La cuina de l'àvia...
ja fa un temps que ja no cola anar a celebrar el propi aniversari a casa la mama...especialment quan la família sap que t'agrada cuinar, així doncs aquest cap de setmana em tocarà (de molt bon grat) cuinar per colla, i evidentment, ja fa uns dies que vaig pensant allò de "que faré que quedi bé, que no sigui molt típic i que no porti molta feina!". Aquí entren els blocs de cuina, que n'hi ha un munt i un munt de bons, així com llibres de receptes, etc...tot i que darrerament em disperso fàcilment i no he mirat massa!
Però el que vull fer notar, és que en els últims temps quan volen vendre'ns un plat, un producte, qualsevol cosa relacionada amb la cuina, i que no és rotllo Adrià, o sigui, esferificacions, deconstruccions, buits, bla bla bla..(estic segur que el Ferràn fot una truita de patata boníssima també), doncs això van i me li foten "com el de la teva àvia"... i jo em pregunto, no hi ha àvies que no saben cuinar, o en passen? cap àvia fa servir sopa de sobre? cap àvia fa canelons de totxana? a cap àvia se li talla l'all i oli?
Jo la veritat, de l'àvia que recordo més, tampoc destaca per ser una gran cuinera! i no passa res...
Jo espero que un dia, algú pensant en mi..digui guaita, com l' arrós de l'avi!
Bon cap de setmana...
17 comentaris:
A casa hem de dir "com el de la mare" i si mai tinc fills podran dir "com el de la iaia", cosa que jo no puc fer, perquè hi ha àvies que no volen cuinar pels seus néts també.
Espero i desitjo que l'arròs et surti boníssim!!
Ah! i per molts anys!!!
Segur q triomfes sent l'avi cuinetes que fa cursos de cuina per les iaies "caldo aneto" com jo!!
Petons i bon profit!
Molt bona reflexió, hehehe! És que el concepte de iaia també ha canviat. Suposo que abans era més comú que la iaia sabés cuinar, no feia altra cosa! Però aviat hi haurà moltes iaies que no cuinaran bé, o que cuinaran de batalla, perquè seran les mares d'avui que ja no van aprendre, com la meva, per exemple, perquè treballa des de temps immemorials. Crec que a partir d'ara, tot i que es seguirà podant el 'de la iaia' en molts plats, saber cuinar serà una qüestió de voluntat.
La meva mare era millor cuinera que la iaia, tot i que la iaia era la que feia millor el caldo de Nadal i la crema de Sant Josep. Sort que no tinc fills jo, perquè no seria ni bona mare ni tampoc iaia cuinera, o sigui, hi ha de tot a la meva família.
Per cert, després de tot el "rotllo", no ens dius què els faràs?
Per molts anys, clint guapíssim estimat!
Petons!
Bon arròs!
Ai, no, bon cap de setmana!
la meva àvia era una crack cuinant: ho flamejava tot.
vaja que, contràriament a la tradició, era una piròmana de la cuina!
Suposo, que s'identifica la cuina de l'àvia, com la cuina casolana...
Perque jo veig a una àvia, fent una escuma de seitons.. o les "xuminades adriàtiques" que ens volen vendre. Ho sento, jo soc de menjar casolà, i de plat!!!
Hi cap un més a dinar???
je,je,je
Bon profit!
Perdó m'he deixat un No... Volia dir, jo no veig a una àvia, fent una escuma de seitons!!!
Clar, tant de parlar de menjar, m'he menjat una paraula! ;-D
Hehe... molt encertat. En el meu cas, una àvia cuinava de meravella, l'altra odiava la cuina (excepte per jalar). Ma mare cuina de conya, jo sóc un absolut desastre, negat total (excepte per jalar).
Ei!, per molts anys.
abans deien "com el que et feia la teva mare", però clar, ara les mames s'han aficionat a la Sirena, al congelat i tal...així que anem a buscar una generació abans.
Per cert, no m'agrada la paella!
Tens el do de narrar i plasmar els plats de cuina com ningú i jo la mala sort de llegi´-te quant em moro de gana.....immens !
Jo no recordo que cap de les meves àvies cuinés d'allò millor, suposo que normal, però el que era normal alehores ara potser és una delicia. A ma mare, la carn amb bolets li quedava de mort, ara vivint a casa aquell alemany que ho amaga tot, he de dir que a mi no em queda malament del tot, però jo vaig a cel.lebrar el meu aniversari al restaurant.
De segur que recordaran els teus plats t'agrada la cuina ho fas per plaer i aixo es nota al plat.
Moltes Felicitas Clint tot i que ja sé que no convidaràs per aquí ...
Almenys podries dir-nos què faràs de postres, que les casolanes també són boníssimes! ;)
Una de les meves iaies n cuina gens bé, ara no pot però quan podia ni volia ni en sabia. L'altre ja era una altra història.
Jo sic mai sóc iaia( primer em tocaria ser mama) seré de caldo aneto i congelats del sr. eismann
nyam nyam, jo de cuinar ni idea...
elur Moltes gràcies! de fet jo tb em fixo més en la cuina de la mare...l'arrós, espectacular! jajaja
Anànim jo en tb en faig servir de caldo aneto per a l'arrós! ja posaré la recepta! Petons!
Xexu ei...que el de les reflexions ets tu eh! i tens raó en això de la voluntat, perquè si vols, pots i a més relaxa!
Rita a totes les famílies hi ha de tot, només faltaria! (al final vaig fer arrós per votació popular) i no em crec tot el teu rotllo!
Puji arrós i bolets...mmm!
òscar jajajaja això em sembla collonut!
Eli jo sóc del bon menjar, sigui casolà o sigui de disseny! això si res de quedar amb gana!
Ferran l'equilibri! de fet si un cuina, hi ha d'haver algú que mengi!
Robertinhos la paella de la sirena? vaja vaja!
Orbisonjajaja hi ha coses que no es poden fer amb la panxa buida!
Joana així m'agrada amb categoria!
Striper quanta raó tens! és nota tant quan cuines per plaer!
Joana Moltes gràcies! de postres res...pastís de la pastisseria, que també tenen dret a viure! ;-)
Mireia Saps, si expliques contes bé, em penso que el caldo i els congelats colen... de fet les iaies guanyen punts amb els ous kinder!!! un escàndol!
Abogada doncs molt malament! jajaja a veure si ens querellarem!
Publica un comentari a l'entrada