Que algú pari el temps!
Immers en diferents experiències vitals que em fan replantejar paradigmes de la meva vida, uns en positiu, altres en negatiu, però tots sacsegen l'estomac i fan que els dies passin a una velocitat esfereïdora. Perquè tot ha de venir de cop? Per què hom no pot planificar les coses importants en el temps o en l'espai?
Si us plau, que algú pari aquest tren, que jo baixo, em prenc un cafè i pujo al següent!
Ah, i de passada si algú fa la traveta al Lorenzo, tampoc no passaria res...cony de criatura!
Si us plau, que algú pari aquest tren, que jo baixo, em prenc un cafè i pujo al següent!
Ah, i de passada si algú fa la traveta al Lorenzo, tampoc no passaria res...cony de criatura!
8 comentaris:
Escolta, si aconsegueixes que pari, jo baixo amb tu, collons, això ho acabo d'escriure en un mail i ara m'ho trobo aquí.
Almenys l'Elies i l'Aspargueró van guanyar també, no?
Si, noi, si fos possible aturar-ho tot quan ens convé!
Agobiadillu...? Tot ve i tot passa...
Pensa que si passa ràpid, les dolentes també... :P
Petons, clint, maco!
De vegades necessitaríem que tot parara de rodar uns instants. Però és maco sentir-se viu, i saps que passarà i que hi haurà moments de gaudi.
Ja que no pararà el tren aprofita i mira el paisatge per la finestreta.
Petonets.
M'ha recordat a aquella canço de Gossos que no sé si es titula "Que pari el món".
Sobra la traveta al Lorenzo, no pateixis, ja s'estavellarà ell solet!
Però Clint, què passsaaaaa, em tens amb l'ai al cor... que ja saps que pateixo moooooolt per tu.
Buf!!! Potser això t'aniria bé :)
http://blog.unañosabatico.es/
No ens facis patir... com diu la Candela :)
Publica un comentari a l'entrada