Els començaments són dificils...
I als primers sons de tambors, i a la primera bafarada de pólvora....va caldre una empenta!
però la pujada d'adrenalina posterior bé va valdre la pena!
Hace nueve años.
Fa 1 dia
dimarts, 16 de setembre del 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
17 comentaris:
Per molta foto que posis, parles del Barça, oi?
A vegades una empenta et pot portar molt amunt. o fer caure.
ho has provat des de dins?
És una de les millors sensacions que es poden tenir. L'olor de la pòlvora és engrescadora, el cor se't posa a mil i vestida de diable quan ets a punt d'entrar a la plaça, veient com tothom t'espera, per uns instants et sents com la reina del mambo.
Parles del Barça????
:-P
PD: Pel que fa al teu comentari en el post anterior, no, no, no vull pas trencar la magia de saber com ets....nooooooooooooo, que vaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa, jajajajaja.
Ara que ja em deixes més tranquil.la si em jures i perjures que el nen es fill teu o que, si més no s'hi assembla a tu, juasjuasjuasjuas.
Petonasos guapuuuuu!!!!!!
AL mi m'encanten el focs artificials i els correfocs darrere de la barrera i bén lluny. Una salutació
Jo quan era jove anava molt de Correfocs, el de Cervera amb el Aquelarre és de lo més millor que he begut.......dic ....passat !!!
Aquesta canalla teva són el nostre futur. Escolten els Ramones i van de correfoc.
Jo de mica en mica m'hi apropo més al foc... i a la pólvora...
Es com posar-hi una mica de pebre a la vida... no?
ja,ja,ja
ai, mare quina comparació que acabo de fer!!!
;-)
(valer)
Wenu, jo sempre he estat molt cagada per aquestes coses....
Però admeto que per culpa d'això tb m'he perdut moments inolvidables i irrepetibles, intento superar-ho, mai és tard oi?
Buah... a mi em fots una empenta i em fots enmig de la orgia de foc aquesta i de la hòstia que et foto se te'n treuen les ganes... xDDDDDD
[sí, em fan por els petardos, jo què vols que et digui....]
Fa "cague", però un cop t'hi poses. De"xove" hi havia anat, però ara, tampoc es tracta d'anar sola
Xexu et prometo que no! jajaja
Striper cert, però hi ha vegades que tots necessitem una empenteta!
Jordi després de l'empenta...evidentment!
Marta de carrer el millor per mi és l'olor! A veure si s'anima i se'm fa diable!
Jo Mateixa no parlava del barça...en aquest moment no!
I ja saps, sóc com el Charlie (sense cara!) jajajaja Petons!
Robelfu Doncs des de dins...té el seu què!
Orbison en què estaries tu pensant! jajaja
Puji és fa el que es pot! jajaja
Eli l'important és no cremar-se...massa! ;)
Charlie ?
Lula mai noia mai!
Alepsi com a bona psicòloga sabràs que pegar a un pare és molt lleig no?...doncs això! jajaja
Joana és ben bé això...quan ets dins és impressionant! tot i que dins de tot i ha llocs pitjors per anar sol!
Jo, quan els meus fills eren petits en fugia, em feia un no sé què...
Per cert, la resposta al comentari anterior, sóc de mena molt molt i molt ploranera, jo, fins i tot quan m'enfado ploro...és que no ho puc evitar...
Bones festes! i petonets!
El 24 a la nit fan el correfoc i la súper traca que creua tota la Rambla de Tarragona com a final de festa! Llàstima que a mi tot això dels petards no m'agrada gaire... I ja hauré tornat a Barcelona, que se'm tornen a acabar les vacances!
Jo els vaig agafar por de ben petita, prò està molt bé que de petits ja s'animin a participar-hi!!
Zel aiii les mares patidores! jajaja però tranquila, que diuen que plorar és bo per netejar els ulls!
núr espero que no n'agafin por! és una cosa que no es feia quan jo era petit i ara em fa gràcia que ell (el gran) hi entri!
Publica un comentari a l'entrada