Coses del Nadal

Què dificil és explicar al teu fill que cal donar joguines per als nens que no en tenen, per que a casa seva ho estan passant difícil i que et digui:

- Però encara que no tinguin diners, bé poden escriure la carta als reis no?

Complicat sortit-se'n sense desvetllar la millor mentida de l'any.

Relats Conjunts: La cara de Barcelona

LA CARA DE BARCELONA, Roy Lichtenstein 1992

- Així que et trobes bé?

- Sí, una mica dolorida però bé, el metge m'ha dit que una setmaneta de molèsties no me la treu ningú

- Ostres, tinc ganes de veure't, quin valor deixar-te fer tot això..

- Però tu et penses que deixaria refer-me la cara per qualsevol? total confiança! sí és el mateix que va operar la Belén Esteban!

- ja, per això...

Aportació a la darrera proposta de Relats Conjunts, ja has fet el teu?

Mercats Nadalencs

Ahir al matí vaig dur la canalla al mercat de Santa Llúcia, voltar per l' entorn de la catedral aquest dies anant sol és una bogeria, amb dos nens i un cotxet, un esport d'aventura. L'ambient és bonic, l'entorn també i està bé anar a buscar-hi alguna figura per al pessebre. Aquest any uns sacs i uns farcells de fusta que va voler el mitjà.

Ara bé, cada cop que hi vaig dic que l'any vinent no hi aniré i és que tot i entendre que hi ha molta gent, que els carrers són estrets, el que em pot és la gent gran. Sí, no vull dir el jovent aquest que no té principis ni ganes de res, no. Parlo de gent de més de 60, matrimonis normalment, que intenten avançar-te mentre la massa et porta, que quasi xafen els nens, et posen la bossa com a arma per que els deixis passar! Donen ganes de cantar la canya i com a mínim fer que els pugin els colors a la cara...ara, ni se t'acudeixi de tocar-los amb el cotxet que es giren i bufen!

Però bé, s'acosta Nadal i teòricament a banda de gastar a mans obertes hauríem de ser més bons....l' any que bé si baixo, m'enduré una crossa, i fent-me el coix, aniré repartint!

La feina mal feta no té futur

Aquest vell eslògan, independentment del record polític, és una veritat com un temple i ahir en varem tenir un bon exemple. La Copa Catalunya de futbol.

El cert és que no la vaig segui massa. tenia coses més interessants a fer, però el que vaig sentir a la radio ja m'ho va deixar clar. Minipartidets, ordre dels partits segons la conveniència de la tele, jugadors que van haver de demanar permís als pares per poder jugar i anar a dormir tard un dia entre setmana, comentaristes de ràdio que explicaven qualsevol cosa menys el que passava al camp i que fins i tot canviaven els rols, equips guanyadors que marxen i no es queden ni a recollir la copa...vaja una autèntica pena, com a mínim en els partits de costellada després es fot un bon àpat!

Està molt bé que vulguem ser un país, tenir les nostres competicions i tota la pesca, però per fer-ho així, per dignitat, val més no fer res. La imatge donada ahir no és de país seriós que vol fer les coses bé, la imatge d'ahir és de començar una casa per la teulada i contractant Pepe Gotera i Otilio com a paletes.

28N

La millor cosa del dia és sens dubte poder llegir el nou diari ARA diria que això sí que és una empenta per al país, més enllà del que les urnes ens diguin al finalitzar el diumenge.

El debat

Ahir al debat a 6 que va fer TV3 es va comentar el tema de la temperatura del plató, es veu que el totpoderós Cuní va tenir la colla pessigolla debatent a 14ºC.

Com l'estiu que ve em tornin a posar anuncis que en ple més d'agost no puc posar l'aire condicionat per sota 25ºC em penso que trauré el mall...

O és que TV3 no és un lloc púbilc i es deu a les normatives proposades per aquest govern d'esquerres i ecologista?...o només és el Cuní, que està per sobre el bé i el mal?

D'acord que potser hi ha dades més interessants a tractar, però em fotia una mandra...

Prou campanya electoral

De debó, crec que la campanya electoral s'hauria d' eliminar. En definitiva, els polítics es passen cada un dels seus dies buscant, i és part de la seva feina, el vot.

Llavors, cal tot aquest dispendi en un parell llarg de setmanes? crec que no.

Jo ho veig una mica com les fires de mostres, a dia d'avui, amb la quantitat de mitjans que tenim per arribar uns als altres, no cal apilar tothom en un lloc per conèixer les novetats.

Cartells, propaganda electoral per correu, mitings, videojocs...tot això val molts calers i només serveix per a la gent que ja sap a qui votarà pugui criticar els altres.

Estic convençut que el percentatge de gent que finalment canvia el vot per totes les parides que es diuen aquests dies és ridícul en comparació el cost.

Els polítics, els periodistes, les bases, sacrifiquen el seu temps per tal d'aconseguir ben poca cosa.

Avui he sentit a la tarda part de l'entrevista que han fet al matí a Rac1 a l' Albert Ribera, un qüestionari pre-gravat dies enrere i que precisament per no ser directament polític m'ha fet veure aquest candidat d'una manera diferent. Això, fa uns anys  era impossible, encara que fos per problemes tecnològics, però avui, hi ha mil maneres de fer arribar el missatge a qui tingui ganes d' escoltar-lo i no caldria anar tocant els collons a tothom i gastant uns diners que després és difícil de dir d'on surten.

Sincerament amb un canal de comunicació, i la TDT ens dona una pila d'espai, n'hi hauria ben bé prou. Però clar, com que al final són els polítics qui decideix sobre ells mateixos no hi ha res a fer.

