Llibreta de concerts: The Cure
3 hores! simplement impressionant, per fi escoltar tots els clàssics de the cure, amb un so net i fort, que feia pensar que tenien el volum al 6, anaven sobrats de potencia!.Algun va faltar, però musicalment el concert va estar molt i molt bé. Robert Smith manté una veu impecable tot i estar en gira i fent concerts tan llargs! i la resta de musics vaig trobar-los a un gran nivell (especialment al baixista que toca de conya i balla a des temps! una cosa realment complicada suposo).
En aquest blog fa especial il.lusió sentir el "Friday I'm love"...
però "Close to me", "Lullaby", "Why can't I be you" i moltes més va ser simplement fantàstic.
Pegues, un concert al St. Jordi sense pantalles, deixa moltíssima gent sense poder veure més que bonys a la llunyania...(entre ells m'hi incloc) i la sonorització de la bateria era bastant millorable, el bombo no se sentia i els plats quedaven poc nets a comparació amb la nitidesa de les guitarres i el baix, que se'ls entenia tot. Les llums gairebé sempre enfocant cap al públic em van agradar tot i dificultar encara més la visió dels components del grup a l'escenari, sort que al no moure's massa tampoc tens l'impressió d'estar perdent grans moments.
I simplement quan al tercer bis, "Boys don't cry" fa alçar tothom...vaig trobar que era una gran manera d'acabar el concert. Si després de 3 hores, amb estones de cançons lentes i fosques, aconsegueixes que tot el Sant Jordi s'aixequi, canti i balli és que has fet les coses bé. I en general els Cure ahir ho van fer bé.
I això em va semblar a mi. Les queixes per el abusiu preu de la cervesa les deixarem per un altre dia...total acabes foten-te-la igual!
En aquest blog fa especial il.lusió sentir el "Friday I'm love"...
però "Close to me", "Lullaby", "Why can't I be you" i moltes més va ser simplement fantàstic.
Pegues, un concert al St. Jordi sense pantalles, deixa moltíssima gent sense poder veure més que bonys a la llunyania...(entre ells m'hi incloc) i la sonorització de la bateria era bastant millorable, el bombo no se sentia i els plats quedaven poc nets a comparació amb la nitidesa de les guitarres i el baix, que se'ls entenia tot. Les llums gairebé sempre enfocant cap al públic em van agradar tot i dificultar encara més la visió dels components del grup a l'escenari, sort que al no moure's massa tampoc tens l'impressió d'estar perdent grans moments.
I simplement quan al tercer bis, "Boys don't cry" fa alçar tothom...vaig trobar que era una gran manera d'acabar el concert. Si després de 3 hores, amb estones de cançons lentes i fosques, aconsegueixes que tot el Sant Jordi s'aixequi, canti i balli és que has fet les coses bé. I en general els Cure ahir ho van fer bé.
I això em va semblar a mi. Les queixes per el abusiu preu de la cervesa les deixarem per un altre dia...total acabes foten-te-la igual!
11 comentaris:
quina enveja! des de The Police que ho he tornat a cap concert i realment el tema de la cervesa és escandalós.
Cony quina enveja malgrat les deficiencies debia ser acollonant.
Suposo que et deuen agradar molt oi aquesta gent??, jo es que no hagues aguantat pas 3 hores...m'estic fent vella??, si, segurament si :-S
Però be, que collonut eh que tu en gaudisis!!!!!
Petons i bona setmanaaaaaa,que demà començo a pencar i s'ha acabat això d'escriure cada dia :-(
Ufff
També moooolta enveja.
Em quedo amb el moment Boys don't cry tal i com el relates... clar que la meva preferida és el Lullaby des de sempre
sóc una rumàntica!
Besotes!
Lullaby, la meva preferida, ii boys don't cry i... i ... totes! enveja insana jaja! sóc així de sincera noi!
Nen, jo he de recuperar (o més aviat fomentar) la tradició d'anar a concerts.
No tenia ni idea que les etiquetes del teu bloc tinguessin a veure amb una cançó dels The Cure. No he sentit gaires cançons d'ells, tot s'ha de dir.
M'encanta saber que t'ho passessis tant bé!!
Jordi i no vegis quina diferencia a l'hora d'aparcar! Jo tampoc hi havia tornat des de Police
Striper si que ho va ser sí, el que passa que jo si no em queixo rebento! jajaja
Jo Mateixa no aguantes 3 hores? pobre Hatim....Ah q ho deies per el concert! Apa guapa, que val més saber que estàs treballant, que això vol dir que ja estàs recuperada! Molts petons!
Lula Sí sens dubte un gran final...Lullaby també és molt especial! Besotes romàntics doncs!
Caliope insana? jajaja així m'agrada!
Duschgel Va ser l'unica cançó que sabia que deia els dies de la setmana! jajaja Fomenta fomenta! que anar de concert és fantàstic, allà dins tot s'oblida encara que sigui per una estona (en cas de The Cure...3 hores!) Petons!
va ser un gran concert amb una sonorització genial i en RObert Smith te la veu millor que mai , simplement BRUTAL.
Tema escenari...Clint!! que ja tenim una edat com per estar a la pista , cal agafar un bon seient de grada i gaudir del concert!! ;-PPP
Guapíssim, si tu t'ho vas passar bé i vas ser feliç, encantada!!!
Em sonaven, eh, però no els havia seguit mai, la veritat ;)
Gran concert, preus cervesses jeavi, millor asseguts...
Mikel segur que millor que els Jarabe! jajaja i ja estava assegut...però en un lloc de merda això sí!
Rita apa doncs, ara ja els has sentit! Guapíssima!
Aucanada Tens raó millor asseguts, però unes pantalletes no haurien fet gens de nosa...per acompanyar la cervesa!
Publica un comentari a l'entrada