Recepta: Arròs amb costella
Una recepta senzilla, treta del "el gran llibre de la cuina catalana" de Josep Lladonosa, un tipus curiós, una mica pedant en les seves maneres, però que ha fet un receptari extens i detallat. Cal tenir un llibre d'aquests amb receptes tradicionals...
(Mides per 3)
300 gr. de costella a trossos
2 cebes i 1 pebrot verd
2 tomàquets madurs i 2 carxofes
300 gr. d'arròs
1l. de caldo o aigua (jo he utilitzat 1l de caldo Aneto de pollastre)
un grapat de pèssols crus
un grapat de mongeta tendra a mig coure
Un gra d'all (a l'original 3)
unes branques de safrà
Jo ahir a més, vaig obrir un Pesquera, un reserva de Ribera del Duero, que li va anar que ni pintat!
14 comentaris:
Ostres que bo, jo sóc una gran fan de l'arròs m'agrada de qualsevol manera i aquest ha d'estar de mort.
Ara m'has fet agafar fam i estic de règim...
cachiiiiiis!!!
una abraçada
A mi, el que més m'agrada del llibre del Lladonosa, és la portada. No em diguis que no és lletgista fer la senyera amb pebrots escalivats!
qué interesante!
Ahora hasta nos regalas estos platos tan deliciosos!
Gracias
Y si nos invitas tú?Es que no se cocinar mucho!
M'apunto el vi! Amb formatges i patès ideal, no?
L'Arrossito molt bò, però es que a mi els pèsols....
Jo també et trobava a faltar, eh???
Nen, tu estàs fet tot un professional, eh? I, a sobre, sense cobrar!
El que té de bo l'arròs és que pots fer pràcticament de tot. No entenc com a les cultures asiàtiques només el fan blanc al vapor. Suposo que per a ells és com acompanyar el menjar amb pa.
Una amiga meva birmana va venir fa poc a casa i li vaig preparar una paella. En veure com feia l'arròs, es quedava amb els ulls esbatanats.
Bon appétit!
Carinyuuu... i quan convides, eh!?... jejeje... que aquest arròs té una pinta deliciosa!
Ja veig que ha estat un cap de setmana tranquil i un diumenge d'allò més casolà: cuinant, fent fotos i jugant amb l'ordinador, el madrid perd, el barça (ejem) guanya... bon senyal!
Petons i bon profit!
Vinga convida jo porto un vinet del Bages.
Una variant pot ser en comptes de costella, carn picada i així t'ho menges tot sense ossos, amb cullera si queda caldós.
I el vi, promet!
Bona niiiiiiiiit!!
Recordo aquest arròs molt bé i també la seva oloreta...la meva àvia sempre el feia...i també hi afegia una mica de cunill...jo l'acostumo a fer de pollastre o de peix...potser hauré de tornar al passat i apuntar-me la recepta....
ara que el vi que has triat se las trae......
Nyam, nyam :-O
Robelfu a mi m'està passant últimament, m'he tornat un addicte del arròs a la cassola!
Cruella el que dius ho és! però jo tinc l'edició de Salsa books i no surt pas la senyera...tot i que la seva autobiografia és espectacular...diria que no s'ha equivocat mai!
Carolina hola guapíssima què tal? i no em crec que no sàpigues cuinar! jejeje
Txell ets com una nena petita! els pèssols, els apartes! El vi assegurat, és un clàssic.
Duschgel la paella és el següent pas, no n'he fet mai encara!
Meta gràcies! Sí mira, el gran amb febre i jo a la cuina!
Joana ai com et tira a tu la cullera! jajaja una mica caldós sempre l'arrós a la cassola!
Rosa amb pollastre també n'he menjat boníssim!
Jo Mateixa parles de l'arròs oi? ;-)
no e barrufen gens els pessols!!!
A veure si treus el nas per casa meva...
Mikel un tiu tant voltat com tu! jajaja criatura!!!!
Joana algú s'ha negat mai a acceptar una invitació com aquesta? ;-)
Publica un comentari a l'entrada