divendres, 9 de febrer del 2007

Quan el cap va on vol.

És inevitable, obrir l'armari on tinc guardats els "discus", els de vinil, els que són macos de debò i que el temps s'aturi.

És inevitable, els agafes, els mires, somrius, "aquest és teu" "aquest el vaig comprar de 2ª mà" "aquest va ser el primer dels stones"...

És inevitable recordar la pel.licula "alta fidelidad" i mentalment fer mil i una llistes, unes de curtes "novies" "amants" altres de llargues "amics que no truquen","llocs per anar"...

És inevitable agafar el "vitalogy" de Pearl Jam. "aquest el van treure primer en vinil que no en CD com a protesta" i jo el vaig comprar...i de què va servir? després ja tots cd's

És inevitable enrogir al agafar un disc de modern talkin', tots tenim algun mort a l'armari!

És inevitable pensar en les cintes gravades durant les èpoques d'exàmens...llavors si que tenia temps per perdre! (així va anar!)

És inevitable pensar la bona època que vaig poder viure musicalment parlant i mirar trist els nanos..., què els espera "regaton" "bisbals", encara sort que al cotxe els hi posem Ramones....

És inevitable pensar en tots els concerts, en aquell trimestre final del 90 penso, a celeste...impressionant

I els ordeno, alfabèticament aquest cop, esperant un altre dia obrir l'armari i deixar-los sortir una estoneta més a veure el solet d'hivern que els encanta!



22 comentaris:

Puji ha dit...

High fidelity és una de les meves pelis preferides... vols dir que tu i jo no tenim algun lligam estrany?

Poses Ramones als nens? Així m'agrada! Aquesta canalla seran gent de profit! Hey Ho Let's Go!

Clint ha dit...

Ei Puji, no sortirem ara de l'armari no? jejeje

Quan el gran puja al cotxe sempre em demana que li posi Let's Go!,però quan vegi alguna killa amb tanga ballant regaton...les hormones podran amb ell segur! però per intentar-ho que no quedi!

Candela ha dit...

Ei, jo també m'he adonat Puji i Clint, esteu fets l'un per l'altre!!!!

Per cert, ara que sé que el Puput és el bar de Granollers, pregunto: és aquell que està on s'aparquen els cotxes (a un carreró així que sembla sense sortida?)

Clint ha dit...

Ei Candela, i tu al mig eh ;) jajaja

Em penso que tens raó, ésta al costat d'una plaça dura, als voltants d'on hi havia l'As de copes...que surts per el vallès també?

Déjà vie ha dit...

no estat tot perdut. No tot sera reggeaton, exagerao!!!

Duschgel ha dit...

Ostres, de vinils en tinc pocs i són a casa la meva mare (em sembla).

La música et porta unes associacions increibles. Però encara n'hi ha de bona música. Has de remenar més i atravessar el mur gruixut de música "basura" que ens endinyen per arreu, és veritat. Però n'hi ha.

Bon dia :-)

Candela ha dit...

Vaig tenir un novio del valles...

Ooooohhh l'AS DE COPES, jo he anat allà mil cops.

L'altre dia vaig estar al piano blau.

Clint ha dit...

Déjà, bon dia! això si que ho tinc, segons com tendeixo a exagerar, però és que odio el reggatonnnnn!

Ei Duschgel, jo no he dit que no hi hagi bona música ara, però per mi la meva, la dels meus records, és la bona ;) l'edat no perdona!

Ei Candela, k dius ara! jo durant ni se vaig anar-hi cada divendres i dissabte! (fins que semblava el pare de les criatures!)
Al piano fa força que no hi vaig...és que no surto mai! ;)

Charlie Hi-Hat ha dit...

oh quin tostón de peli! mai he aconseguit veure-la sencera.!

