Llibreta de concerts: The Police i la guàrdia urbana

-Perdoni, que puc deixar-lo aquí?
-Cómo, aquí no se puede!
-I tots aquests d'aquí davant què?
-Si quiere ir a recogerlo al depósito usted mismo, que se os tiene que explicar todo...

Quan vas a un concert que comença a les 21:30, són les 21:50 i no veus on collons deixaràs el cotxe..mataries el guadia urbano, xulo i cabró que no em va deixar aparcar per me li vaig dirigir en català...es va verue a kilòmetres i pensava que això ja no passava...

Però recapitulant...una averia a les rondes, tot colapsat, un concert a l'estadi olímpic, tot colapsat...sort que van començar amb cert retard perquè fins a les 22:05 no varem sortir del cotxe!..i clar, corre que no arribem, que ja els sento...

Sort que un cop dins, quan sents les cançons que volies sentir tot canvia...el concert em va agradar força, ells 3 omplen perfectament l'estadi sense necessitat de més músics ni coristes i això impressiona força. El Copeland...què dir per això vaig pagar l'entrada, el Summers em va agradar força tot i sentir el començament de solo de guitarra més pobre en un concert d'aquestes característiques, que tot s'ha de dir va anar millorant fins acabar-lo bé i l' Sting que com a solista no suporto, com a baixista em va semblar fantàstic i molt molt bo.

L'escenari senzill però efectiu, em va recordar l'estil de U2 al camp nou o dels RHCP al StJordi, però a mi em va convèncer força, el tractament de les cançons i les modificacions per al directe em van agradar tot i que el concert tenia un ritme estrany per la barreja de temes "lentots" enmig de clàssics que feien saltar a la gent que tot s'ha de dir, anava completament entregada. Gairebe 2 hores de concert, que va estar bé però crec que podria haver estat millor, però sentir tots aquells clàssics, val la pena... això sí molt malament 2 coses...

L'Imperdonable retard en les pantalles amb la música (que contractin el realitzador dels Stones...) era com veure futbol a la tele i escoltar la radio...

i imperdonable el poc volum de la bateria, el xarless no se sentia gairebé gens! Roxanne va
perdre força...una pena! i la resta de temes també! Cop de Mall al tècnic de so!

Això sí, la meva entrada no posava res, però estava a la graderia dels frikis! que n'hi havia cada un que tela marinera!

I el pitjor de tot, el col·lapse que va aconseguir generar un concert amb 55.000 persones...si no es pot absorbir el trànsit, que no facin aquestes coses, que l'estat de nervis que portava ahir abans del concert va ser espectacular...i arribar a les 2 de la matinada a casa, és un pèl tard per al meu gust. Però com diria aquell ja els podem tatxar de la llista!

Tast

1 cava extraordinari, 8 vins negres esplèndids, copes Riedel, en Delfí Sanahuja explicant el com, el què i el perquè de cada vi...i tota una colla tastant, escoltant i gaudint...

senzillament una gran experiència i una oportunitat diria que única de comparar finca garbet 2003 i 2004, a banda de tastar Ex Ex 6 abans no surti al mercat.

Em declaro fervent admirador dels vins de Castell de Perelada, una bodega de casa nostra que fa uns empordà fantàstics, i que ha tret al mercat uns priorats que aniràn millorant any rere any!

Llevar-se i notar encara els aromes d'aquests syrah, cabernets, merlots i carinyenes tant ben estructurats ... registres que la memòria no ha de perdre!

I aquest vespre...ens veiem a Police!

Lo Meme blogger.

Fa uns dies la Duschgel em va passar aquest meme, que un cop fet i revisat unes quantes vegades cada cop tinc més clar que el qui el va inventar només volia saber la resposta a un parell de preguntes, la resta...per omplir! però bé, fem-lo i acabem amb aquest!


1.-Quan temps portes com a blogger?

Doncs just acaba de fer un any d'aquest blog. Abans però ja havia fet alguna prova i voltat una mica per aquests racons, tot i que no era en Clint.

2.-Com vas saber de l'existència dels blocs?

Doncs igual que vaig aprendre a fer anar l' Emule, a piratejar jocs de PSP, etc.. xafardejant! de fet l'intenció inicial era veure com es feia, com es dissenyaven les coses, no pas dedicar-me a escriure i comentar...i mira com m'ha anat!

3.- Digues 5 blocs que segueixis diàriament?

De fet, tooota la llista de per on passejo, i algún més que encara no he posat! que vaig donar 75% en el test d'addicció...sí, estem fatal

4.- Ets lector anònim d'algún blog?

Sí! definitivament, i a més ho sóc convençut, per que a la que comentes un bloc ja està, hi tornes mires contracomentes...i no pot ser! he arribat al meu tope de blocs! que també haig de treballar! això sí, com passi silenciosament més d'un parell de cops...després ja és massa tard i haig de dir alguna cosa, que si no rebento!

