Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Tuesday grey. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Tuesday grey. Mostrar tots els missatges

dimarts, 13 de novembre del 2012

14N



No estic d’acord amb la vaga general de demà. I no ho estic, no per que no hi hagi motius suficients per a protestar. Sincerament crec que cadascú de nosaltres en té més d’un per fer-ho, però parar la poca activitat econòmica d’un país que està immers en una crisi com la que estem no crec que sigui la manera. La vaga general afectarà econòmicament empreses i vaguistes directament, però cap sindicat no tindrà una retallada dels seus ingressos per muntar aquesta protesta i això no em sembla lògic.

Que la protesta sigui un èxit no dependrà de l’aturada de les empreses. Dependrà de la quantitat de gent que es manifesti i especialment si aquesta manifestació es fa sense incidents i de forma respectuosa tant amb el mobiliari públic com amb els qui no la secundin. I això és així, ho hem vist amb la darrera manifestació de la diada i també amb les mobilitzacions contra els desnonaments. El resultat d’una protesta finalment es decideix per la repercussió mediàtica en nombre d'assistents i sí es en positiu.

Així doncs, per què no es fa una protesta en cap de setmana i no obliguem a ningú a deixar de treballar en uns moments en que si tens feina pots sentir-te fins i tot afortunat, a més de fer perdre el salari d’un dia a tants treballadors?
Digueu-me mal pensat, però segur que és per por a una baixa participació, tot i que jo crec que no seria el cas.

Nosaltres farem vaga, una vaga obligada, ja que els piquets informatius tallaran les entrades del polígon amb pneumàtics i fogueres com van fer la darrera vegada. Una manera espectacularment gràfica d’informar. Però bé, ja mirarem de poder donar resposta als clients des de la distància, que les noves tecnologies et permeten fer aquestes coses. I que els que no volen fer vaga trobin maneres alternatives d’exercir el seu dret al treball, que també conta.

Algú s’ha adonat, que des de que hem tornat de vacances d’estiu, entre festes, ponts i vagues no haurem treballat 3 setmanes seguides senceres, pot ser sí que aquesta és la manera de sortir del pou on som, però fins que no se’m demostri el contrari jo crec que no.

Tot i això, si demà veig alguna pancarta, o escolto algun líder sindical parlar de formació per als treballadors, de com atacar les millores de productivitat o de reduir l’absentisme existent en alguns sectors doncs potser sí que haurà servit d’alguna cosa. 

Però sincerament, no crec que els que manen canviaran res ni tampoc els que protesten, i si no fa un temps decent, la manifestació quedarà en ben poca cosa. Una pena, ja que si com a mínim servissin d’alguna cosa les pèrdues de demà doncs encara podríem estar-ne satisfets.

dimarts, 19 de juny del 2012

1, 2, 3, provant

Sí que ha canviat això sí. Ves quina cosa que ara es pot postejar des de el mòbil.
A veure com queda tot plegat.

dimarts, 16 de novembre del 2010

Recepta: Aperitius

Quan tinc colla a dinar, normalment fujo de fer primer i segon. Normalment faig un plat únic i un bon aperitiu, i aquí comença la cerca per blogs i llibres per tal de trobar alguna cosa que sigui diferent, que em convenci i que (sovint no passa) no em compliqui massa la vida!
Així que avui, us presento tres aperitius que vaig fer fa un parell de setmanes quan vaig celebrar el meu aniversari.

- Brotxetes de mozarella i tomàquet xerri.



Fem les brotxetes i les amanim amb una mica de sal maldon i oli de alfàbrega.

- Ous "poché" amb parmesà i herbes de provença.



Tallem un quadrat de paper film i el posem damunt una tassa, l'untem amb una mica d'oli per que no s'enganxi. Aboquem l'ou, afegim sal, parmesà ratllat i les herbes de provença i tanquem el plàstic fent un farcellet. Un cop fets els farcellets els posem dins aigua bullint uns 4 minuts aproximadament, al treure'ls els col.loquem en aigua freda per tallar la cocció i amb compte desfem el farcell.

- Crestes de formatge de cabra.



Amb una làmina de pasta de full, tallem uns quadradets, posem una mica de formatge de cabra dins, tanquem i pintem amb una mica de rovell d'ou rebaixat en aigua. Enfornem segons les instruccions del fabricant i apali!

dimarts, 28 de setembre del 2010

28S

Demà no farem vaga, una altra cosa és si finalment obrirem l' empresa o bé ja ho arreglarem entre nosaltres, encara esta per decidir.

Probablement alguns de vosaltres no entendreu aquest començament, però, els que per sort o per desgracia treballem en el món de la industria, situats en un polígon industrial que té una entrada i una sortida, quan un treballador et diu que tot dinant, al bar, ha sentit:

"Aqui no va a trabajar ni dios, vamos a cerrar el poligono si o si.."

