Aquest matí sóc a casa, tranquil perquè haig d'esperar els lampistes que han de desmuntar unes coses. Hem quedat a les 9h i són les 9:15 i encara res! suposo que estaran amb la policia a la taverna! (em penso que això era d'una cançó del Ramoncín xDD) doncs bé, estic aquí davant el portàtil i mirant per la finestra i miro un paisatge que en dos dies deixaré de veure i se'm fa estrany.
Reconec que tot i el canvi a millor, trobaré a faltar "una mica" aquesta casa, no veure el veïnat per la finestra, especialment l'última adquisició veïnal, una família on la dona de la casa sempre porta un batí sobre la roba! no entenc perquè però és així! i les filles, quan venen i estan una estona pataplaf apareixen amb bates, gens sexis, sobre la vestimenta, i la neta quan la cuiden va sempre amb la bata, no faran excepcions...costums familiars suposo!
Però ves, tot i no canviar de poble, i per ben poc de barri, hi ha moments que si t'atures a pensar t'entra una mena de nostàlgia del que encara no ha passat, per què encara som aquí. I et trobes pensant quin tipus de família vindrà a viure on som ara, i on abans vivien uns altres....es un conjunt estrany de pensaments, que com deia aquella "ya lo pensaré mañana!"
Vinga bon cap de setmana a tots i totes!
18 comentaris:
tot anira b. no t'aminis. De vegades es inavitable anyorar, pero es q anyorar es sa, ens diu q hem passat bon moments q ara formen part dls records. Q petits detalls q potser abans no ens agrdaven com les bates d les veïnes ara son entranyables.
De moment jo no he fet cap mudança mai... però en vam estar a punt, i també pensava això que dius.... "qui vindrà a viure aquí"... "com serà viure en un altre lloc".... bé, però ja saps, a tot s'acostuma un! xDDD
Cinc mudances porto a la motxilla de la meva vida, i estic enmig de la sisena. Cada una ha tingut el seu regust particular. Les que he fet de gran també m'han provocat sensacions similars a les teves. Les de quan era petita, és ara que les recordo amb enyorança.
I curiosament aquesta última està sent la més dura, la més trencadora i dràstica... i no em mouré de casa.
Segur que ho pensaràs demà, i ho faràs amb un somriure als llavis.
Petons i abraçades... i molt bon cap de setmana!
A aquesta familia de les bates li hauriem de fer un seguiment...hi veig tema. Confirmes que sota les bates porten roba?
I tu encara tens sort per que canvies de casa acompanya.
Imagine't quant et plantejes marxar de casa els pares, en el meu cas 32 anys visquen a la mateixa casa, amb la mateixa gent, amb els mateixos veins, al mateix barri...fa por, molta por.
Marxar a viure amb en Hatim ho encaro d'una altre manera, sembla que marxar amb algu t'ha de fer més fort i es una tonteria pensar-ho per que si la relació no va be i ho deixes que fas, tornes a casa amb els papes o lavias a ell i et quedes tu, sola en aquell pis??
Però tranquil, que tot anirà be, segur que teniu un veinatge la mar de macu (tipo Aqui no hay quien viva, jejejeje).
Bon cap de setmanaaaaaaaaa!!!!!
No vull ni arribar a pensar el merder burocràtic que deu ser comprar una altra casa quan encara no has deixat la anterior.
Home Clint! És que quan vius un temps en una casa passa a formar part de tu, i quan marxes és com si et talléssin un braç (i si no que li preguntin al veterinari tailandès).
Bon cap de setmana!
Ei Déjà segur que si que anirà bé, però de totes totes que les bates seguiran sense agradar-me, però es ben cert que alguns records serà impossible d'oblidar-los!
Ei Alepsi, es fa raro però varem estar a punt de dir a la inmobiliaria si podiem posar pegues a la gent que volgues comprar-la, tot i que al final a nosaltres ens interessa vendre-la així que...
Ei Metamorfosi és la 3ª però aquesta última teva pinta xunga...petons per tu també!
Dani R. confirmat del tot, és més rotllo "posar-se comode" que es foten la roba a sobre...hi ha gent per tot!
Ei Jo mateixa, jajaja no saps la sort que tinc! i la companyia que donen els nanos i les seves mildoscentesmega porqueries que porten! jo amb els pares només vaig estar-hi 24 anys, però encara hi tinc alguna caixa per allà...
Ei Charlie, doncs no hi pensis ;) (que m'ha quedat molt charlie no?)
Puji, molt ben lligat, però no crec que n'hi hagi per tant, a no ser que el canvi no fos voluntari o a pitjor...
au, no t'enyoris!
I recorda:
"Aquesta cançó és per dir, que no et trobo gens en falta..." wueno em sembla que era per una noia però tant hi fa XD
Salut!
PD: a quina hora han aparegut els lampistes?
No sé per quina raó un acaba agafant carinyo de simples coses....bé una casa no és una simple cosa...però ja m'entens.
Quan vaig canviar el cotxe vaig fer un acte de traició...una porta tancada obre una altra-
bé, salutacions
Ei Ulisses..a les 10'30! eren esmorzant...
Joan, es veritat, però fins ara cap dels canvis que he fet m'havia suposat massa "problemes" encanvi ara fa una mica de nosequè..bé una pendrem una birreta no?
És ben certa la idea que, si causa una certa enyorança, és que s'han passat bones estones i es tenen bons records.
Espero que els nous habitants siguin dignes del pis que deixeu i que vosaltres tireu endavant amb aquesta nova il·lusió.
Molt bon cap de setmana!!
Qualsevol canvi genera una mica d'incertesa, és normal. Molta sort!!
Ets un sentimental! clar que si, jo també ho soc. Tot anirà bé. Segur que heu deixat molt bones vibracions a la casa antiga i trobareu molt millors a la nova. Petonets de cap de setmana. Descansa reietó ijiji
jo em vaig passar somiant molt de temps que entrava quan el pis ja no era meu i m'havia d'amagar pels racons pq els nous propietaris no em matéssin... deu ser una metàfora de l'inconscient, no? això de cremar etapes, i tal.
A veure si ensopegues unes veïnes que no portin bates enconxades...
Posa un ciri a algun Sant!!
Molta sort!
Reietó??
Ei Dusch, estones molt bones, això sens dubte! Ara els que vinguin...ho preguntarem als veïns si han guanyat o perdut amb el canvi!
Ei Pd40, moltes gràcies!
Candela, això esta bé no? vull dir ser un sentimental...sense passar-se, lo just! jajajaja
Hòstia Rituslee! només em faltaria somiar-hi jajaja però es ben cert que a vegades el subconscient te la juga!
Ei Joana, de fet em penso que no hi ha bates a la vista!
Candela...digues reina!
Publica un comentari a l'entrada