dijous, 15 de novembre del 2007

Relats Conjuts: Pintures Rupestres.

-Us ben juro que va ser així, com us ho estic dibuixant...

La cara d'incredulitat dels presents en aquell moment a la cova va ser recordada per anys i panys!

- Allà tots estàvem a punt, envoltant un bisó enorme! no havia vist mai unes banyes iguals, i de sobte ell, el més fort i més valent de tots va començar a córrer cap a la bèstia amb la llança a punt, en silenci....(aquí sempre feia una pausa dramàtica) i es va sentir, aquell so de fullaraca que el va fer girar, i la va veure, nua, bruna, neta, sortint de la bassa enretirant-se el cabell de la cara...

- I què, què?

- Un moment, que segueixo. Ningú sap que li va passar exactament, però va patir una tremenda erecció instantània que va fer que s'entrebanqués just davant el bisó i clar aquest no va perdre l'oportunitat...el va envestir i ja era mort abans de tocar a terra. Sí amics meus, aquesta és l'historia del final del primer Homo Erectus conegut...

-------------------------------------------------------------------------------------------------
Una nova proposta de Relats Conjunts.

14 comentaris:

Orbison ha dit...

Gran i efímera inspiració, per pintar, dibuixar, o el que es presti....faltaria més !!

iruNa ha dit...

És una història tràgica en clau d'humor!! m'ha agradat molt i m'ha fet riure, bon relat!!!

Gatot ha dit...

ai collons quina tardor més calenta!
genial, Clint!
petons i llepades rupestres!

Duschgel ha dit...

Juàs, que requetebo!!!!!

Boira ha dit...

jajajaj! Molt bo!

Jordi Casanovas ha dit...

Que divertit, bona història.

XeXu ha dit...

Ja sabia jo que els Homo erectus s'havien extingit per alguna cosa... Molt bo Clint, molt divertit.

Terra ha dit...

Plas plas plas!! T'aplaudeixo! Boníssim Clint!

Joana ha dit...

Escalfant motors??? ;)
Aix l'estiuet de Sant Martí!!!!

Pd40 ha dit...

XDDD Digna final per l'home Erectus XDDD Això has vist al dibuix?

barbollaire ha dit...

XDDDDDDDDD
que bo!!
Quin fart de riure!

Mon ha dit...

Divertidissim Clint...gracies per arrencar-me un sonriure

zel ha dit...

Ostres, Clint, l'art és això, fer reaccionar amb poc ( de fet el desgraciat ni li va caldre la r al seu lloc, pobrissó, erecció en lloc de reacció...) Molt bo!

Clint ha dit...

Si us ha fet somriure, ja n'estic satisfet...cap més pretensió!

Fins el proper relat!