O vas rebent trucades que et diuen he sentit que van maldades, sembla que demà hi haurà merder, etc... doncs la gent comença a patir. Que si m'aturaran, em trencaran un vidre d'un cop de roc, i si ens esperen a la sortida..

D'acord que igual que tenim dret de vaga tenim dret a treballar, però arribar al punt que per anar en contra una idea hagis de tenir por d'exercir la teva opció, això sí que és motiu de fer vaga!

L'èxit de la vaga, no s'haurà de mirar en funció de quants no han anat al lloc de feina, l'èxit de la vaga es veurà si realment demà, el corte inglés, l' ikea i els bars a l'hora de la champions no son tots plens. Plens de treballadors convençuts que per tirar endevant el país han de fer costat a uns sindicalistes enrocats incapaços d'arribar a acords amb uns dirigents de la patronal (que tot sigui dit foten pena i estan pendents de judici) que estan també enrocats i d'aquí no surten,

Potser més que fer vaga, caldria canviar els equips negociadors...

De totes maneres, jo demà faré cap a la feina, encara que sigui només per veure què s'hi cou en tots aquests piquets informatius, a veure si tenen pamflets, o altres eines més contundents.

dimarts, 31 d’agost del 2010

Manies

Jo no sóc maniatic...d'entrada. Com tots tinc les meves coses, em donen especial mal rotllo els coixos, els genyos, la gent amb samarreta de fútbol lluny d'un camp en dia de partit, sentir parlar killo al jovent, la gent amb xandall per el carrer (especial menció al darrer anunci del Decathlon..chandal para cada dia..un escàndol). Tot i així una de les meves manies, és la gent, ve, els homes, sense samarreta per el carrer. Evidentment si és una dona, què us haig de dir, trobaria igual de mal gust, però m'ho miraria amb ulls diferents...

El cas, és, que el veí de davant de casa, un home sobre la seixantena, gras i amb més pits que alguna de les noies que conec, no sap el que és portar samarreta o camisa. Es passa l'estiu voltant per el barri en bermudes, s'asseu, sol, al parc de davant de casa cada vespre marcant panxa (que no abdominals).S' ho prometo, cada dia tinc la necessitat de sortir cridant "tapat d'una puta vegada o trec el mall!"

dimarts, 24 d’agost del 2010

Conèixer un mite i la passió per la feina.

Dissabte vam celebrar l'aniversari del pare amb un fantàstic dinar al Celler de Can Roca a Girona.

Evidentment no cal ni dir que la festa que representa deixar-te portar per les propostes d'aquests cuiners, artistes, és fantàstica i va molt més enllà de les absurdes crítiques sobre les mides dels plats, la cuina tradicional i demés bajenades. 

Secretament, però, jo el que em venia de gust era conèixer el Josep Roca, el somelier, el cambrer de vins com es presenta a la carta. Els que seguiu el bloc, sabeu que el món del vi m'interessa i poder saludar al que ha estat per mi un dels meus "gurus" en l'aprenentatge d'aquest món, seguint-lo entre altres llocs en el programa del 33 En clau de vi, era un al.licient extra per aquest dinar.

I va passar, ens va venir a aconsellar a l'hora de seleccionar el vi, un Ex Ex 7 del celler castell de perelada, un dels meus cellers preferits, i ens va aconsellar un per començar que va resultar una bona descoberta Terra remota Camino, un altre empordà.

La sorpresa va ser, després de dinar, quan al passar al costat de la taula li vaig preguntar si ens enseyaria el celler, i ho va fer, però no només per cortesia, amb un discurs apassionat comentant cada espai que ha creat per diferents localitzacions de vi, amb música, imatges, objectes que recorden els paisatges, la terra, els aromes...una visita especial a un celler amb més de 2.500 referències de vi i 30.000 ampolles (els números espanten). Obviaré el comentari del meu pare quan li va dir "aquest està enamorat de tu per que vas dir que el Lambrusco ha fet molt mal al món del vi"...pares! tot i això, la nostra visita va ser bastant més llarga que no les que van fer després amb ell i altres col.laboradors.

I finalment una fotografia, que ben segur guardaré al costat del meu petit celler com a un record dels bons.

dimecres, 14 de juliol del 2010

Olga Guillot

Des de la meva ignorància li deixo un petit homentatge a la reina del bolero que ha mort avui. Al veure la notícia al TN, he quedat al.lucinat de la potència interpretativa d'aquesta dona. M'ha fet pensar en comentaris que havia sentit que en la seva època Mozart i la seva música eren considerats com ara els grans del rock, i tot i que l'estil de música no és el meu, quan es veu que el que interpreta ho dona tot és impossible quedar-se al marge.

dimarts, 22 de juny del 2010

Ai la calor...

Ja hi tornem a ser...pobres mestres que es queden sense jornada intensiva al Juny...

I que se'ls hi acudeix, fora excursions i colònies (sempre el bé dels nens per endavant). Fins ara a les notes de l'escola deia que era molt important l'assistència a aquestes activitats per a la formació de la canalla, es veu que les hores extres que el professorat hi dedica són més importants ara.

