Reminiscències adolescents
Quan ets més a prop de patir xacres de l'edat que de recordar l'acnè juvenil, et sorprèn que encara hi hagi coses d'aquella època que et queden ben enquistades.
I en el meu cas, aquest cap de setmana n'hi ha una que no para de anar sortint...
Ara, hauria de confirmaro amb la mare, però diria que no vaig ser un adolescent massa complicat, tot i que recordo que estava, irracionalment si voleu, en contra del que llavors la majoria trobava molt guai (sí utilitzavem aquesta paraula!) . I una d'aquestes coses eren a banda de la NBA, els Dire Straits...sí ho confesso, a tothom li encantava Brothers in arms, no podia suportar-ho! i tot i que les cançons les trobo bones, hi ha alguna cosa que em fa rebutjar-los sistematica i irracionalment!
I en aquest cap de setmana, on tants i tants amics blocaires xalen de valent amb la vinguda del MK jo no puc evitar recordar aquella època, i seguir dient que no m'agraden...encara que hi hagi temes que al escoltar-los no puguis fer més que treure't el barret, si t'agrada una mica la música.
8 comentaris:
A mi no m'ha dit mai res aquest home, ni tampoc els Dire Straits. Potser sóc una mica més jove, però no recordo que ningú en parlés a la meva època, només mon pare... Nosaltres érem més de Lax'n'Busto i els Pets, joder!
Va, Clint, que ja t'estem evangelitzant. D'aquí quatre dies megafan!
XeXu m'estàs dient que podries ser el meu fill....pffff
Puji hauré d'anar a un concert dels Angels, a veure si veig la llum...
Clint, en Xexu ens ha dit vells a uns quants! A mi m'agradaven, però tampoc em desvivia per anar a veure'ls, això si, el Brothers in arms el tinc, en vinil. Tinc cada "perla"!!! Quina vergonya!
El setembre no em perdré els Supertram.I els Dire Straits també m'agraden...
He de buscar els vinils ...això sí que són petits tresors :)
Com portes la calor Clint ??
A mi em patejava l'estòmac altre tipus de música/soroll. No sabeu el que era tenir les meves germanes escoltant els sacrílegs Pecos (Vaig estar a punt de vomitar amb la seva versió/atemptat de "Mediterraneo")
Afortunadament el temps m'ha donat la raó i sols el Sr. Millet va tenir la barra de fer-los cantar al Palau (sabeu si és un dels delcites dels que se li acusa?)
Papa? Ostres, ets tu? T'he estat buscant!!!
Jo també era més dels Pets...
Publica un comentari a l'entrada