abusiu preu de la cervesa les deixarem per un altre dia...total acabes foten-te-la igual!

Començar bé la setmana!

Ni les eleccions....bé com a mínim al final vaig veure el Llamazares! em tenia preocupat i tot!

Ni el Barça....espero que el Mikel em doni moral que jo ja ho torno a veure tot negre!

Ni que el Rossi no pugui amb els jovens...quin any ens espera com al Lorenzo li surtin bé les coses eh Charlie?

Ni que sigui dilluns...

Avui nens i nenes, cap lo Sant Jordi!!!!

I demà ja serà un altre dia!

Hidrocarburs...

Com és que el surtidor de gasoil SEMPRE és el que està més fet una merda de tots els surtidors, sigui quina sigui la benzinera on t'aturis?

I perquè la gent et mira raru quan agafes un guant de plàstic?...quan n'hi ha és clar! (per cert no trobeu la definició un pèl pomposa?)

Vueling stones...

En una avió amb aquest nom el viatge tenia que ser tranquil i puntual...i ho va ser. Tot el dia a Bilbao per feina, llevar-se a les 4 i arribar a casa passades la una del dia següent, trinxat i sense poder veure el debat...ooooohhhhh quina pena! (i com diria el Mikel avui a les 6:30 diana!)

Tot i així dos moments...el dinar al Kerren, txuletón espectacular, local molt recomanable per la seva honestedat, menjar bo tradicional i sense cap més luxe que uns productes de qualitat...el "chorizo al vapor" boníssim i els piquillos deliciosos i tot amb un clàssic viña ardanza (en got, no es pot tenir tot). I un segon moment de glòria, per la casualitat ja que plovent varem acabar entrant quasi com qui diu al primer lloc on ens va fer mig el pes café Bilbao...simplement uns pintxos espectaculars, treballats i un servei increïblement atent i simpàtic sopar perfecte.

Vol de tornada Born to be vueling,diria que és el primer cop que he gaudit d'un viatge en avió...i no té res a veure amb Emmanuelle!

I a tot això el reader em diu que tinc uns 77 posts per llegir...que no pareu!