Recepta: Aperitius

Quan tinc colla a dinar, normalment fujo de fer primer i segon. Normalment faig un plat únic i un bon aperitiu, i aquí comença la cerca per blogs i llibres per tal de trobar alguna cosa que sigui diferent, que em convenci i que (sovint no passa) no em compliqui massa la vida!
Així que avui, us presento tres aperitius que vaig fer fa un parell de setmanes quan vaig celebrar el meu aniversari.

- Brotxetes de mozarella i tomàquet xerri.

Fem les brotxetes i les amanim amb una mica de sal maldon i oli de alfàbrega.

- Ous "poché" amb parmesà i herbes de provença.

Tallem un quadrat de paper film i el posem damunt una tassa, l'untem amb una mica d'oli per que no s'enganxi. Aboquem l'ou, afegim sal, parmesà ratllat i les herbes de provença i tanquem el plàstic fent un farcellet. Un cop fets els farcellets els posem dins aigua bullint uns 4 minuts aproximadament, al treure'ls els col.loquem en aigua freda per tallar la cocció i amb compte desfem el farcell.

- Crestes de formatge de cabra.

Amb una làmina de pasta de full, tallem uns quadradets, posem una mica de formatge de cabra dins, tanquem i pintem amb una mica de rovell d'ou rebaixat en aigua. Enfornem segons les instruccions del fabricant i apali!

Relats onjunts: Estació espacial internacional

 

- Andreeeeuuuuuuu!!!!! on has deixat el paper de plata????

Satisfacció de pare

Recullo al gran d'entreno i em diu:

-M'han dit que haig de dir una cançó per al Handbol, i estic entre The fixer i Got some ...

- I si esculls aquella que em vas fer arribar a avorrir? -li dic

-Quina?

- Blitzkrieg Bop, no recordes??

- Sí, però aquesta és de quan tenia 5 anys home!

Sempre he pensat que hi ha coses que és responsabilitat dels pares ensenyar, i en aquests moments em sento molt orgullós del meu nen de 9 anys! i  de que tingui aquesta mena de dubtes existencials..

Demagògia

Fa dies que no trobo res a dir, i no és que no passin coses, no! però és que a cada notícia opinable, a cada situació que descobreixes la demagògia que l'envolta és espectacular!

Penseu en qualsevol notícia i ben segur que trobareu un munt d'opinions a favor o en contra, però a més, esgrimint veritats absolutes, posicions extremades, pintoresques i fins i tot grotesques..

Ja sigui el papa, les eleccions i el clàssic, la nena romanesa de 10 anys que ha estat mare, el cas palau, l'obligatorietat del català, els immigrants del PP, la Belén Esteban, el tribunal constitucional, la reforma del govern o avui que han tallat els esports d'un TN no afectat per la F1...i me'n deixo unes quantes!

De totes aquestes coses i de moltes altres, se'n diuen de l'açada d'un campanar, i sincerament jo tinc altre feina. Que vagin fent, dient i omplint columnes, tertúlies, mitings i entrevistes a peu de càrrer a gent normal. Tothom té opinió i com més bèstia millor, que així ens retroalimentem.

Som novembre i al migdia es pot anar en màniga curta...sí, definitivament el món és boig. Boig com una puta cabra..

Però bé, tot no podia ser dolent, i al caprabo del poble tornen a vendre Guinness.

Relats conjunts: Noia llegint una carta...

NOIA LLEGINT UNA CARTA DAVANT UNA FINESTRA

Johannes Vermeer 1657-1659

.... ja em coneixes, em pensava que era una xorrada de les pelis, però no. Si estas llegint aquesta carta és que sóc mort. I ho sóc per haver ensenyat la teva foto enmig de la batalla.

Com pots imaginar em sap molt greu. És que es de ser inútiles eh!!!!


(la darrera proposta de Relats Conjunts)

una veritat

No és el mateix receptar que prendre.

Recepta, arròs de peix (versió senzilla)

Pesques amb el teu pare i el teu fill una bona quantitat de peixos de roca

Amb una ceba, un parell de tomàquets, una nyora, dos dents d'all, un raig de vi blanc i aigua, deixes que bulli una estona i fas un suquet de peix fantàstic.

Sofregeixes quatre anelles de calamar, afegeixes el fumet, l'arròs, 18 minuts i cap a taula!

Te'n lleparàs els dits!

Així no! 29S

Sí, faig meu el lema del dia d' avui. Però com que aquest lema no dona cap sortida, cap solució, cap proposta, bé el puc fer servir per a la meva postura contraria a la vaga, i per tant sóc a la feina.

Encara vull sentir per part dels organitzadors de la vaga, alguna posició que sigui diferent al No a tot. La situació és greu, ningú pot negar-ho, ara, si tota la aportació dels dirigents dels treballadors passa per aturar el país per la força, per la por i sí, alguns també convençuts, demà tot estarà igual i l'únic que haurem aconseguit és reduir una mica més la competitivitat del país.

El teixit empresarial català és del 99,9% de petites empreses, això vol dir que el 99,9% dels empresaris treballen colze a colze amb la seva plantilla i no som pas gent grassa en trajo que tot el dia fuma puros i es dedica des de que es lleva a pensar com pot putejar als seus treballadors (imatge més repetida per els més arcaics i reaccionaris favorables a la vaga).

Jo vull preguntar a tots els vagistes, què fareu les properes eleccions? votareu al Rajoy ja que els socialistes són la peste?...em temo que no, per tant no seria millor espolsar-nos els clixes i començar a treballar en positiu i buscant solucions?

I com que això no és el Twitter i no puc fer un RT, us copio el comentari del Dani al meu post d'ahir, pq em va semblar genial (amb el teu permís):

El concepte "empresari gras amb el puro" per un costat i el de "proletariat inculte i explotat" han passat bastant a la història i per tant aquesta consciencia de "classe treballadora" també. Jo sóc treballador, però no em considero part de cap "classe" i segur que milers d'empresaris d'aquest país també es consideren treballadors.

