Periodistes esportius i altres aus rapinyaires

Ahir per casualitat vaig veure una estona el Rondo. Quina vergonya aliena de veure tota aquella colla cridant, apartant-se i trepitjant-se uns als altres. Sóc conscient que segurament molt de tot plegat és atrezzo, que esta pactat i que és el que la gent reclama del programa, però la veritat és que jo no hi se veure la diferencia entre això i els salsa rosas o els tomates.
Que n'és de fàcil la feina del periodista esportiu (sense comptar l' intrusisme que també n'hi ha i molt). Criticar la feina d'entrenadors i jugadors espaterrats en sofàs, només els falta vestir-se de nit.Suposo que si la meva feina fos estar tot el dia al camp del barça per veure com tota la colla entrena durant una hora jo acabaria igual, sembla que s'ajuntin a xerrar com qualsevol colla d'amics i apa, a elucubrar que hauria passat si hagués posat un pivot volant, un mig camp defensiu, o dos tridents!
Tots seguint l'estela del gran Johan, dius "això no funciona, petarà", i llavors si peta tu ja ho havies dit i si no peta dius que et van fer cas i ho han arreglat, i ja està que total no és tant important, és un divertiment.
El millor de tot és la rapidesa en que tot passa, Gudjohnsen fa 2 gols i ja esta, l' Etto que s'ho agafi amb calma, tot arreglat. Els pericos guanyen a l' últim segon, i ja es veuen a Europa, i l'entrenador del nàstic segueix tant xulo com sempre i no guanya ni de conya!
Ara bé, posats a ser crítics, jo preferiria ser de la guia michelin tu, la panxa plena és el primer! que ja ho deia Aristòtil, per pensar cal tenir les necessitats bàsiques cobertes.