Èxtasi
I ho saps, ho sents, es tensen els dits dels peus...el pessigolleig comença a pujar cames a munt, per l'esquena, és imparable, no pots fer res més que esperar l'explosió i gaudir-ne...i aixeques les mans...i crides....GOOOOOOLLLLLLLLLLLLLLLLLLLLLLLL!!!!!!!!!!!!!!!!!!
16 comentaris:
Hehehehehehehehehehe
M'agradaria veure't per un forat ;-) Segur que també dius... ho "habeu" vist!!!!!!!!
Petons, guapu, i visca el Barça!!!
I què vas cridar quan l'Eto'o va fallar el penal? En aquestes situacions a mi m'entra el riure.
I si hi han molts gols et quedes afonic!!!
i, per aquesta màgia passional que escasament es produeix un cop l'any, el soci del davant amb el que et limites a dir un escàs bona nit, en aquell moment se't llença al damunt i t'abraça i crideu junts, desbocats, gooooooooooooool
Em pensava que describies una altres situació!!!! ja,ja,ja
Ai que mal pensada que soc!!!
;-D
PD... Miran't-ho be... també cridaria GOOOOL! ja,ja,ja
ai sí... i et poses a saltar cridant sí! sí! sí! sí! sí! i tots els nervis i la tensió acumulats fins llavors desapareixen per art de màgia!
Potser s'haguessin volgut cridar més gols. Però, la descàrrega d'adrenalina va ser més bèstia amb els que va haver, segur que més d'un va quedar ben baldat després.
no hase falta desir nada mas!
quin fart de patir , encara estic afonic...
Que caaaaaaaaaaaaaaaaaaabron, estaves al camp??????
:-P
Buaaaaa, encara estic afònica jo, i els veïns del costat que son merengues s'han quedat sords :-P
i GOL, GOL, GO... HAHAHAHAHA Ho haveu vist??? Quina sant'hòstia! Segur que s'ha engegat la cadera a prendre pel sac!!! ahahaahahaha
Rita doncs no recordo haver-ho dit! jajaja però podria tranquilament!
XeXu vaig quedar glaçat, em penso que no vaig cridar (algun renec segur que si)
Striper cert, va ser un homenatge del Barça als teus 200!
òscar ui no, que el senyor de davant feia cara de ser molt com cal! jejeje
Eli marrana!
elur és fantàstic oi?
joana deixa un regust genial aquesta victòria!
Mikel però content no?
Jo Mateixa ja ho deia aquell..."cuanto cabrón!"
Núr que dolenta pobret...jajaja
He vist el títol del post en un altre blog i he vingut de seguida per que no voldria que et tornessis "pastillero", Clint.
Quin ensurt!
I a més dues vegades, amb un segon a última hora però millor q el primer...està força bé per una tarda!!
Sí, però ho vàrem cridar tard, eh??? Sort que l'àrbitre va impedir que ens refredéssim...
Toy tranquil nano...que a mi les pastilles em costen molt d'empassar! no hi ha problema!
Anònim és el que diuen, a vegades la victòria, així inesperada és la que es gaudeix més!
Salva hòsti tu, quin paio aquest l'arbit! sort que al final un s'oblida d'ell amb el resultat!
Publica un comentari a l'entrada