dilluns, 16 d’octubre del 2006

En campanya!

Parlem de política? El cert és que de moment aquesta convocatòria d’ eleccions se m’esta posant costa a munt. I el que passa és que no em sento còmode amb cap de les candidatures, fins aquestes eleccions, sempre havia votat el mateix, ERC, i mai no m’ havia causat cap problema, de llarg era l’ opció que més m’omplia i que més s’adeia als meus sentiments. Tot i que si penso en passat, jo sóc un dels que va votar el tàndem Colom-Rahola! fos a fer ara no se jo si … però és igual el problema és ara, és el present o millor dit el futur inmediat.

Doncs si, aquest cop no ser que fer, i no és que el projecte republicà no em segueixi engrescat igual, que més o menys segueim tenint el mateix percentatge d’encontre. Tampoc és que Carod m’agradi molt menys que abans, una mica si però encara li faria confiança. El que jo no vull però, es que el Montilla sigui president. És així de clar, i no només per una raó sino per un compèndi de raons, que són igual de vàlides, que les que utilitza qualsevol altre per voler que en sigui. Doncs jo no vull, i aquí comença el meu problema. I si el meu vot a ERC fa president el Montilla en una reedició del Tinell? Òstia tu, aixó em deixaria força fotut, fa quatre dies ens foten la patada i ara ens tornarem a fer petonets? Si ja se que la política és una mica aixó però….

Ara bé quina és l’altre opció. Mas president? Tampoc m’agrada, tot i que he de reconèixer que la prefereixo a la del Montilla, tot i que el Mas per mi és el prototipus del que no m’agrada del tarannà català, però també haig de reconèixer que em sento més identificat amb aquest tarannà, que alhora em fot a mil, que no amb un presidenciable que davant el partit de les seleccions catalanes es capaç de dir que no vol barrejar política i esport!

M'estic adonant que la política que em farà decantar serà més la dels símbols, que no la de les promeses de coses i més coses que després no es podran dur a terme perquè la cagadeta de nou estatut que tenim, doncs no dona per arribar a final de mes!

Quina manera de començar la setmana no? Però ves les coses són com són i d’aquí a l’ú de novembre, queden força punts per decidir…(que encara no he vist el video del confidencial…)