Deixem-nos de vagues i obrim les urnes (sindicals, patronals i estatals), ja veureu com comencen a rodar caps.

28S

Demà no farem vaga, una altra cosa és si finalment obrirem l' empresa o bé ja ho arreglarem entre nosaltres, encara esta per decidir.

Probablement alguns de vosaltres no entendreu aquest començament, però, els que per sort o per desgracia treballem en el món de la industria, situats en un polígon industrial que té una entrada i una sortida, quan un treballador et diu que tot dinant, al bar, ha sentit:

"Aqui no va a trabajar ni dios, vamos a cerrar el poligono si o si.."

O vas rebent trucades que et diuen he sentit que van maldades, sembla que demà hi haurà merder, etc... doncs la gent comença a patir. Que si m'aturaran, em trencaran un vidre d'un cop de roc, i si ens esperen a la sortida..

D'acord que igual que tenim dret de vaga tenim dret a treballar, però arribar al punt que per anar en contra una idea hagis de tenir por d'exercir la teva opció, això sí que és motiu de fer vaga!

L'èxit de la vaga, no s'haurà de mirar en funció de quants no han anat al lloc de feina, l'èxit de la vaga es veurà si realment demà, el corte inglés, l' ikea i els bars a l'hora de la champions no son tots plens. Plens de treballadors convençuts que per tirar endevant el país han de fer costat a uns sindicalistes enrocats incapaços d'arribar a acords amb uns dirigents de la patronal (que tot sigui dit foten pena i estan pendents de judici) que estan també enrocats i d'aquí no surten,

Potser més que fer vaga, caldria canviar els equips negociadors...

De totes maneres, jo demà faré cap a la feina, encara que sigui només per veure què s'hi cou en tots aquests piquets informatius, a veure si tenen pamflets, o altres eines més contundents.

Una de terror...

Demà, haig de demanar hora al dentista...

No me'n surto i és divendres

Fa dies que vull fer un post sobre la vaga, n'he començat uns quants i els acabo esborrant per que se m'allarguen massa o no expressen bé el què vull dir, o em surten ofensius o massa poc.

Volia preguntar als mestres i senyuretes quin és el motiu real d'eliminar colònies per que no es fa jornada reduïda al juny.

Volia posar un vídeo de música i no m'acabo de decidir quin escollir.

Em penso que ja va sent hora de descansar una mica d'aquesta setmana i preparar-me per començar la que bé amb les piles ben carregades. 

Per cert, jo no canviaria la data del Barça-Madrid, tenint en compte que al novembre ningú no anirà a la platja, em sembla una gran excusa a usar quan calgui dir el perquè de l'alt nivell d' abstenció.

Recepta: Rap amb cloïsses

En una cassola posem una miqueta d'oli i fem enrossir poc a poc un gra d'all picat i una mica de julivert (aquests ingredients a gust del consumidor).

Fem un parell de voltes i afegim una cullerada de tomàquet ratllat i deixem que es cogui una mica.

Un cop a punt, afegim el rap que haurem salat lleguerament i deixem que es cogui per una banda, mentre en una cassoleta fem obrir al vapor les cloïsses.

Quan estan obertes, girem el rap i colem l'aigua d' obrir les cloïsses,. Afegim una cullerada de farina i ho ho passem per el turmix.

Colem la barreja batuda a la cassola i deixem que faci xup-xup un parell de minuts, en acabar, incorporem les cloïsses i deixem una mica més que els gustos s'integrin...i ja està!

Un guisat ràpid i bo, als nanos els agrada (fins i tot la meva petita es va menjar un tall) i a més es pot preparar al matí i menjar-ho per dinar o sopar sense problemes!

La Carretera

Me'l van recomanar aquest estiu. A més gent amb la que no és costum compartir comentaris literaris, si no més aviat coses més mundanes. Suposo que aquest motiu encara em va fer més ganes de llegir-lo. El vaig comprar un dia que m'anava bé tot i que estava llegint un altre llibre, i la mandra (aquest era al costat del sofà i l'altre a l'habitació) va fer que l'obris...i no l'he pogut deixar, m'ha semblat brutal.

Aquest llibre, és colpidor, especialment si tens un fill de l'edat del protagonista, com em passa a mí. És impossible que no pensis que faries tu en la mateixa situació i que entenguis coses que fins i tot no estan escrites, en aquesta relació pare-fill en situació extrema.

És un llibre dur, no es deixa (com a mínim a mi) llegir d'una tirada, jo he anat fent una mica cada vespre, però el cert és que desitjava l'hora de llegir-lo.

Simplement us el recomano, si no l'heu llegit. Ja té un temps, al 2007 li van donar el Pulitzer, i es veu que n'han fet una peli.

Politiquets

Ahir vaig començar a veure Àgora, el primer del cicle que anirà desgranant l'actualitat política catalana fins el 28N. Per començar, va tenir al plató representants de les joventuts dels partits, un de cada dels importants (CIU, PSC-PSOE, PP, ERC (O E) i ICV).

Ja fa dies, vaig dir que em feia molta mandra parlar dels polítics, per que la veritat és que sense treure el mall em sembla del tot impossible.

Però la meva sorpresa va ser en sentir aquests joves, sorpresa i indignació. Se suposa que les joventuts del partit, encara que sigui per l' edat haurien de tenir més rauxa, ser més idealistes i buscar un pas més enllà del que segurament la realitat i l'aritmètica parlamentaria permet en el dia a dia dels polítics professionals. Però no, semblaven robots, bons estudiants amb la lliçó apresa de memòria.

Coi, si tancaves els ulls i només escoltaves, no calia fer cap esforç per mentalment transformar la veu del que parlava i acostar-la a la del seu lider...deien exactament el mateix...decepcionant.

