dimecres, 28 de juliol del 2010

Relats Conjunts: Saturn devorant un fill

SATURN DEVORANT UN FILL, Goya 1819-1823

I al sentir com li cruixien els ossos, el seu darrer pensament va ser de penediment. Va maleir el moment en que nua, estirada damunt els llençols blancs, el va mirar lascivament i li va dir:

-Vine i fes-me el que vulguis.


Relats conjunts

8 comentaris:

Joana ha dit...

Millor al revés. "Estigues quiet i deixa'm fer" :)

Rita ha dit...

Hehehehe genial! Ras i curt...

Sergi ha dit...

Que bèstia, però molt ben trobat. Haver especificat més.

Lula ha dit...

...mmmmm...... els meus llençols són d'un altre color...

Jobove - Reus ha dit...

donant una ullada el teu blog
una abraçada des de Reus

Clint ha dit...

Joana impossible dir-te que no, tu manes ;)

Rita ja saps, així són els meus conjunts!

XeXu a vegades els senyals són enganyosos!

Lula que es porta a Idaho, ras negre?

els de reus com si estiguéssiu a casa vostra.

Lula ha dit...

Idaho va ser devastat per un terratrèmol. No queda res.

El ras rellisca molt.

Són grises.

Josep B. ha dit...

Genial, brutal, contundent.