Relats Conjunts: Saturn devorant un fill
SATURN DEVORANT UN FILL, Goya 1819-1823
I al sentir com li cruixien els ossos, el seu darrer pensament va ser de penediment. Va maleir el moment en que nua, estirada damunt els llençols blancs, el va mirar lascivament i li va dir:
-Vine i fes-me el que vulguis.
Relats conjunts
8 comentaris:
Millor al revés. "Estigues quiet i deixa'm fer" :)
Hehehehe genial! Ras i curt...
Que bèstia, però molt ben trobat. Haver especificat més.
...mmmmm...... els meus llençols són d'un altre color...
donant una ullada el teu blog
una abraçada des de Reus
Joana impossible dir-te que no, tu manes ;)
Rita ja saps, així són els meus conjunts!
XeXu a vegades els senyals són enganyosos!
Lula que es porta a Idaho, ras negre?
els de reus com si estiguéssiu a casa vostra.
Idaho va ser devastat per un terratrèmol. No queda res.
El ras rellisca molt.
Són grises.
Genial, brutal, contundent.
Publica un comentari a l'entrada