Ens esperen uns mesos que es preveuen avorrits avorrits. Diria que a les seus dels partits, més que ideòlegs polítics hi ha matemàtics i llicenciats en estadística, calculadora en mà, teoritzant de com ho faran per a que el 29N tot sumi a favor seu..una llàstima.

Relats conjunts: Moai

- com t'ho dic nano, amb se la veïna la va trobar
- però que vols dir? allà en plena feina?
- sí, sí, amb la cara enfonsada entre les cuixes! t'imagines quin panorama?
- em deixes de pedra! s'ho juru!

Estrenant rutina...

Avui he anat al gimnàs...feia gairebé 2 mesos que no hi posava un peu, i mentre pedalava, anava pensant coses, que en el meu cap es convertien en un magnific post sobre 10 reflexions damunt una bicicleta, però de sobte la manca d'oxigen m'ha fet oblidar la majoria, bé, bàsicament 9 de 10. La única que recordo és:

- Quina puta merda de música, pedalariem igual sí fos com a mínim decent!

A vegades no cal

Sempre hi ha remakes, còpies i adaptacions en el món de la televisió, a vegades funcionen i altres no, n'hi ha de ben fetes o ni ha que són una autèntica pifia.

Fa uns dies vaig sentir que a TVE farien un remake de "las chicas de oro"..una sèrie que rl meva mare mirava i per tant que havia vist alguns cops, i la veritat recordo que em feia gràcia.

Avui, però, he vist l'anunci amb la versió de la 1, amb les seves actrius...i el primer que he pensat és que es comencen a notar els problemes de no posar publicitat...no pinta bé, la veritat.

Però el que és xungu, és que al buscar imatges per posar al post, el google imatges, entre altres de correctes, m'ha sortit aquesta...

una prova més que el món s'ensorra!

Fa un mojito?

Avui anava a parlar de política, fa temps que no toco el tema, però és que no se per on començar sense fotre-li un cop de mall a algú...ni un se n'escapa!

Així doncs, us passaré la recepta del mojito casolà (que no de cassola) que aquest estiu m'ha acompanyat alguns vespres de calor:

*1 got

*2 cullerades de postre de sucre de canya (si el marró)

*1/2 llima tallada a quarts

*7 o 8 fulles de menta fresca (fàcil de trobar en qualssevol gran superfície)

*Rom

*Aigua am gas

*Gel picat

- Posem el sucre, la llima i la menta dins el got, i amb una mà de morter ho xafem fins aconseguir que el suc de la llima desfaci el sucre.

- Omplim el got de gel picat i seguidament posem el rom...sense por, al vostre gust, però al desfer el gel aigualeix força.

- Remenem bé amb una cullera, que s'integrin els sabors i reomplim el got amb una mica més de gel picat.

-Per acabar, posem aigua amb gas fins a dalt i si volem alguna fulleta de menta més per decorar.

I ja està,  una canyeta i a gaudir-ne!

Nota: se que també se li posa unes gotes d'angostura, però jo no en tinc, així que no li poso, ves.

Manies

Jo no sóc maniatic...d'entrada. Com tots tinc les meves coses, em donen especial mal rotllo els coixos, els genyos, la gent amb samarreta de fútbol lluny d'un camp en dia de partit, sentir parlar killo al jovent, la gent amb xandall per el carrer (especial menció al darrer anunci del Decathlon..chandal para cada dia..un escàndol). Tot i així una de les meves manies, és la gent, ve, els homes, sense samarreta per el carrer. Evidentment si és una dona, què us haig de dir, trobaria igual de mal gust, però m'ho miraria amb ulls diferents...

El cas, és, que el veí de davant de casa, un home sobre la seixantena, gras i amb més pits que alguna de les noies que conec, no sap el que és portar samarreta o camisa. Es passa l'estiu voltant per el barri en bermudes, s'asseu, sol, al parc de davant de casa cada vespre marcant panxa (que no abdominals).S' ho prometo, cada dia tinc la necessitat de sortir cridant "tapat d'una puta vegada o trec el mall!"

Dinar, ràpid i bo

La meva tieta em va comentar aquesta recepta l'altre dia. Jo l'hi he afegit algun detallet, però la veritat és que amb uns espaguetis, quatre cloïsses, una mica d'all i julivert i un raig de vi blanc (avui l'hi he posat conyac) tens un plat boníssim per carregar les piles.

Conèixer un mite i la passió per la feina.

Dissabte vam celebrar l'aniversari del pare amb un fantàstic dinar al Celler de Can Roca a Girona.

Evidentment no cal ni dir que la festa que representa deixar-te portar per les propostes d'aquests cuiners, artistes, és fantàstica i va molt més enllà de les absurdes crítiques sobre les mides dels plats, la cuina tradicional i demés bajenades. 

Secretament, però, jo el que em venia de gust era conèixer el Josep Roca, el somelier, el cambrer de vins com es presenta a la carta. Els que seguiu el bloc, sabeu que el món del vi m'interessa i poder saludar al que ha estat per mi un dels meus "gurus" en l'aprenentatge d'aquest món, seguint-lo entre altres llocs en el programa del 33 En clau de vi, era un al.licient extra per aquest dinar.

I va passar, ens va venir a aconsellar a l'hora de seleccionar el vi, un Ex Ex 7 del celler castell de perelada, un dels meus cellers preferits, i ens va aconsellar un per començar que va resultar una bona descoberta Terra remota Camino, un altre empordà.

La sorpresa va ser, després de dinar, quan al passar al costat de la taula li vaig preguntar si ens enseyaria el celler, i ho va fer, però no només per cortesia, amb un discurs apassionat comentant cada espai que ha creat per diferents localitzacions de vi, amb música, imatges, objectes que recorden els paisatges, la terra, els aromes...una visita especial a un celler amb més de 2.500 referències de vi i 30.000 ampolles (els números espanten). Obviaré el comentari del meu pare quan li va dir "aquest està enamorat de tu per que vas dir que el Lambrusco ha fet molt mal al món del vi"...pares! tot i això, la nostra visita va ser bastant més llarga que no les que van fer després amb ell i altres col.laboradors.

