Relats conjunts: The Son of Man
Assegut en aquella sala d'espera de disseny, intentava no pensar en la majestuositat dels pits que deixava a la vista el magnific escot de la recepcionista. No sabia si seria l'infermera però el modelet que portava l'havia posat nerviós, per dir alguna cosa.
Sempre l'havia incomodat molt mirar les noies, poques li aguantaven la mirada i ell tenia tendència a apartar la vista al ser enxampat i fugir, i allí assegut, recordava les múltiples situacions en que tant sols l'escalf de la seva mare havia pogut consolar tanta decepció, tanta misèria interior. Des que l'havia deixat, ja feia dos anys, tenia clar que aquest era el camí a prendre.
Tancava els ulls i imaginava aquella situació tantes vegades desitjada. I en aquell moment, d'ulls clucs, va sentir la veu de la Pamela (li havia posat aquest nom en referència a la seva voluptuositat...)
-Sr. Man, ja pot passar, l'esperen.
Els nervis se li van clavar a l'espinada, una suor freda li va humitejar les mans...va respirar fort i va dirigir-se al despatx que tenia davant a pas decidit.
-Segui, Sr. Man segui...
-Benvingut a McNamara i Troy..."Què no li agrada del seu cos?"
-No els sembla evident doctors?
THE SON OF MAN René Magritte 1964
27 comentaris:
Jajajajaja, molt bo nen, molt bo, tu si que estàs inspirat!!!!! :-P
plas, plas, plas, que se sol dir.
Molt bo, Clint. Bona tensió, bona condensació. Sí a todo, idò :-)
jajajjaja... no es bó ver tanta tele...
Ai, quins collons! Jajajajaja, molt bon dilluns, noi!!
oooooooooooh jo el vull tal com es al sr. Man!!!! m'agradat molt. ;) ( akella situació tart o d'hora arribarà...)
Estàs en forma..., mestre! Ara pel nostre!
quantes coses no es canvien per no decebre una mare!
:)
petons i llepades estètiques!
Prefereixo No son of mine
genial! Molt molt bo! Però com se t'ha acudit? :)
Ja ja ja! Jo és que flipo amb tots vosaltres. D'on us surten aquestes idees?
Jo Mateixa si t'ha fet riure ja m'està perfecte! va com va això! ;)
Crue idò nina! gracis!
un dia m'expliques que vol dir els diferents nicks que vas deixant d'ací d'açà..
Claire tele? qui diu que la miro...hehehe
Duschgel bon dilluns per tu també guapa...ara no se si t'ha agradat però!
Déjà interpreto que no em denunciaràs per fer ús del teu post oi? ;) no se si serem a temps de deixar-li la poma a la cara però!
Ei Veí aquest ha sortit així, a veure que en surt de l'altre..estic encuriosit!
Gatot fins que no he llegit el teu comentari no havia pensat en aquest punt...curiós el que porta a pensar a la gent el que escrius!
Charlie Genesis? a mi com MK! jajaja (sort del google!) ;)
Annatarambana que em posarè vermell..
Puji definitivament estem fatal oi? hahaha ara a espavilar que ens ha tocat junts a les històries del veïnat!
Jajaja! Boníssim!
Com no se m'ha acudit? És el camí lògic quan tens una poma per cara!!
què deies dels pits ??? ... salut
I tant que sí!! Un petonàs!
Sempre pensant en el mateix tu, eh? Molt bo el relat, quina gràcia, la veritat és que l'has clavat, m'has fet riure.
Quin gir més bo, al final!
No t'estranyi que els de Nick/tup (nip/tuck? noc/tip? toc-nip? toc/toc???) t'agafin de guionista!! Necessiten idees fresques amb urgència!
jajajajajajaja!!
Genial! Genial!
Un relat molt bo!!
Terra per que l'idea era meva! hauria estat plagi no! jajaja
mossèn sabia que el detall no li passaria per alt!
Ei Dusch ;) Petons!
Eps Xexu bé algun d'humorístic ha de sortir! celebro que hagis rigut!
Marinetix caram! benvinguda i gràcies per el comentari!
Barbollaire gràcies poeta!
HÒSTIA SANTA! ARA MATEIX m'acabo d'adonar d'on surten les etiquetes que poses als posts segons el dia de la setmana!!!
Gràcies RAC105!!! jausjausjajasuaj
Charlie estàs fatal...
No sé què hi tens al cap?
Una poma?
;)
Bona resta de setmana ja estem a dimarts!!! ;) Avui , el Barça!
juasjuasjuas Charlie unaltre vegada preguntes! no passa res! jajaja
Ei Puji que te'n sembla!
Joana al cap diria que més una maduixa...però bé mai se sap! Bona setmana a tu també! i FORÇA BARÇA!
O sigui, que al cap tens un pit i no una poma? Aaaaara ho entenc tot!!! Molt bo, un desenllaç genial, i també m'ha fet riure! Jo també plasplasplas.
jajaja, bon final. Clar que operar-se havent de triar entre el House o el Troy... buf, no vull ni pensar-ho :S
Felicitats, Clint, veig que els vells rockers no moren mai (o és bells?) :P
Zel no no no! que era una poma al mig de la cara! jajaja
Ei Pd40 aquets petits detalls, que si v o b...l'important és el rock and roll!
jejejejje Genial!!!
salut!!
Aixo sí que és un comentari Elur gràcies!
Publica un comentari a l'entrada