5.- Alguns autors que et generin especial simpatia?

Si tens més d'un comentari meu al teu blog, o ets a la llista o hi seràs quan actualitzi. Aquests són els que em desperten especial simpatia!

6.- Amb quins 5 bloggers aniries de marxa?

Ostres aquí si que es complica la cosa i per evitar problemes, anirem només els mascles...Mikel(que trobarà on sopar), Charlie (que em deu una Guiness), Puji (per si hi ha problemes!), Oriol (per parlar de fútbol?), Gatot (segur que ens ensenyarà alguna cosa), el Veí (per si necessitem una casa on seguir la festa), el mossèn (si hem de beneir alguna cosa) i ens emportariem a l' Ulisses (que ha treballat molt el nanu!)

7.-Amb quins 3 bloggers passaries una nit de bogeria sexual?

Doncs amb la Duschgel, amb la Candela i amb la Déjà Vie, per què estic segur que la realitat superaria la ficció....

I amb la Violette, amb la Joana i amb la Metamorfosi, la barreja de bogeria sexual i la passió per la xocolata d'aquestes tres blocaires, em semblen motius més que justificats!

I clar, el marranot diu que amb la Txell, amb l'altre Txell, amb la Tarambana, amb la Rituslee, amb la Mafalda, amb la Boira i la Terra, la mandarina ... i ja li dic jo que pari, que s'està fent el xulo!

8.- T'has enamorat algun cop d'algun blogger?

Si blogger és el conjunt del blog i la part de la persona que ens deixa veure l'autor/a doncs possiblement sí, com l' Ulisses, sóc un romàntic!

9.- Estàs satisfet amb el teu blog?

Bàsicament sí! de fet al començament volia utilitzar-lo per queixar-me i m'ha permès formar part de la comunitat del mall, què més es pot demanar?
Tot i que em penso que faré canvis durant aquest segon any, ...o no...ja ho veurem!

10.- Escull entre 3 i 5 bloggers per a que facin aquest meme!

i per tant, n'haig d'escollir 4 així que...

Txell, Oriol, Ulisses, Gatot

Que diria que no l'heu fet encara!

Per la patilla!

Per que les coses com siguin...com a post és cutrillu, però senyors és el que hi ha! que avui tinc molta feina i algú petit i monstruós no m'ha deixat dormir gens ni mica!

i a les Mercè, felicitats!

Estic preocupat...

... o no, però ahir la nit després de veure Polònia, vaig caure-hi

On és Joan Saura? ni se els dies que fa que no el veig als telenotícies, no l'imiten al Polònia, no es desallotgen cases okupades...ens han segrestat el conseller d' interior i ningú no s'ha adonat?

Possiblement podria passar en aquest país de mones que tenim...jo per si de cas no el buscaré, que amb la policia com amb els metges, com menys tracte millor, que sempre t'acaben trobant alguna cosa per fotre't!

Apa gent, bon capdesetmana!

Com qui no vol la cosa...

-Què t'apuntes o no?
-Cony, és que tinc molta feina endarrerida...
-Vinga va...
-D'acord, total no ve d'una mica!

3-0 no esta gens malament!

(a vegades quedo acollonit de com se'm pot arribar a convèncer de ràpid)

On és la tutora?

Com és que després d'una setmana de curs, el meu fill no té tutora, ha tingut 4 mestres diferents i ningú sap qui ho serà finalment?

Clar que també entenc que una baixa per maternitat és molt difícil de preveure...s'ha de contar 9 mesos i a partir de llavors 4 mesos de baixa...sort que són els que planifiquen l'educació dels nanos i teòricament estan preparats...quins pebrots!

No m'estranya que com vaig veure ahir al TN alguns directors vagin a reclutar mestres substituts a les portes del departament d'ensenyament, sense esperar que passin ni per les llistes!

Cop de Mall al conseller Maragall! que encara té els collons de dir que tot va perfecte...

Rutines...

Cada any em passa igual, quan estic acostumat a la rutina de les veus les canviem i la veritat és que em costa acostumar-me, especialment a la radio.

Al matí, el canvi del Bosch per el Basté, encara. L'estona que escolto doncs tampoc em sembla tant malament.

El "problema" és al migdia. L'any passat gaudia anant a dinar amb el final del Minoria Absoluta, i aquí si que aquest any m'han matat, per que a banda de posar el Morales, fins ara l'home dels mails i guionista, que no m'agrada massa com a conductor del programa, no se'ls hi ha acudit res més que col.locar la Tatiana Sisquella. Aquesta ja no m'agradava amb el Bosch i clar...que aquest parell em xafin la millor secció de la setmana que no és altre que escoltar les àcides crítiques de l' Empar Moliner doncs a mi em fot i molt! què voleu que us digui!.