I finalment una fotografia, que ben segur guardaré al costat del meu petit celler com a un record dels bons.

Tags d'estiu

#fills #platja #pares #germans #nebots #amics #pesca #més pesca #el parany #rentadores #AP7 #arròs #cervesa #can roca #mòbil #origen #barca #sol.litud #desvirtualitzar #armaris #delaféylasfloresazules #amicsdelesarts #twitter #moto #racc #mojito ...i moltes més que ara no em venen al cap.


Quin post més raru nen! #etfelicitofill

Els altres

Així és com des de UGT anomenen el col.lectiu ni-ni, aquests joves que ni estudien ni treballen.

Llegeixo al diari, que en el darrer informe d'aquest sindicat apareix que aquest col.lectiu ronda les 154.000 persones a Catalunya, prop d'un 24% del cens de gent utilitzat.

I què proposen, quina és la solució...cap. Qui n'és el culpable que aquests joves no tinguin ni ofici ni benefici..l'empresari (aquell personatge que s'enriqueix a base de maltractar la gent que treballa per ell). Segons l'informe, si els empresaris oferissin llocs de treball dignes i amb bon sou, aquests joves s'interessarien per alguna cosa més que el mandrejar.

Jo proposo que aquest senyor sindicalista deixi que algú d'aquest col.lectiu li arregli el cotxe abans de sortir de vacances, o que li empasti un queixal quan li faci mal. Però sospito que no ho farà, això sí, l'empresari que necessita gent preparada, motivada i amb ganes de treballar i aprendre, aquest que els contracti i els pagui molts diners, si no, serà tractat de mala persona.

Darrerament, cada cop que un sindicalista obra la boca, Déu envia algú a l'atur. I mentrestant no he vist cap polític mirant de solucionar aquest problema, per què no em digueu que sóc l' únic que veu que amb aquest panorama no pot anar mai bé el país!

Publicitat

Acabo de veure aquest anunci a la tele:



Us imagineu la de brometes que haurà aguantat la noia aquesta?

De testos i olles

Avui he recollit l'hereu de les colònies. Va a l'esplai del poble, el mateix en que jo vaig formar part del primer grup de grans, i del que en vaig ser ajudant de monitor (el meu responsable em va dir que mai no seria monitor per que era massa egoista..quines coses!).

Però bé, el que volia dir és que estaven allà tots a punt de cantar la cançó final,. Els nens i els monitors aquí, els pares i germans allà. Sona la música i comencen a cantar i a intentar realitzar una mena de coreografía...i allí era jo, amb la càmara anar filmant, mentre al meu voltant els pares, bé la majoria, com abduïts per un estrany poder extraterrestre, han començat a imitar els nens i ballaven i aplaudien...he flipat, i mig aguantant la càmara els mirava de reüll,. És que jo no sóc de festes amb gent que no tenim res en comú (a banda de tenir els nens de colònies) i sovint tinc una sensació de ridícul que em provoquen els altres més que no el que puc a arribar a fer jo en segons quines situacions. I reconec que d'entrada sóc més aviat esquerp i callat, si no ens coneixem.

Després, un cop a casa, he repassat les fotos i quan mirava el vídeo de la cançó m'he adonat que el meu fill, enmig de tots els nens i nenes, feia alguna cosa de similar. Cantava i mig es movia, però no com la majoria, més aviat anava fent i es mirava els del voltant amb una cara una mica rara...

No he pogut evitar somriure.

Sorpresa

Avui el dia ha anat a pitjor, a punt de tancar per vacances, les presses i les coses que no acaben de sortir genera una pressió gairebé insuportable, fins i tot si aquesta no recau en la teva pròpia feina, l'ambient ja és saturat..massa tard.

A més la tarda a començat amb una tromba d'aigua, que ha fet variar plans i modificar horaris, per acabar fent favors que en el fons he fet,  en previsió de cobrar-me'ls dins de poc (què, no sempre i amb tots s'ha de ser altruïsta)

I quan el dia s'acaba, un petit missatge, quatre ratlles en forma de correu-e, t'acaben alegrant el dia sense que ho esperessis.

Sí, definitivament estan bé (segonsquines) sorpreses!

PD-Per cert, algú sap que ha fet el Barça...mandre de googlejar ;)

Relats Conjunts: Saturn devorant un fill

SATURN DEVORANT UN FILL, Goya 1819-1823

I al sentir com li cruixien els ossos, el seu darrer pensament va ser de penediment. Va maleir el moment en que nua, estirada damunt els llençols blancs, el va mirar lascivament i li va dir:

-Vine i fes-me el que vulguis.


Relats conjunts

Sortitnt una mica de l'armari...

Segueixo pensant el mateix que deia l' altre dia dels Dire Straits...tot i això, us recomano (si no ho heu fet ja) anar a un concert dels Angels of Mercy...segur que és molt millor que els altres!

Un baixista molt gran, un bateria animal, un guitarra solista que la toca, un cantant de veu profunda i un guitarrista ritmic molt seriós a ratus...ah! i un teclista que toca sense ser-hi...impressionant!

 

A més coneixereu gent estupenda!

Reminiscències adolescents

Quan ets més a prop de patir xacres de l'edat que de recordar l'acnè juvenil, et sorprèn que encara hi hagi coses d'aquella època que et queden ben enquistades.

I en el meu cas, aquest cap de setmana n'hi ha una que no para de anar sortint...

Ara, hauria de confirmaro amb la mare, però diria que no vaig ser un adolescent massa complicat, tot i que recordo que estava, irracionalment si voleu, en contra del que llavors la majoria trobava molt guai (sí utilitzavem aquesta paraula!) . I una d'aquestes coses eren a banda de la NBA, els Dire Straits...sí ho confesso, a tothom li encantava Brothers in arms, no podia suportar-ho! i tot i que les cançons les trobo bones, hi ha alguna cosa que em fa rebutjar-los sistematica i irracionalment!

