divendres, 10 de setembre del 2010

Relats conjunts: Moai


- com t'ho dic nano, amb se la veïna la va trobar
- però que vols dir? allà en plena feina?
- sí, sí, amb la cara enfonsada entre les cuixes! t'imagines quin panorama?
- em deixes de pedra! s'ho juru!

18 comentaris:

Lula ha dit...

Deus voler dir 'trobar'... ?

Clint ha dit...

Thanks :P

Candela ha dit...

Ben dur...com una pedra.

Sergi ha dit...

Que cabrón. Ja és per quedar-se de pedra, ja...

estrip ha dit...

si ens poguéssim quedar de pedra... no hi hauria ningú viu. Ni la veïna!

BACCD ha dit...

Ui, veig que molts es queden de pedra, eh? Mal asuntu XD

Anònim ha dit...

jajaja, q bo! algú els hi faria un favor possant-lis davant una tele. jeje.

Garbí24 ha dit...

almenys que els deixés acabar la feina, ja que estava dura...com la pedra

Elfreelang ha dit...

Molt bo! doncs sí que s'han quedat de pedra sí!

Ada ha dit...

...Esteu tots molt verds en aquesta història o són imaginacions meves? o sóc jo?¿!
Jajaj... molt bona!

Rita ha dit...

Hahahahahaha que bo que ets, clint!!!!

Mireia ha dit...

així que de pedra, eh?

Jordi Casanovas ha dit...

ras i curt

montse ha dit...

M'he quedat de pedra amb aquest relat.
Aquest introducció et fa imaginar un munt d'històries................em deixes amb ganes de continuar.

kika ha dit...

molt bo, boníssim!

Anònim ha dit...

jajajaja! m'ha agradat molt! felicitats!

La Meva Perdició ha dit...

Posats a fantasiejar, les figures ja tenen un no se que fàl·lic ^_^

fanal blau ha dit...

ben bé de pedra que es debia quedar...:)

molt bo, clint!