Ho veig com a mínim gris.

Fa dies que volia fer un post, encara que fos per tornar a tenir aquella sensació, i la veritat és que no me'n surto. I no és que faltin motius per escriure sobre alguna cosa, no. És més aviat que darrerament em sento una mica decebut amb tot plegat, i no parlo de la crisi que això és un tema a banda i que a més va una mica en funció de la situació personal de cadascú. 

En realitat penso en el país, i en com al meu entendre estem, bé estan, perdent una oportunitat d'or per donar un pas decisiu endavant cara a un futur millor, més lliure.

Trobo molt descoratjador que l'única vegada en els darrers temps que he tingut la sensació que el país funciona hagi estat aquests darrers dos dies, veient com malgrat la situació actual i la mancança d'alguns recursos, sembla que tot giri en la mateixa direcció i a més funcioni! Em sembla increïble que s'hagi de cremar tant territori per que tothom es posi a remar en la mateixa direcció.

Sí, aquests dos dies m'he sentit orgullós del nostre país.

Fins i tot crec que el conseller d'interior, que gairebé mai trobo que faci, o com a mínim vengui bé la feina feta, m'està agradant en el seguiment i en la informació que dona!

Però no puc evitar pensar en d'aquí un parell de dies, quan la terra ja no fumegi. Tot tornarà a ser com abans i politics i tertulians i periodistes opinadors començaran cadascú a dir la seva, escombrant cap a casa i fent enquestes de qui en surt reforçat i qui no. I aquesta sensació d'unitat desapareixerà per donar pas a un campiquipugui i marica l'últim, que tant poc aporta i que ens manté en aquest posat de no ser enlloc ni d'enlloc.

Eps! que potser m'equivoco i ressorgim de les cendres...però hauria de ser molt optimista, potser massa.