I en aquest cap de setmana, on tants i tants amics blocaires xalen de valent amb la vinguda del MK jo no puc evitar recordar aquella època, i seguir dient que no m'agraden...encara que hi hagi temes que al escoltar-los no puguis fer més que treure't el barret, si t'agrada una mica la música.

Un de cuina..que fa molt temps del darrer!

L'altre dia per tal d'aprofitar unes verdures que tenia a la nevera, vaig pensar en coure-les al wok amb una mica de salsa de soja. Una forma fàcil i ràpida de menjar-ne deliciosament.

El problema és que no tenia salsa de soja!...llavors, vaig veure el cous-cous i el vaig hidratar i el vaig col.locar amb les verdures per afegir-li després una espècia  que em van portar de marroc...senzillament va quedar fantàstic, i a més rotllo cuina fusió!

Estic segur que amb curri també hauria estat una bona sortida!

Per guanyar...divideix

Montilla va a casa el Zp a dir-li que els catalans estem emprenyats, imagino que Zp ara mateix deu tenir problemes per dormir...

Però aquesta reunió d' avui ha deixat anar llengües i he sentit de tot, que si el Socialistes no són capaços de mantenir el que pacten aquí quan van allà, que si els convergents no acaben de mullar-se mai, que els d' esquerra tirarien per el dret però quan fos l'hora de perdre la cadira acabarien empassant-se les seves paraules, els d' Iniciativa que regualrien encara més, els del PP que viuen en un altre món, no tan allunyat com els de Ciutadans, però Déu ni do...vaja que per gustos colors!

I jo penso, si no som capaços de entendre'ns entre nosaltres, com volem que ens entenguin els altres! ja podem anar fent campanyes ja...

Però clar, aquí ja ha començat el posicionament cara les eleccions de la tardor, amb més virulència que a la porta del Corte Inglés el primer dia de rebaixes...quin estiu ens espera! només de pensar-hi ja em venen ganes de rojar!

Comissions

Vagi per endavant que aquest post ha estat escrit sense assessorament legal.

Avui sentia a la ràdio que el conseller Castells anava a declarar a la comissió parlamentària sobre el cas Palau (o cas Millet) i que ja abans havia declarat davant el jutge i no havia estat imputat ni res semblant.

Això m'ha fet pensar. Allò de la separació de poders en que queda? això no és una mena de judici paral.lel? Quina formació en dret tenen els polítics que fan d'acusació? 

I el què és més important, quan cobren extra els polítics per formar part d'una comissió d'investigació parlamentària?

Segurament són preguntes absurdes que m'han vingut al cap tot conduint...però a l'alçada que estem de la pel.lícula jo és que ja dubto de tots els que es presenten per representar-me, per que en el fons (i això no és cap disculpa, ni de conya) puc entendre el que va fer el Millet, però no acabo d'entendre què en treuen molts dels que ara estan a l'altre costat..i no, no em serveix allò de la vocació del deure públic, ja no cola, com a mínim amb mi. Ho sento. Jo acabo veient nens grans jugant al Perry Mason...què hi farem!

Al vol...

Esperant un amic per dinar, assegut davant el restaurant on anàvem he caçat aquesta conversa que mantenia una senyora de mitjana edat parlant amb algú via mòbil:

- Si eso, quereis tomar un café o argo, yo estoy aqui.....aqui en el Mandonal!

Sort que és divendres.

El món està fatal...

I és que la gent és (som) així..en realitat el tema de l'estatut, la manifestació, el debat de política general són ben poca cosa en l'interès col.lectiu si els comparem amb el que realment mou les masses, i ara com ara, és la victòria de la roja, que segurament cuejarà durant tot l'estiu com a mínim.

Hi ha qui hi veu política també, altres interpreten que tot ha estat sota els designis del vertader guanyador d'aquest mundial, que no és altre que el pop Paul. Doncs bé, conscients d'això i seguint l'estil madrileny de posar el talonari damunt la taula i sense haver après res del sistema utilitzat per el Barça i que tan bons resultats ha donat a la selecció, i que a banda de talons ,que també cobren, prima el compromís amb el grup i el treball d'equip, han ofert al zoo alemany canvir el pop per qualssevol animal del zoo més alguna quantitat econòmica, com ja es reflexa en diferents publicacions.

I sabeu què, que estic segur que l'aconseguiran, utilitzaran la tàctica Florentino i el pop acabarà a Madrid, i la gent farà cua, pagarà entrades, faran el que calgui per poder tenir una foto amb el collons de pop, al seu perfil del facebook, del msn o damunt la tele...sí amics, tornarem a l'estil de la bombolla i amb tot això la gent oblidarà una mica la crisi, i tornarà a ser feliç veient el pobre animaló fotent-se musclos.

L'únic problema serà quan intentin utilitzar-lo a la lliga i no pari de seleccionar la caixa amb l'escut del Barça. Però com deia aquell, això ja serà una altra història.

Olga Guillot

Des de la meva ignorància li deixo un petit homentatge a la reina del bolero que ha mort avui. Al veure la notícia al TN, he quedat al.lucinat de la potència interpretativa d'aquesta dona. M'ha fet pensar en comentaris que havia sentit que en la seva època Mozart i la seva música eren considerats com ara els grans del rock, i tot i que l'estil de música no és el meu, quan es veu que el que interpreta ho dona tot és impossible quedar-se al marge.

Mals menors?

Dissabte, un país va sortir al carrer per demostrar que la indignació comença a ser un fet majoritàri, que jo sàpiga no hi va haver incidents i a més la cobertura de la manifestació va ser internacional, fet que ajuda a que la gent que vol estar informada arreu del món pugui arribar a entendre quin és el nostre fet diferencial.

