El català no mola?

La setmana passada, degut als capricis dels programadors, he canviat la rutina de series televisives i per tant ha calgut buscar una sortida als dimecres a la nit. Evidentment l’opció de tele3 i la Otero amb els nens ni de conya (un cop aconsegueixes posar els teus al llit i tenir una mica de silenci, uns collons aguantarem el dels altres!)
L’opció d’enganxar-me a una nova sèrie la descarto perquè és massa estresant estar pendent de tantes series, però això és un altre tema.
La tercera opció va ser proposar-li el tractament de la cruella (El D es mereix un monument) a la dona, i encara riu (em penso que és per haver de fer 30 minuts d’exercici suau…;)
Finalment varem acabar veient Silenci?
Feia temps que no el mirava. És un programa que m’agrada força, té ritme, tot el que surt és guapo, però aquests superfashionsmodernsqueticagues sempre que han de dir una ocurrència plaf, la frase en castellà,i ho fan sempre, no ho entenc. Que s’escapi alguna frase feta, un comorr, o simplement que parlis castellà d’acord, però que sempre que ets molt modern, el català de torn ha de acabar totes les frases en castellà, serà problema d’aquest trekki o es una estratègia del Monti?
Això també ho he observat en el món dels blocs. Hi ha molts blocs de disseny, de tall modernillo que estan realment ben fets, però que la majoria són escrits en castellà i molts son de gent de barcelona.
Que consti que no critico el fet d’expressar-se en castellà, si no el fet de que no es pugui ser modern i parlar català. Em pensava que aquelles tonteries de les classes altes de mitjans del segle passat ja havien passat a l’historia! però sembla que no, definitivament ser català no és mola! (et pots sentir més estranger que passejant per el born de barcelona?)