Potser acabaré acostumant-me, qui sap, però jo apostaria que aquest canvi en la segona hora del minoria, els afectarà a l'audiència...

Any 2!

Doncs si. Ja ha passat un any i sembla que va ser ahir que vaig llegir el primer comentari al bloc.."Gilipolles", per sort la resta de comentaris han estat molt millors i m'han permès endinsar-me en els vostres blocs, i conèixer una mica més la part de cadascú, que tots mostrem en els nostres posts...De fet quan vaig començar aquest bloc, volia que en Clint (homenatge al gran Clint Eastwood) fos una mena de personatge que no tingués a veure amb mi, que fos més alt i més guapo...però evidentment això no era possible, així que al final, aquest Clint a tingut més a veure amb mi del que em pensava al principi i la veritat ja m'està bé.

I ara, un cop vist el resultat de la festa a casa el Veí, diria que passo de convidar-vos a casa, que encara està nova i després de les mostres de suport que va rebre el meu fill quan va pintar la paret em permetreu que desconfii oi?

No voldria posar-me sentimental, així doncs, des de el Mikel (que va ser el primer blocaire en comentar) fins a la Joana (que ha estat la última) vull agraïrvos a tots els que passeu per aquest bloc i deixeu la vostra aportació que m'hageu deixat ser amb tots vosaltres durant aquest temps, i espero que encara hi serem un temps més no?

Perquè suposo que no sóc l' únic que al veure el títol del 30 minuts "Metamorfosi de Tàrrega" va pensar en la Meta i en la Déjà i la Boira oi?

I no podria acabat aquest post sense fotre algun cop de mall (la vertadera gran aportació del bloc a la meva vida!) però ningú s'ha adonat que el Toni Nadal s'ha fet la permanent! per l'amor de Déu! què esta passant a la redacció del temps de la tele 3! i no definitivament no parlarem de futbol avui, que encara sortirà algun perico traient pit i acabarem malament!

Així doncs, qui vulgui que agafi una cerveseta ni ha de negra i de rossa, i alguna cosa per picar també....

Recepta: Macarrons

Nou Curs

- Hola guapíssim, com ha anat el primer dia d'escola?
- Bé, les nenes són unes paves!


(hi ha coses que no canviaran mai oi? després no les voldran ni veure i al final...seran elles que no els voldran veure a ells...)

12s i ara què?

Avui recordo l'emoció del començament de curs quan era petit, li ho deia al nano, vinga va! classe nova, mestra nova, els amics que has vist durant l'estiu i aquells que fa 3 mesos que no veus...el primer dia de classe era un gran dia.

Però avui, estic ensopit, aquest migdia despenjaré l'estelada (a casa meva la blava) i la desarem fins a una altre ocasió, però aquest any amb la sensació que l'ideal és una mica més lluny, que els que estem per una Catalunya independent potser estem més ferms en l'idea, però que cada cop en som menys en proporció i per tant que cada cop ho tenim més difícil.

Ahir varem assistir a un recull de tradicions catalanes, balls de bastons, gegants, castellers...i la veritat és que em va quedar la sensació que era en una d'aquestes fires medievals que es fan i es desfan, que tot plegat era com anar a veure coses d'abans, com si tingués que dir-li als nens:

"Veieu això dels gegants, quan els papes eren petits, sortien a les festes i ballaven!"

Només faltava veure la final de la copa Catalunya...un reflex del país que tenim? Tindrem pebrots de jugar contra EUA? El Laporta borda només o també mossega? Ens deixarem colar uns altres pressupostos anorèxics? Es pot permetre que la cope segueixi difamant diariament?

Tinc la sensació que aquest país necessita una bona sacsejada a veure si espavilem de debó i ens deixem de proclames partidistes i oportunistes que ja comença fer tuf!

PS- Cop de Mall al Daniel Sirera! (només per desfogar-me!)

Ray Charles

Ahir la nit, de rebot, vaig veure el concert que va oferir a Lloret de Mar el 1990 en un programa a al 2.

Simplement la pell de gallina!

Morbo...

Pavaroti s'ha mort. Podeu pensar que quan he pensat el nom de pila, el primer que m'ha vingut al cap ha estat "Tutto", si ja se que no estic molt "puestu" en això del bel canto, però Luciano tampoc és tant difícil no?

Bé tant és, el cert, és que l'home era un crack en el seu ofici, era famós, i tal, però també s'havia fet gran, estava greument malalt i segurament a deixat de patir i els que l'envolten una mica també, però ara comença el vertader espectacle, el seu últim espectacle...

