dijous, 19 d’abril de 2007

Deutes pendents.

Nens i nenes del rock, és un llibre del Rafael Vallbona que recull com la música ens afecta i ens acompanya durant la nostra vida, centrant-se especialment en l'adolescència i primera joventut.
És un llibre entretingut que si la música ha format part important de la teva vida, hi ha mil anècdotes que et pots sentir identificat. A més duu els llavis dels stones a la portada...com no caure en la temptació.

Fa molts anys que tinc un deute pendent. Teníem 17 anys i érem nens i nenes del rock, evidentment al poble no es feien concerts, ningú conegut venia i va ser quan el nostre entrenador de bàsquet va accedir a portar-nos.

"Vinga papa, deixa que hi vagi, ens portaran ell i la dona, i llavors ens tornaran..." i finalment van accedir.

Bryan Adams al Palau d'esports, 1988 durant la gira de presentació del "into the fire".

No era ple, (encara no havia gravat la soporifera banda sonora del Robin Hood) però escoltar les cançons del Reckless, en aquell escenari sobri...va ser brutal, tot era gran, nosaltres ens varem sentir grans...

Doncs bé, aquest vespre pagaré el deute, i seré jo qui condueixi i han estat altres que han demanat siusplau que els deixin anar, i jo qui ha dit que els tornaria a casa. Aquesta nit el Clint s'endú a 3 adolescents a veure "mago de oz", que tot i que no m'agraden serà la meva aportació per que ells segueixin sent nen i nenes del rock!

11 comentaris:

Puji ha dit...

Òstia! Fas de papa xofer? Que bo! Almenys no són els backstreet boys o els triunfitos!

Ponte en pie, alza el puño y ven...

Charlie Hi-Hat ha dit...

sigui lleu!

Déjà vie ha dit...

ooooooooooh m'encanta el teu post d'avui. podria dir molts coses pro cap millor i mes tendre q el teu post. llei d vida?

Mikel ha dit...

i no parles d´en MESSI????....
no em barrufen els mago de oz pero Fiesta Pagana forma part de les borratxeras populars jejeje

Charlie Hi-Hat ha dit...

Ei Mikel! Parlant de borratxeres populars...quan és el korrekintus de santvi?

Duschgel ha dit...

És fantàstic que sàpigues mirar enrere, recordar allò que té de significatiu la teva vida i t'enduguis els nanos com a resposta d'agraïment.

Que us ho passeu molt bé!!

Dani R. ha dit...

Jugaves a bàsquet? Vas venir algun cop a jugar a Mataró?

Candela ha dit...

Ooooohhh. Què guai.

Clint ha dit...

EI Puji, papa xofer no cunyat xofer més aviat!

Charlie, gràcies!

Ei Déjà quin comentari més dolç, possiblement sigui llei de vida..

Mikel, és que ja en parles tu! llavors diuen que et copio! De Mago de Oz no conec res, però de borratxeres populars...tots tenim un passat!

Això Charlie, expliquem festes per fer turisme rural! jausjausjaus

Dusch, no se si es fantàstic mirar enrera...i veure com et fas gran ....però de moment ho portem bé!

Dani R. jugar el que es diu jugar més aviat poc! entrenava perque hi anavem tota la colla...pero diria que no varem anar mai cap a Mataró (a jugar a basquet) que de copes més tard si que hi passavem!

Ei Candela, tu si que ets guai! jajaja et veig de bon humor!

Ulisses ha dit...

trobo que fas molt bé.

Més que res perquè a mi m'ho fan i estic molt agrait.
Jo no tinc mitjans per anar als concerts que no siguin "aprop" de casa, i els pares d'una amiga meva (i l'amiga clar) ens porten de concerts per catalunya.

De veritat que els hi estic molt agrait, i creume que algun dia aquests tres nois t'ho agrairan a tu. Però no avui que et diràn que ets l'amo, sinó amb el temps que veuràn el que signifiquen!


Amunt i visca el rock! que jo encara sóc "bebé" del rock'n'roll.

Joan ha dit...

No sé si t'agradaven els Queen, però jo en soc un malalt. Fa un parell de setmanes vaig anar a veure We'll rock you a Londres, quina passada noi!
Bé, m'hi has fet pensar...
salut, república i guinness