Toquem de peus a terra?
A mi em passa, digue-me raru, que sovint penso "això és un post com una casa!" i després o no ho recordo (que passa) o bé quan començo a escriure no queda com jo pensava i acaba esborrat...una pena perquè us heu perdut uns posts la mar de xulus! jejeje
El fet és que ahir vaig obrir una ampolla de Mauro, un vi de castilla-león boníssim tant en sensacions organolèptiques (que us sembla la paraula) com en filosofia de vinificació, ja que no esta sotmès a cap encotillament de cap denominació d'origen i surt de la bota i al mercat quan l'enòleg creu que és el moment i no quan marca la pauta de la criança o la reserva...és per això que s'etiqueta només com "vino de mesa". Tothom que l'ha tastat sap que és molt més que això.
I ara vé un dels problemes del bloc, i és que haig de fer un loop en darrera com a les pelis..per descobrir el perquè d'obrir un Mauro un dimarts al vespre...
...Unes hores abans....a can Clint s'iniciava una guerra de trinxeres...
I és que per aquest món de la catosfera tot és jijiji o jajaja o parelletes contentes que fan el seu niu, altres que no paren d'anar del llit a la nevera o de la nevera al llit, matrimonis joves sense nens (això els americans ja li han posat un acrònim que no recordo) que no paren d'anar a restaurants i concerts...però no amics i amigues la vida real després d'uns quants anys de convivència és una guerra! tant sols hi ha petits armisticis que fan més sostenible la convivència però cal estar sempre alerta, vigilant perquè tard o d'hora comença el combat i cal estar preparat! i tot i així a vegades....no es guanya.
I ahir el Clint, va perdre i va haver de cedir, potser serà una petita cessió un pas enrera per agafar carrera o potser acabarà sent una gran desfeta (i no parlo del Madrid ahir) però assegut al sofà amb la copa a la mà, la veritat és que la derrota semblava una mica menys dolorosa.
I va pensar "has perdut una batalla...però la guerra continua"
El fet és que ahir vaig obrir una ampolla de Mauro, un vi de castilla-león boníssim tant en sensacions organolèptiques (que us sembla la paraula) com en filosofia de vinificació, ja que no esta sotmès a cap encotillament de cap denominació d'origen i surt de la bota i al mercat quan l'enòleg creu que és el moment i no quan marca la pauta de la criança o la reserva...és per això que s'etiqueta només com "vino de mesa". Tothom que l'ha tastat sap que és molt més que això.
I ara vé un dels problemes del bloc, i és que haig de fer un loop en darrera com a les pelis..per descobrir el perquè d'obrir un Mauro un dimarts al vespre...
...Unes hores abans....a can Clint s'iniciava una guerra de trinxeres...
I és que per aquest món de la catosfera tot és jijiji o jajaja o parelletes contentes que fan el seu niu, altres que no paren d'anar del llit a la nevera o de la nevera al llit, matrimonis joves sense nens (això els americans ja li han posat un acrònim que no recordo) que no paren d'anar a restaurants i concerts...però no amics i amigues la vida real després d'uns quants anys de convivència és una guerra! tant sols hi ha petits armisticis que fan més sostenible la convivència però cal estar sempre alerta, vigilant perquè tard o d'hora comença el combat i cal estar preparat! i tot i així a vegades....no es guanya.
I ahir el Clint, va perdre i va haver de cedir, potser serà una petita cessió un pas enrera per agafar carrera o potser acabarà sent una gran desfeta (i no parlo del Madrid ahir) però assegut al sofà amb la copa a la mà, la veritat és que la derrota semblava una mica menys dolorosa.
I va pensar "has perdut una batalla...però la guerra continua"
20 comentaris:
doncs provaré la teva recomanació. No t'hi capfiquis, la guerra la té guanyada de fa anys la teva dona...
doncs provaré la teva recomanació. No t'hi capfiquis, la guerra la té guanyada de fa anys la teva dona...
No sé si és la galipàndria que porto a sobre o què, però no he entès un pijo.
No he entes molt be aquest post, poder es que el vi que vas veure m'ha afectat a mi.
ostres si que t'afecta si el vi, i si proves en una camamilla?.
ja veuras com las guerras es converteixen en batalletas.
una abraçada
Després m'ho expliques amb calma i paciència...
M'he posat a llegir el teu post mentre em preparava un talladet calentó, per aprofitar el temps, i quan he vist que parlaves de vins he pensat "va, ara que n'ets una experta (xD) pots deixar un comentari ràpid, després si tinc temps seguiré llegint algun bloc més, que vaig molt endarrerida"... però quan he vist el gir que ha fet el teu escrit m'he quedat sense saber què dir.
No tinc clar de quines batalles parles tu, però m'has fet pensar en les que jo vaig viure (i alguna que encara em cau al damunt).
No sé si les batalles les guanya o perd algú, en tinc els meus dubtes. La guerra, si dura massa, no la guanya mai ningú.
El vi... potser l'hauré de provar, depèn de quant me'n demanin per una ampolla! :)
Cuida't moltíssim carinyu, que ja saps que t'estimem molt!
Petons!
Ostres Clint, com te'ls gastes!... jajaja... he estat xafardejant i em penso que no em puc permetre ni la més barateta!... Espero que, com a mínim, l'assaborissis bé!
Fruites madures amb tocs de vainilla?... m'encanta quan hi sé trobar la vainilla...!
Petonets!
El vi permet aquest distanciament , però l'efecte és momentani... I veig que , com dius, et va servir per esvair el dolor de la derrota. Tanmateix estar en peu de guerra no és beneficiós per ningú.
una abraçada!
Però això de... fruites madures amb tocs de vainilla...promet! ;)
Si per una batalla perduda et fots un Mauro, quan guanyis, què beuràs?
Bones sensacions malgrat tot jo prefereixo nomes un toc.
si la convivència esdevé guerra... val la pena barallar-se? això m'ho vaig plantejar jo. Fa temps.
Tothom es fa les seves preguntes, tothom troba les seves respostes.
petons i llepades vitivinícoles, però jo me'n vaig a fer una birra. Ara mateix! apa....
Penso que les guerres no haurien d'existir, però ja que això és gairebé impossible, tan de bo serveixin per resoldre coses i/o per aclarir idees.
Un petó, guapu!
Sento dir-t'ho. Però per moltes batalles que guanyis tens la guerra perduda.
Tot i que hi ha una batalla que em molaria que guanyessis...
no soc un apassionat del Mauro, però respecto la teva set.
Clint... cada dia estàs més críptic
l'edat no perdona ... salut
A tots en general Per la majoria de comentaris veig que no vaig aconseguir que ni s'entengués el que volia dir,ni que le post fotès gràcia! però tranquils que ni a casa ens hem quedat sense vaixella ni molt menys m'he donat a la beguda...Que us ho preneu tot per el costat dramàtic!!!
Això si, seure al sofà amb UNA copa de bon vi, a mi em fa sentir a la glòria!
Només el Robertinhos i el Puji han donat en el clau! jajaja la guerra esta perduda! Bé, el mossèn també però ell va a la seva! Salut!
Doncs me n'alegro que ens equivoquéssim tant i que estiguis de conya.
Vagi bé!
no facis guerres amb ningú, peró veu bon vi!salut i força al canut!
Publica un comentari a l'entrada