Conèixer un mite i la passió per la feina.

Dissabte vam celebrar l'aniversari del pare amb un fantàstic dinar al Celler de Can Roca a Girona.

Evidentment no cal ni dir que la festa que representa deixar-te portar per les propostes d'aquests cuiners, artistes, és fantàstica i va molt més enllà de les absurdes crítiques sobre les mides dels plats, la cuina tradicional i demés bajenades. 

Secretament, però, jo el que em venia de gust era conèixer el Josep Roca, el somelier, el cambrer de vins com es presenta a la carta. Els que seguiu el bloc, sabeu que el món del vi m'interessa i poder saludar al que ha estat per mi un dels meus "gurus" en l'aprenentatge d'aquest món, seguint-lo entre altres llocs en el programa del 33 En clau de vi, era un al.licient extra per aquest dinar.

I va passar, ens va venir a aconsellar a l'hora de seleccionar el vi, un Ex Ex 7 del celler castell de perelada, un dels meus cellers preferits, i ens va aconsellar un per començar que va resultar una bona descoberta Terra remota Camino, un altre empordà.

La sorpresa va ser, després de dinar, quan al passar al costat de la taula li vaig preguntar si ens enseyaria el celler, i ho va fer, però no només per cortesia, amb un discurs apassionat comentant cada espai que ha creat per diferents localitzacions de vi, amb música, imatges, objectes que recorden els paisatges, la terra, els aromes...una visita especial a un celler amb més de 2.500 referències de vi i 30.000 ampolles (els números espanten). Obviaré el comentari del meu pare quan li va dir "aquest està enamorat de tu per que vas dir que el Lambrusco ha fet molt mal al món del vi"...pares! tot i això, la nostra visita va ser bastant més llarga que no les que van fer després amb ell i altres col.laboradors.

I finalment una fotografia, que ben segur guardaré al costat del meu petit celler com a un record dels bons.