Oriol ha dit...

el primer Cd meu que recordo a casa era True Blue de la Madonna i de Lp diria que Gwendolyn del Julito Iglesias, quina tortura.
La meva gran, l'altra dia estava cantant " ni una sola palabra, ni gestos ni miradas,...." de la mexicana aquella que va estar casada amb el Bofill i em deia, "cantem-la papa, cantem-la" i saps a on la vaig trobar? a un Cd que em va gravar el puji per nadal i au, tota la familia amb la puta cançó, "...sola palabra, ni gestos,...."

Puji ha dit...

Que cabrón Oriol, m'has delatat! Però saps què? De les cançons amb èxit que han sortit darrerament, aquesta és de lo milloret que hi ha.

crue ha dit...

Eiii, Clint! Modern Talking?????? i ho confesses amb aquesta paxorra??? juasjuasjuasjuasjuasjuas

Clint ha dit...

Ei Charlie, siempre negatifo tu! jejeje al final punxa una mica però a mi m'agrada!

Oriol, el meu també la canta! collons de modes! Ara molt bé això de la denuncia pública del DJ Puji!

Puji, no et fiis mai d'un pericu! jajaja tot i que amb el que poses al teu bloc, ja es veu per on van els tirus!

PLAS PLAS PLAS! Crue, no diràs que no ho he deixat a güevo! pensava que ningú diria res d'aquest parell! jajaja l' impressionant és que van intentar tornar-hi!

Duschgel ha dit...

Bon cap de setmana a tu també, Clint!!

C.E.T.I.N.A. ha dit...

Tranqui, el món de la música és cíclic. Abans dels Nirvana quan feia que no hi sortien grups nous apasionants? 15 anys? Doncs ja fa 15 anys del Nevermind.
O sigui que tranquil que ja toca. De moment prova a escoltar als Artic Monkeys. Energia pura

Charlie Hi-Hat ha dit...

L'únic LP que resta en el meu poder és el Led Zeppelin II. I, de fet, no és ni meu. Me'l va regalar el meu millor amic quan va marxar a viure a Boston.
I, dels que hi havia a casa, se'ls van repartir entre meus germans grans, i jo, quan vaig començar a tenir calers per comprar música, ja ho vaig fer tot en cd.

(prometo mirar la peli, va)

Charlie Hi-Hat ha dit...

Ah, i també tenim (parlo en plural perquè el va portar la Deborah), el But Seriously de Phil Collins. El millor disc que ha parit aquest paio en tota la seva carrera.
I el primer CD que em vaig comprar va ser, ni més ni menys, que el The Miracle de Queen (que dius, -justament aquest?). Doncs si, perquè acabava de sortir a la venda i encara no l'havia escoltat ni el vinyl. A partir d'aquí ja va ser compra compulsiva de cds oficials i bootlegs de diferents grups.

Trinxeria ha dit...

Vinnils!!!! Sí!

El meu primer vinil va ser el Perfect Stranger dels Deep Purple!!! Que grans que eren i no només d'edat.

Jo els meus els he contaminat de Led Zeppelin, sobretot, i d'Eric Clapton (is God). Però ara tiro més a coses del Titot i per l'estil. Els faré borrokes...

El veí de dalt ha dit...

Molt bé. Ja que us heu posat nostàlgics, m'aixeco, em vaig al tocadiscs del menjador; poso l'agulla sobre el disc i escolto...els Credence!

Clint ha dit...

Ei C.E.T.I.N.A. 15 anys ja? jajaja collons si que estic fatal! ho recordo com si fos ahir! Els Arctic estan bé d'energia van sobrats!

Charlie, això et passa per ser el gemà petit..a tu et va el rotllo anglès eh!

Eps Trinxeria, visca la contaminació si és d'aquest tipus!

Veí Credence! jajajaja esta bé, però amb una copeta de vi i assegut a la butaca eh!

Mikel ha dit...

Buffff jo es que no puc parlar d´aquest tema que el metge m´ho ha prohibit perque diu que estic malalt. Pero va , us confeso que tinc una habitació plena de discos!! jejeje

Trinxeria ha dit...

Veí, CCR? Boníssims. En Fogerty és un geni, tot i que faci discos (ara cd) cada 15 anys...