En principi, diuen que per gaudir de l' opera cal tenir certa cultura, els sentits una mica cultivats, però el que vaig veure ahir al telenotícies em va recordar quan va traspassar aquella tonadillera espanyola, casada amb un torero i que tenia una filla divorciada d'un guàrdia civil corrupte...que llavors penses, bé què vols amb la gent que corre per aquest país...

Però quan veus amants de la cultura, de les àries de Verdi, de l' escala de milà, de l'opera de Viena, del malograt liceu barceloní davant la catedral de Mòdena fent fotos amb el mòbil de quan treien el taüt del cotxe fúnebre penses, en el fons tots som iguals i l' únic que ens interessa és el morbo!

I el TN aguantant, també, que jo vaig deixar de mirar i encara no l' havien tret del cotxe...potser és que el taüt era XXL no se.

Sabíeu que té el record Guinness de l'aplaudiment més llarg! el van aplaudir una hora i quart a Berlín em penso...quin mal a les mans! i quin pal, aguantar una hora saludant! xD

En fí. A veure si el deixen descansar en pau!

Art rupestre!

Eco e cuando arriba a casa....

Trobes aquesta magnifica obra d'art a la façana de casa, just al costat de la porta d'entrada. La mires, respires fons i penses "serà cabró!".

Tot i així vaig tenir de esperar uns segons per entrar a casa, per poder posar cara seriosa i renyar-lo un a mica més del que ja havia fet la dona, perquè la veritat és que se m'escapava el riure!

I és que no deixeu mai que regalin als vostres fills una maquineta de tatuar amb retoladors...queden com el cul, el retolador no marxa ni amb un fregall! i si no deixeu que sigui el vostre cos la víctima dels tatus...acaben sent les parets de casa!

PS- Algú sap com es treu el retolador d'una paret amb monocapa?

República bananera...

Quin sentit té jugar un partit de la selecció catalana, quan aquesta tant sols és per a partidets de fireta, i desenganyem-nos, els jugadors catalans bons estan jugant partits amb la selecció espanyola? a mi que m'ho expliquin. I que m'expliquin, ja posats, quins jugadors jugaran la final de la copa catalunya, mini-benjamins?, com a mínim però els podran dur a fer el menú de la gamba a un dels molts bons restaurants de Palamós!

I si a més quan aconseguim que ens deixin actuar com a país, com en el mundial de futbol sala, resulta que ens anomenen República de Catalunya, quan malauradament no en som, potser és que també ens caldria que algú de protocol anés amb els esportistes, que per una vegada que ens deixen figurar, com a mínim sortir bé a la foto! en comptes de sortir als programes de zapping!

Potser a algú li interessa que parlem més de seleccions, i que si aguantarà la corrent quan tots els que van marxar de barcelona tornin a casa, que no en dels pressupostos que s'estan acabant de cuinar a madrit, i que sembla que una vegada més no arribarem al que esta pactat!

digueu-me mal pensat...

De lectura...(i no, no sóc el veí!)

Blancas Bicicletas. Creando música en los 60
Joe Boyd

Simplement un llibre fantàstic. Feia molt temps que no llegia res que no fos ficció i la manera d'explicar la vida d'aquest productor de música, com ens explica la manera de viure dels 60, com amb il.lusió i empenta encara es podien fer grans coses.

Repassa una pila de grups, cantants, formacions, molts d'ells que no havia sentit anomenar mai, des de dins i sense caure en el sensacionalisme típic i tòpic!



Diari d'un astre intercomarcal
Quimi Portet

Què voleu que us digui, recull de cançons, de textos del blog, sense solta ni volta i amb molt sentit.

HE rigut moltíssim, i a més a més hi surt una companya de blocs, la Violette, en una intervenció fantàstica!

Jo us el recomano, o si més no, feu una passejada per el seu bloc.

Setembre!

Confesseu....quina estrambòtica col.lecció heu iniciat?

Fins quan heu jurat fidelitat al vostre quiosquer de capçalera per que no es descuidi de guardar-vos un fascicle?

Fareu punt de creu, macrame, un vaixell pirata, la casa de les nines, simplement col.leccionareu pedretes de colors del món...doncs no ho entenc! i ja ho va dir el Robertinhos s'ha obert la veda als col.leccionables, als fascicles, i a tota aquesta mena de fal.lera friki que any rere any omple la tornada a l'escola de quioscs i llibreries plens de gom a gom d'embalatges llampants i enormes! no entenc qui beneficia (excepte les editorials clar i les empreses de reciclatge!)

Perquè la veritat, algú sap d' algú que en faci alguna de col.lecció d'aquestes? o això serà com les revistes del cor, que ningú les llegeix?

Jo, reconec que vaig col.leccionar l' escurçó negre en VHS i mai més! encara és per obrir la meitat de capítols!