Ara bé, diumenge, tota (o molta) d'aquesta gent és possible que mirés la final del mundial on jugava España, i on jugaven jugadors Catalans. I jo em pregunto, quina és la millor imatge que nosaltres com a país deixem al món en aquesta situació?

Quants es manifestaràn?

Sembla que aquests dies la pregunta és "aniràs a la manifestació de dissabte?" he sentit motius a favor i en contra, i la veritat és que els polítics estan aconseguint (com sempre) estar a una dimensió diferent que la ciutadania i això no ajuda gens a decidir-se.

Per sort, jo ho tinc fàcil, no puc anar-hi perque serè lluny de Barcelona a l'hora de la manifestació. Un compromís inal.ludible pactat de molt abans que no es muntés la mani. Tot i així, suposo que si pogués hi seria, tot i que no ho acabo de tenir clar.

Però el que vull ara és que us mulleu, no que em digueu si hi anireu, si no que fem una mena de porra a veure qui endevina quants manifestants es trobaràn a Barcelona un dissabte a la tarda de juliol per reivindicar encara no se sap exactament què (al final, el lema oficial serà el que mani).

I per fer-ho millor, en tres categories:

- Segons els organitzadors
- Segons la guàrdia urbana
-Segons els de contrastant

Jo aposto per 2.000.000 - 300.000 - 1.150.423. I tu, que hi dius?

Mundial...

Dissabte, assegut al sofà, amb el partit posat intentava respondre la pregunta del meu fill gran:

-Papa, com és que vols que perdi espanya si hi juguen el Xavi, l' Iniesta, el Puyol i el Piqué. Ah! i el Villa (Pedro encara no jugava).

I després de una estona argumentant li vaig acabar dient "és que ser català, a vegades és molt complicat!" i la veritat és que després hi pensava i és cert, de fet en realitat jo volia que perdessin per tota la colla que xerra, com aquests que ara diuen "grande Piqué" i fa uns mesos el crucificaven per declarar-se catalanista, no pas per als jugadors (incloent Sergio Ramos).

Després, vaig sortir al jardi a fer una cigarreta, i no paraven de sonar clàxons, fins que un va girar al carrer de davant de casa, i entre sons de botzina van cridar "paraguayos hijos de puta!".

Vaig apagar la cigarreta i vaig somriure, agraïnt un altre motiu per anar amb alemanya a la propera!

Dilluns de merda...

Fa xafugor
No tinc son i m'haig de llevar d'hora
Demà m'auditen
He actualitzat el sofware del mòbil
Se m'han esborrat prop de 300 fotos
El tribunal constitucional ja l'ha dita
El Lorenzo va guanyar a la catedral
Desitjo un impossible
Encara Portugal perdrà demà

i tot això a menys d'una setmana de un canvi de vida!

Merda de dilluns.

Ai la calor...

Ja hi tornem a ser...pobres mestres que es queden sense jornada intensiva al Juny...

I que se'ls hi acudeix, fora excursions i colònies (sempre el bé dels nens per endavant). Fins ara a les notes de l'escola deia que era molt important l'assistència a aquestes activitats per a la formació de la canalla, es veu que les hores extres que el professorat hi dedica són més importants ara.

Quan sentia la notícia ahir al vespre, al.lucinava, al TN va sortir la directora de l'escola Pompeu Fabra explicant que fins i tot havien tingut episodis de desmais deguts a la calor que fa a les aules...no se, però que coincideixi amb aquesta protesta per els horaris fa una mica de tuf no? per que no va sortir la notícia quan els nens queien un darrera l'altre? per que no demanen aire condicionat  a l'escola? No! el que no volen es treballar a les tardes de Juny!

Tot això és el que es transmet als nens, l'altre dia el meu gran que acaba tercer li vaig dir que no podia jugar a la wii i llavors em mira i em mig crida "manifestació, manifestació" i puc assegurar que això no ho ha après a casa!

Ja se que hi ha molts mestres que no hi veuen problema en treballar al Juny, però la veritat és que se senten poc i al final la imatge que dona el col·lectiu és la d'aquesta colla que sempre es queixen...fins i tot més que quan els hi rebaixen el sou.

A vegades, venen ganes de dir " I per que no et dediques a una altra cosa?"..però pensant-ho bé, quina altra feina té aquest horari i aquestes vacances tan llargues?

Nuestro propio cielo

8' que valen molt la pena.

estiu 2010

Segurament, si mirem un any enrera (i probablement cada any des de que hi ha bloc) en alguna entrada criticaré, copejaré o senzillament em cagaré en l'anunci d'estrella i la seva cançoneta de l'estiu...no ho puc evitar, aquestes campanyes em carreguen.

Però aquest any no! aquest any no criticaré l'anunci d'estrella (si de cas criticaria a l'idiota que va a jugar a pales en comptes de seguir baixant aquella esquena), el que si criticaré per que em posa de mala llet cada cop que l'emeten és el de San Miguel, amb el Reina fen fer l'idiota una pila d'anglesos a les grades del camp...hi ha algun anunci pitjor? a mi, senzillament em treu totes les ganes de beure cervesa d'aquesta marca!

Crec, que algú, tindria moltes oportunitats en el departament de màrqueting d'aquesta empresa.

Dijous tarda.

A l'spotify sonen els amics de les arts, la màquina treballa sola i jo que ara no se exactament què volia explicar...em penso que em quedarà un post ben "patilleru".

Sona el telèfon, la màquina s'atura (ja ha acabat) i la cançó ha arribat al final i sona un anunci, seran senyals que és hora de començar amb una altra cosa?

Espavila collons!

Segueixo el link?

He rebut aquest e-mail, què hauria de fer?

Que algú pari el temps!

