El descans del guerrer!
Asseguts davant un plat amb uns ous ferrats, i uns talls de pernil passats per la paella, una copeta d'un chardonnay de la terra fresquet...i els nens a dormir!
D'acord que estem cansats i envoltats per caixes, que hem d'ensenyar la casa a gent estranya que potser ens prendrà el relleu, però hi ha moments, que s'està perfecte per molt mal que et facin les articulacions i la teoria de la Jo mateixa (veure comentaris post anterior) sembli que no fa cap tipus d'efecte, com a mínim per les agulletes!
Salut!
(d'acord, el Mourinho s'ha comportat! però ho he sabut aquest matí)
16 comentaris:
el primer paragraf sona d meravella, i me'n alegro q soni tant b. Quan estigueu a l'altre casa segur q haura valgut la pena tant esforç. ptonets d bon dia.
Són les agulletes de la satisfacció, i els ous ferrats amb pernil senten d'allò més bé... Collons, mira que he esmorzat i ja m'està entrant gana!
Enhorabona!
Anims i a alimentar-se molt que us fan falta forces!!!!!
Ei Déjà, i a mi que m'havia molat el títol del post! jajajaj
Dusch, és que en fan venir de gana!
Ei Candela, perquè els ous ferrats també em recorden a tu eh?
Visca el Chelsea! (fins l'any que vé)
Aaaaiiii aquest jovent que no fa cas dels grans!... Els nens a dormir i no fas cas de la meva recepta???!!! ;-)
Petons guerrer, que el descans segur que va ser merescut!
una idea: per què no ensenyes la casa amb les caixes per desfer? així dius que és un joc, que cadascú ha d'agafar una cosa i dessar-la on TU diguis i així hauran aportat el seu toc sútil a casa teva.
abans de comentar aquesta idea ofereix una birreta...sempre es veu tot més fàcil!
jajajajaja
Mmmmm, que be que sona!!!, però a veure, la recepte et serveix o no??, per cert, de quina parles, de la d'aigua amb sucre o la de res de sexe?? :-S
Ei Charlie visca! jajaja
Metamorfosi, la teva recepta l'he llegit aquest matí! i gràcies per això de jovent! jajajaja
Robertinhos, pren les birretes que vulguis! la resta les poses a la nevera!
Ei Jo Mateixa, la recepta que no mola és la de res de sexe! jajaja l'aigua amb sucre tampoc l'he provat però..
un trasllat és interminable...em porta records llunyants i espantosos.
Molt bo el comentari del Robertinhos, com sempre agut....vinga tots a col.laborar a desfer.Jejeje!
el pitjor dels trasllats és que quan t'has traslladat, toca obrir caixes i collocar-ho tot el que no s'ha perdut o trencat pel camí. Jo encara tinc unes quantes caixes per obrir i ja fa dos anys :s
Sort dels ous ferrats, que pugen la moral, ànims!
Hi ha " moments" que no tenen nom, només són per gaudir-los! Les caixes? Tot es farà...
Ara per ara sembla com si l´estiu encara quedes moooolt lluny pero no ens en adonarem i ja tornarem a estar de vancaçes ;-)
Per cert , juajasajuasjasjaus m´has tornat a copiar un titular de post , aquest mateix el vaig fer servir jo per anunciar les meves vancançes d´Agost de l´any pasat juasjsajsajjasujuas
Mecatxis!!!....Ja veig que vaig fer tard!
Pren nota de la recepta per les properes agulletes, doncs! ;D
Petons de bon dia!
Ei Joan, si que ho sembla d'interminable si!
Rituslee, nosaltres quan varem acabar de desembalar tot el primer cop, feia més de 2 anys que hi viviem, espero millorar aquesta vegada!
Ei Joana tens tota la raó, ja les farem!
Ei Mikel, juasjuas, es que de gran vull ser com tu!
on ets? descansant encara?? AU VINGA AMUUUNTTT!!!
Publica un comentari a l'entrada