Relats conjunts: Tatuatge

-Estiris i expliqui'm com es va iniciar tot plegat...em d'anar a l'arrel per trobar l'origen d'aquesta obsessió.

-Doctor, no se quan va començar, però el cert és que creia realment que era ella, tenia la necessitat de ser ella, de fet em sentia ella, però això va ser la gota que va fer vessar el got..

-Quan diu això, a què es refereix.

-Dos anys de cua doctor, dos anys esperant que el gran mestre Sompong Kanphai em fes un forat a la seva agenda per que em beneís com ho havia fet a ella, dos anys estalviant per al viatge, l'estada, el tattoo...nerviosa em vaig presentar amb la foto del que volia i una setmana després, quan seguint el seu collons de ritual vaig poder mirar-me l'esquena vaig veure el desastre...li sembla el mateix doctor?


- No, és evident que no és un tigre...tot i que no veig que aquest fet l'hagi portat a aquest estat que l'ha duta fins a mi...

-És que això ha estat el repicó! tot i que l'important de debó, el meu advocat m'ha dit que no en parli, encara estem pendents de la sentencia del judici...

-Tranquila, tenim secret professional, el que es diu en aquesta habitació no en surt mai!

- D'acord, veurà, el primer que vaig fer va ser voler assemblar-me físicament a ella, per que espiritualment, cregui'm, som com dues gotes d'aigua, així que..vaig presentar-me a Mc Namara i Troy i quan em van preguntar què no m'agradava del meu cos, els vaig ensenyar la foto i vaig dir "no m'agrada no tenir aquesta cara" i tot va anar bé fins que em van treure les benes i em vaig veure...

-Potser llavors hauria d'haver aturat aquest espiral d'imitacions i venir-me a veure a mi

-Potser sí doctor potser sí...


...Mentrestant a casa del doctor...

- Mama, mama! mira quin tattoo!

- sí sí molt maco, però com no et mengis el bollycao, no te'n compro mai més! que al final només els vols per els cromos!

-------------------------------------------------------------------------------------------------
La darrera proposta de Relats conjunts!