Immers en diferents experiències vitals que em fan replantejar paradigmes de la meva vida, uns en positiu, altres en negatiu, però tots sacsegen l'estomac i fan que els dies passin a una velocitat esfereïdora. Perquè tot ha de venir de cop? Per què hom no pot planificar les coses importants en el temps o en l'espai?

Si us plau, que algú pari aquest tren, que jo baixo, em prenc un cafè i pujo al següent!

Ah, i de passada si algú fa la traveta al Lorenzo, tampoc no passaria res...cony de criatura!

Pim Pam

I al.lucines veient com els darrers anys fugen amb una sola paraula

Cap de setmana apretaet...

Una caminada solidaria, una caminada no solidaria, una carnada de germanor amb el Handbol del gran, els dinosaures del Sant Jordi, el Barça, la final four, la F1, el curs del dissabte al matí, una festa dissabte a la nit...i el més greu de tot és que haig d'anar al barber (no se quan) i segur, segur que plourà!

Sembla que tots s'han posat d'acord per amargar-me el cap de setmana...tothom s'ha dedicat a organitzar coses per un cap de setmana que ja tenia mig programat i en el que realment el que em vindria de gust és no fotre res! només de pensar-hi ja em venen ganes de que torni a ser dilluns! (això és es colmo!)

Només falta que ara muntin una reunió de veïns.. cop de mall!!!

Old style

Ahir vaig fer una volta per els blogs, com abans, entrant a cada casa, passant d'un link a un altre, com quan tenia més temps i no em repassava els textos al reader, a vegades en diagonal, massa depressa.

És infinitament millor l'experiència, i a més descobreixes els nous dissenys, les fotografíes que tots aneu posant per renovar casa vostra. Però la volta va acabar aquí, em va ser impossible continuar, vaig tenir la necessitat vital d'agafar la maquineta i fer punta a tots els llapis que tenia a mà! Ara sí que llueixen!

Quin tros de capçalera Joana!

Somnis

El camp era a rebentar, tot era llum i color, mosaics, semblava ben bé la feria, la gent envoltava la "cantaora" amb el seu vestit nou.

A la tele, es veia un reportatge on sortien tres personatges famosos presentant una mena de reality show on hi admetien fins i tot a dibuixos animats...

Just en el moment que cridaven GOOOOOLLLLLLLLLL, ell va tancar els ulls i es va deixar anar cridava també i quan va tornar a veure-hi, ella li va demanar que li fes una fotografía. Era a res de tocar la glòria.

Però va arribar l'altre, amb aquella manera de dir les coses, a la cara i li va dir "deixa de somiar tot s'ha acabat, han guanyat ells".

I era allí tot sol, potser sí que havia estat somiant. Ells havien guanyat però no tot s'ha acabat, la part bona dels somnis és que un cop et lleves pots tornar a dormir i continuar somiant, hi haurà més competicions i segur que tornarem a ser allí per intentar aconseguir-les.

Aquest vespre...

Han promès deixar-s'hi la pell. Jo no seré tant agosarat però suposo que la veu si que quedarà una mica al camp...

Tinc ganes del ritual, plegar d'hora, cagar-me en el trànsit, la gerra de cervesa, l'entrepà de truita i la victòria. Sí, definitivament en tinc moltes ganes...

Relats Conjunts: El Drac del parc Güell

- Guaita què maco que m'ha quedat, va dir en Wim
- Però com és que ja no tatues porcs?
- Manca de risc, és molt més complicat tatuar un drac com Déu mana!
- Estàs fatal xaval...

Mediocres

mediocre: adj, D'una qualitat mitjana, d'un escàs valor o mèrit.

Aquesta és la definició que dona el diccionari de l'enciclopèdia catalana. I aquesta és la meva definició per al derby de dissabte. No trauré cap mèrit a la feina de l'español, ells van aconseguir el que volien, que el Barça no guanyés. Perfecte. Però jo em pensava que la gràcia de l'esport era sortir a guanyar, i per molt que m'ho vulguin fer creure, sortir a destruir, a anul.lar el contrari i si sona la flauta ja farem algun gol, això no és sortir a guanyar.

Això sí, Pochetino com a mínim ha après alguna cosa, i és que el xandall millor que el deixi per als entrenaments...i la gorra, també!

Per nosaltres són dos punts, per ells salvar la temporada...ara toca l' Inter!

El derby

Sembla que el Barça ho té una mica menys negre...
(val...brometa fàcil)

Fer-se grans dignament

Dimòni

I així mentre comptava els minuts per que ella es trobés amb ell, Satanàs va notar com li anaven creixent les banyes.

Saloufest...

busca les diferències...









jo no acabo d'entendre com és que l' Oktoberfest i els San Fermins són considerats festes culturals i que una colla de universitaris en edat de fer el ximple puguin arribar a treure no se quin certificat de turisme familiar a un poble que organitza un event d'aquest tipus...deu ser que les famílies no van a Munich ni a Pamplona de vacances, o que la cervesa no puja igual, sí deu ser això.

Però la veritat, si remiro les fotos per exemple d'aquest àlbum, a mi em venen ganes de tenir uns quants anys menys!

Segurament amb una bona organització per Salou acaba sent un èxit per al poble. Però clar, amb les ganes de prohibir que corren per aquest país, doncs tampoc és tant estrany oi?

Un pas més...però quin pas!

Ho haveu vist!!!!!!!!!........evidentment em vaig quedar curt ahir, perdoneu que no cridi, però és que estic afònic!

Això sí, la seguretat al camp nou em va impedir entrar el mall, si no li hauria fotut un bon cop al Dr. Corbella i la seva Sra. quan van aparèixer per allà...no es pot tenir tot!

Avui pot ser un gran dia...

podria mentir, podria dir que em refereixo a alguna cosa profunda...però no, evidentment em refereixo al partit d'aquest vespre!