dimarts, 24 d’agost del 2010

Conèixer un mite i la passió per la feina.

Dissabte vam celebrar l'aniversari del pare amb un fantàstic dinar al Celler de Can Roca a Girona.

Evidentment no cal ni dir que la festa que representa deixar-te portar per les propostes d'aquests cuiners, artistes, és fantàstica i va molt més enllà de les absurdes crítiques sobre les mides dels plats, la cuina tradicional i demés bajenades. 

Secretament, però, jo el que em venia de gust era conèixer el Josep Roca, el somelier, el cambrer de vins com es presenta a la carta. Els que seguiu el bloc, sabeu que el món del vi m'interessa i poder saludar al que ha estat per mi un dels meus "gurus" en l'aprenentatge d'aquest món, seguint-lo entre altres llocs en el programa del 33 En clau de vi, era un al.licient extra per aquest dinar.

I va passar, ens va venir a aconsellar a l'hora de seleccionar el vi, un Ex Ex 7 del celler castell de perelada, un dels meus cellers preferits, i ens va aconsellar un per començar que va resultar una bona descoberta Terra remota Camino, un altre empordà.

La sorpresa va ser, després de dinar, quan al passar al costat de la taula li vaig preguntar si ens enseyaria el celler, i ho va fer, però no només per cortesia, amb un discurs apassionat comentant cada espai que ha creat per diferents localitzacions de vi, amb música, imatges, objectes que recorden els paisatges, la terra, els aromes...una visita especial a un celler amb més de 2.500 referències de vi i 30.000 ampolles (els números espanten). Obviaré el comentari del meu pare quan li va dir "aquest està enamorat de tu per que vas dir que el Lambrusco ha fet molt mal al món del vi"...pares! tot i això, la nostra visita va ser bastant més llarga que no les que van fer després amb ell i altres col.laboradors.

I finalment una fotografia, que ben segur guardaré al costat del meu petit celler com a un record dels bons.

7 comentaris:

Rita ha dit...

Eis, no veig cap foto jo... :-(

Sergi ha dit...

Suposo que vol dir que es van fer una foto amb el somelier, però no té per què ensenyar-la, oi que no pare?

Tendim a pensar que tota aquesta gent de diversos camps que surten per la tele es tornen una mica prepotents i s'allunyen de la població, et miren una mica per sobre l'espatlla. Per sort, de vegades ens equivoquem. Suposo que t'haguessis endut una decepció ben gran si el teu ídol del vi hagués reaccionat de manera altiva. Celebro que la cosa anés encara millor del que et podies pensar.

I la frase de ton pare... caram, caram... no ens diràs què va contestar ell?

Rita ha dit...

Sorry, no sé com he llegit, però havia interpretat que ens penjaves la foto.

Només hi he estat una vegada al Celler de Can Roca, però vaig quedar meravellada en tots els sentits: tant gastronòmicament com pel tracte que ens van dispensar.

Felicitats al pare, clint, i petonets per tu!

Jordi Casanovas ha dit...

El vi es un tema que tinc pendent. Suposo que un dia o altre m'hi haure de posar... I si es a Can Roca millor

Joana ha dit...

Estàs com un nen amb sabates noves. Enhorabona per conèixer un dels teus mites. I felicitats a ton pare.

Puji ha dit...

Et va ensenyar el celler??? Qué cabrón!!! amb la carta de vins que tenen, el Celler ha de ser enorme!

Em van recomanar els gintònics de can Roca. Es veu que són espectaculars. i ara ja tinc una segona excusa per tornar-hi. Veure el celler, és clar.

Candela ha dit...

Et fa una copeta de vi?