Mals menors?
Dissabte, un país va sortir al carrer per demostrar que la indignació comença a ser un fet majoritàri, que jo sàpiga no hi va haver incidents i a més la cobertura de la manifestació va ser internacional, fet que ajuda a que la gent que vol estar informada arreu del món pugui arribar a entendre quin és el nostre fet diferencial.
Ara bé, diumenge, tota (o molta) d'aquesta gent és possible que mirés la final del mundial on jugava España, i on jugaven jugadors Catalans. I jo em pregunto, quina és la millor imatge que nosaltres com a país deixem al món en aquesta situació?
5 comentaris:
Si em poso en la pell del Xavi o del Puyol o del Piquè (el Busquets no que em sembla bastant espanyolito) crec que hi van perquè és una ocasió única de poder afegir-se al seu palmarès un dels títols més importants que hi ha. Gent com l'Oleguer n'hi ha poca.
Però lluny de tot això, el que importa és que la nostra senyera la va veure un munt de gent, tant dissabte com diumenge.
Estic amb en Jordi, per aquesta gent, professionalment és un gran èxit i l'únic títol que els faltava.
Ahir vaig sentir les notícies a Cuatro i si no fos per la ràdio i per TV3, la mani va ser un desastre i que hi van haver incidents i tot!!!
A mi el que em molesta és que avui a la feina tothom parlava només del partit. Gent que no en té ni idea de futbol comentant el joc brut dels holandesos, les jugades compromeses... tothom era expert. I de la manifestació... poca cosa o res. M'he mantingut callat, perquè el partit em generava indiferència. Però una gran tristesa anava creixent. Ningú no pensa en la manifestació i el que va significar. Em preocupa.
Com avui deia un amic meu, crec que el futbol és el futbol i la política, els jutges, etc. una altra cosa...
Jo crec que ser catalanista no significa ser antiespanyolista. La realitat és que per més que ens pesi, Catalunya encara no és independent (algun dia ho serà, va quedar clar dissabte i tindrà el seu propi equip de futbol al mundial) i per tant, els professionals del futbol (que viuen d'això) el que volen és això, jugar a futbol, guanyar i fer peles. Per sort, el Xavi i el Puyol van treure la senyera i la van besar i passejar pel camp...
Per altra banda també crec que el Xexu té raó, però encara que no ens agradi, tots sabem que el futbol mou més penya que la resta de temes importants, però això ja és un altre debat...
I afegir que em quedo amb la mani grossa, la de dalt, i la petita del Xavi i en Puji, tot allò que envoltA EL CACAU se me'n fot, la veritat... salut!
Publica un comentari a l'entrada