Els altres
Així és com des de UGT anomenen el col.lectiu ni-ni, aquests joves que ni estudien ni treballen.
Llegeixo al diari, que en el darrer informe d'aquest sindicat apareix que aquest col.lectiu ronda les 154.000 persones a Catalunya, prop d'un 24% del cens de gent utilitzat.
I què proposen, quina és la solució...cap. Qui n'és el culpable que aquests joves no tinguin ni ofici ni benefici..l'empresari (aquell personatge que s'enriqueix a base de maltractar la gent que treballa per ell). Segons l'informe, si els empresaris oferissin llocs de treball dignes i amb bon sou, aquests joves s'interessarien per alguna cosa més que el mandrejar.
Jo proposo que aquest senyor sindicalista deixi que algú d'aquest col.lectiu li arregli el cotxe abans de sortir de vacances, o que li empasti un queixal quan li faci mal. Però sospito que no ho farà, això sí, l'empresari que necessita gent preparada, motivada i amb ganes de treballar i aprendre, aquest que els contracti i els pagui molts diners, si no, serà tractat de mala persona.
Darrerament, cada cop que un sindicalista obra la boca, Déu envia algú a l'atur. I mentrestant no he vist cap polític mirant de solucionar aquest problema, per què no em digueu que sóc l' únic que veu que amb aquest panorama no pot anar mai bé el país!
8 comentaris:
Els sindicalistes han de mirar cap el seu cantó, però això és una bona bajanada. Els joves aquests, almenys pel que he vist per la tele, no tenen cap intenció de treballar, ni que els donessin el contracte de la seva vida. No els dóna la gana, simplement. Per tant, la culpa s'ha de buscar en altres llocs.
Un dels problemes d'aquesta generació que tant se'n parla és que han viscut de la renta dels pares i ara les misses no arriben. Molta pares els pesava que el seu fill a l'estiu anés a treballar com vam fer la majoria de nosaltres als 14, 16 anys...treballar i estudiar.Ara no hi ha la feina que voldríem/voldrien però és que tampoc saben fer res. L'ofici d'aprenent ha desaparegut. Tothom és titulat o no però sense experiència laboral.
I qui fa res? Doncs cadascé es busca la vida. Hi ha feines que abans no volia fer ningú i ara les voldrien i no els hi donen.
Si molts cobren més que anant a treballar qui vol treballar?
Un replantajament general de les setmanades i mesades de pares a fills també és un bon començaments. per alguns massa tard...
Uixxx com m'he extès :)
Petons de divendres! Bon capde
Avui en parlàvem, dos amics del meu nebot, són nini. I sembla que no tenen cap intenció de fer res. Estudiar, no, per tant no tindran cap preparació i qui voldrà pagar un bon sou a algú que no sap fer la o amb un canuto. I buscar feina, tampoc, que els la busquin els demés.
Alguns sindicalistes s'haurien de posar al dia.
Pel que fa als "ninis" ara en tenen més publicitat perquè els pares ho permeten (permetem), sols cal aplicar la norma "no work, no study, no money" i el "nini" es volatilitza.
Conec una dona quin fill anava a quedar-se sense graduat al no aprovar l'ESO, aquell estiu li van donar l'opció d'anar a treballar amb el pare a l'hora que li retiraven la paga, el curs següent va aprovar l'ESO i ara te un cicle mitjà (L'antiga FP) amb cara i ulls.
Ara be, si tens un fill de 24 que li compres el cotxe (BMW preferiblement), li omples el dipòsit i li dones cèntims per anar de gresca, com vols que treballi?
Au, ja podem tancar les universitats doncs... O_o
Gent que ha viscut "del cuentu" sempre n'hi ha hagut. El que passa és que ara són més visibles, perquè són un fenòmen mediàtic. I tothom es posa les mans al cap!
Però en l'època dels meus avis, al poble on vivien, el fill de l'alcalde no fotia res en tot el dia i vivia a cos de rei. I parlant de reis...
Ejem.
ets empresari? :P
Això està fatal neng.
Publica un comentari a l'entrada