De testos i olles
Avui he recollit l'hereu de les colònies. Va a l'esplai del poble, el mateix en que jo vaig formar part del primer grup de grans, i del que en vaig ser ajudant de monitor (el meu responsable em va dir que mai no seria monitor per que era massa egoista..quines coses!).
Però bé, el que volia dir és que estaven allà tots a punt de cantar la cançó final,. Els nens i els monitors aquí, els pares i germans allà. Sona la música i comencen a cantar i a intentar realitzar una mena de coreografía...i allí era jo, amb la càmara anar filmant, mentre al meu voltant els pares, bé la majoria, com abduïts per un estrany poder extraterrestre, han començat a imitar els nens i ballaven i aplaudien...he flipat, i mig aguantant la càmara els mirava de reüll,. És que jo no sóc de festes amb gent que no tenim res en comú (a banda de tenir els nens de colònies) i sovint tinc una sensació de ridícul que em provoquen els altres més que no el que puc a arribar a fer jo en segons quines situacions. I reconec que d'entrada sóc més aviat esquerp i callat, si no ens coneixem.
Després, un cop a casa, he repassat les fotos i quan mirava el vídeo de la cançó m'he adonat que el meu fill, enmig de tots els nens i nenes, feia alguna cosa de similar. Cantava i mig es movia, però no com la majoria, més aviat anava fent i es mirava els del voltant amb una cara una mica rara...
No he pogut evitar somriure.
8 comentaris:
La gent fa coses rares. No tinc fills, però no entenc perque els pares han de ser amics i també al revés. A més la cançó, no l'haurien hagut de cantar en privat? És una cosa del grup, no cal fer partíceps a la resta.
Sou els dos iguals, ja veus, una colla d'egoistes, per això no balleu ni res!
Estic 100% segur que jo hagués fet com tu. I el meu fill, que encara no tinc, també.
som extratrerestre, en Biel un bitxo raro que aguanta la càmara i disimula pensant - vaja guarda de pardals solejats (un altre dia te faig la traducció d'aquesta expressió mallorquina....bé si vols!)tens raò els tets semblen a ses olles i a casa han sortit un de cada.
waka-waka!! oooooo ooooooo oooo!!!
Et comprenc...perfectament. Si ja em sento que no tinc gaire a veure amb les mamis del parc...imagina't en altres circumstàncies...
Haha! He visualitzat un Clint petit mirant de reüll al seu voltant, com son pare. No m'estranya que et fes somriure, la imatge.
La cosa kumbaià ja no et va, eh?
Hosti... jo és que segurament m'hauria posat a ballar... :S
Papa, que no t'ho vaig dir, perdona, però que ja hem arribat a Suècia, eh, que tot està bé, cap problema. No pateixis, d'acord?
Publica un comentari a l'entrada