Reality Bites!
Després d'una setmana, i el que queda, de fantasies marranotes corrent per tots els blocs (veieu l'acurat control de la cuca) que ha ajudat a l'escalfament global del planeta, vull acabar la setmana tocant una mica més de peus a terra. I és que per aquí la majoria és molt jove, la majoria no té nens, la majoria....no sap el que els hi ve a sobre jajajaja!
Posem uns anys de parella, un parell de fills, tots dos treballant....(maco eh!) arribes cansat a casa, la dona ja fa estona que esta que trina, ha banyat els dos i s'està barallant perquè sopin..
-Bona nit!
-Hola, carinyu, agafa aquest que ja no puc més -ja tens el petit a coll, mentre l'altre ni et mira
-Eh tu! que he dit bona nit!
-Hola -diu l'altre sense ni aixecar els ulls
Després d'una bona estona batallant, aconseguiu que sopin, que es rentin les dents, llegir un conte, acotxar-los. que callin i sembla que dormen.... són prop de les 10 del vespre.
Comenceu a preparar el sopar, els dos, drets, a la cuina, la mires i penses, allò que deia el veí del carter, mmmm, on deu ser la farina? t'acostes per darrera, l'abraces, i comences a fer-li petons al coll..
- què és això? i et separes portant-te la mà als llavis
- merda, el petit que deu haver tret una mica i no m'he adonat! a veure aparta que el remenat quasi ja està...
Sopeu, House ja ha començat i no t'havies adonat.
Després estiradets al sofà, els mals pensaments tornen, abraçats, comences a buscar entre les capes de roba de casa, poc a poc, comencem a estar còmodes, a to....
-shhht què es aquest soroll?
I veus un nen que treu el cap per la porta...
-Apa, vinga tu, cap al llit!
-papa és que hi ha un monstre verd sota el llit!
-passa cap allà! que ara vinc
Et gires i fas un petó a la dona. Ara torno, no marxis eh!
Ella fa un mig somriure, és una mica bruixa!
-PAPAAAA!
-Calla que despertaràs ton germà!
-BUAA BUAAA
-Ho veus! passa al llit que ara vinc
-BUAAA BUAAA
23:45, tot controlat ja dormen, sant tornem-hi....serè original, em despullo, agafo una flor del florero, me la poso entre les dents i vaig cap al sofà...avui hi haurà festa!
Què maca, penses, quan dorm! Després de tanta estona, el House ja ha descobert que no era Lupus, la dona ha estat vençuda per el cansament i la son...i la cuina està per recollir, així doncs, deixes la rosa, et poses qualsevol cosa i fas el que has de fer. Recollir i a la piltra!
_________________________________________________________
Qualsevol semblança amb la realitat és pura coincidència, no s'ha maltractat cap animal durant la realització del post, tant sols vol ser una mirada simpàtica a la vida real.
24 comentaris:
Trobo que la semblança amb la realitat coincideix amb la majoria d'aquells que passen de ser parella a ser pares.
Espero que avui vagin a fer nones aviat i no se us despertin :-)
I dius que vas recollir la cuina?
A tu a on et van comprar?
Això és el que ens espera a tots, els properes 10 anys (més o menys)??????
UFfffffffffff que macoooooooooo!
Ei Clint, estic amb la Txell QUE MACO!!!!! M'ha agradat que posis els peus a terra i ens expliquis això. Ja patia.
Em fas molta enveja.
Muassssssssssssssssssssssssss.
Em fa por llegir-lo. Per tant, no ho faig. :P
Ei Duschgel...que vols que et digui, he intentat posar-hi una miqueta d'humor, tampoc és tant greu. M'entre no es despertin a les 2 del matí rai!
Querida_enemiga, benvinguda, a mi la cuina em relaxa, altres feines domèstiques no però com que és el meu bloc, procuro deixar-me bé a mi mateix ;)
Ei Txell, no tranquila, hi ha dies pitjors! jejeje però tot té dues cares. La gràcia però era acollonir al jovent jejeje
Candela, patir? no dona no pateixis jejeje a mi em fa enveja el palíndrom aquell!
Charlie, no t'ho creuràs però he estat apunt de posar al principi del post, una nota avisant que no el llegisis, però he pensat ;)PPPP
que el llegeixi,juas juas juas
Clint, seguiré el post en el meu, si m¡ho permets.
jausjausjausjuas
Oriol, cap problema, però no els espantis massa eh! que el Charlie ja veu estruços! jejeje
no, no , que va, serà en clau d'humor. Per cert charlie, no tot és com diuen, hi ha una dita que diu (reiterada) "follas menos que un casao" i com tots sabem, això és mentira, hi tant,......
nose pq de vagdes oblido q sou persones reals... M'agradat veure la tva realitat!
Ains... doncs jo ho trobo molt maco... que ella dormi i tu recullis la cuina... és preciós! xDDDD
No, fora conyes... no sé perquè, però m'he emocionat... deu ser que torno a estar tova... quina tela tinc!
Oriol, d'acord, però encara ens deus el marranot eh!
Déjà, si que som reals, tu també no? jejeje m'agrada la tva manera de menjar-se les lletres!
Alepsi, que us passa, una semana de desenfrè blocaire i ara totes tovetes...vinga va, que sou joves, a fotre canya aquest cap de setmana i tot arreglat!
Oriol, d'acord, però encara ens deus el marranot eh!
Déjà, si que som reals, tu també no? jejeje m'agrada la tva manera de menjar-se les lletres!
Alepsi, que us passa, una semana de desenfrè blocaire i ara totes tovetes...vinga va, que sou joves, a fotre canya aquest cap de setmana i tot arreglat!
Alepsi, tens la regla?
Ei Clint, serà que la naturalesa ens tira més del que pensem o del que voldriem... Aixxxxxxx....
Clint-real,
Juà, juà! Què m'has d'explicar! El que has de fer és recollir la cuina al matí següent i llençar-te a saco a un polvo salvatge. O et fot una hòstia o te la fots tu!o...senzillament,a agafar-te un week-end loco un cop cada temps, un cada...any?
Clint: ets un sol. Explicant aquesta història, segur segur que lligues un ou, per això. Perquè les dones som unes bledes que no tenim perdó de Déu.
Candela, diga-li naturalesa diga-li Déu que deia aquell, el que mola es que et recullin la cuina i no et despertin!
Veí, no saps la feinada d'aquest matí! i total...week-end d'aquest fins d'aquí uns mesos...
Ei Crue, jajaja trobaba a faltar la teva fina ironia...no puc pensar que hagi enternit el teu cor...
Hòstia noi! M'has fet recordar un munt de coses ara, sobretot amb allò del monstre verd i que no cridés, que despertaria el germà/a...hahahahaha
Jo no feia això de la rosa, però!
I a mi em relaxa escombrar. No sé perquè ho explico aquí, que no és el meu blog...
ey, quan siga gran voldria tenir un pare per als meus fills com tu...
Enhorabona, m'agradat molt aquesta realitat.
Bon dia Clint!!!! Després em passo una altra vegada! Muas.
Trinxeria, benvingut per aquí, ja passaré per el teu bloc a explicar alguna cosa també!
Esther, jajajaja d'entrada gràcies, però jo no em deixaria malament no? a més ja he dit que "qualsevol semblança amb la realitat és pura coincidència"
ostia Clint...pura coincidència diu..., ÉS LA VIDA MATEIXA!..jeje..., ara bé, NO SEMPRE una prefereix que li recullin la cuina que un despertar eròtico-festiu...
Ei mima, jajaja, si tot és inventat dona! jajajaja m'apunto això que no sempre...
Publica un comentari a l'entrada