Quan sentia la notícia ahir al vespre, al.lucinava, al TN va sortir la directora de l'escola Pompeu Fabra explicant que fins i tot havien tingut episodis de desmais deguts a la calor que fa a les aules...no se, però que coincideixi amb aquesta protesta per els horaris fa una mica de tuf no? per que no va sortir la notícia quan els nens queien un darrera l'altre? per que no demanen aire condicionat  a l'escola? No! el que no volen es treballar a les tardes de Juny!

Tot això és el que es transmet als nens, l'altre dia el meu gran que acaba tercer li vaig dir que no podia jugar a la wii i llavors em mira i em mig crida "manifestació, manifestació" i puc assegurar que això no ho ha après a casa!

Ja se que hi ha molts mestres que no hi veuen problema en treballar al Juny, però la veritat és que se senten poc i al final la imatge que dona el col·lectiu és la d'aquesta colla que sempre es queixen...fins i tot més que quan els hi rebaixen el sou.

A vegades, venen ganes de dir " I per que no et dediques a una altra cosa?"..però pensant-ho bé, quina altra feina té aquest horari i aquestes vacances tan llargues?

dimarts, 20 d’abril del 2010

Relats Conjunts: El Drac del parc Güell


- Guaita què maco que m'ha quedat, va dir en Wim
- Però com és que ja no tatues porcs?
- Manca de risc, és molt més complicat tatuar un drac com Déu mana!
- Estàs fatal xaval...

dimarts, 6 d’abril del 2010

Avui pot ser un gran dia...

podria mentir, podria dir que em refereixo a alguna cosa profunda...però no, evidentment em refereixo al partit d'aquest vespre!

dimarts, 9 de juny del 2009

Profeta...

No sabeu com m'agrada haver de menjar-me les meves paraules amb patates...



Copa, Lliga i Champions...

PD- reviseu els vostres comentaris...potser no sóc l'únic!

dimarts, 24 de març del 2009

Quan es perd el nord!

No m'agrada fer llenya de l'arbre caigut...però en faré una excepció!

Quan vaig fer la selectivitat, ma mare va prometre encendre un ciri a la verge de Montserrat., si aprovava, clar!..vaig passar i suposo que la bona dona va complir la promesa...aquestes coses, rares, sí, però tenen aquest ordre..tu demanes, promets, passa i compleixes...

Llavors, que cony fot el Pochettino, pujant a peu a Montserrat per tal que l'equip no baixi a segona?
No se perquè, però m'ensumo que ben bé es podia haver estalviat la caminada! (va no riuré!)

A vegades veure el TN té aquestes coses...

dimarts, 17 de març del 2009

Bon Sant Patrici!


Encara que postegi poc, les bones costums no cal perdre-les, i avui, és el patró del a tot bloc! o sigui que siusplau, preneu-ne una...o dues i celebrem-ho! Que a banda de Sant Patrici, segurament teniu o tenim altres coses per celebrar avui..Salut!

dimarts, 6 de gener del 2009

Finalment...passen els reis!

I com mana la tradició...iniciada aquest any (tot i que totes les tradicions han començat alguna vegada)...aquest vespre de reis, enmig d'aquesta república de blogs i blocs...cal anunciar qui ha estat el meu..ve la meva, blocaire invisible!


Només diré que és novella, uns quants posts, opinant, com tots sobre les coses que li agraden i en aquest cas, sobre la lectura. Viu i llegeix, una xicota de ciències que té les lletres molt per la mà, i que a més ens en parla i ens en recomana...que no saps què llegir, passa per el seu blog, i allà trobaràs alguna recomanació que ben segur et servirà!

I com que a mi, sempre que llegeixo, el que em fa més servei, és un punt ( més que res, que mai recordo la pàgina on he quedat, i doblegar la punta em fa una mica de ràbia..doncs aquí tens el meu regal! com a mínim que et faci una mica de servei!!!!)




(per e-mail et passo la versió a imprimir!)

FELIÇ 2009!!!!

I ara a mi!

L'Eduard, de Amu Daria, que casualment he descobert a cal Robertinhos...m'ha fet un regal fantàstic, que com ja li he dit, li agraeixo des de aquí. No deixeu de visitar-lo!

dimarts, 16 de desembre del 2008

Oblit

s'ho prometu! el tenia, tenia un post d'aquells que dius, avui triumfu!
i collons, va ara i ni ideia tu...en blanc, que no hi ha manera que pugui recordar-ho...
no t'ha passat mai?

dimecres, 10 de desembre del 2008

Criticant...

vagi per davant que mai he entès per que una persona "famosa" no pot aprofitar el seu estatus, molt possiblement temporal, d'estar "a la cresta de la ola" per treure'n un rendiment personal, diguem-ne com ara fent un llibre...sí un d'aquests mediàtics que compra la majoria de gent, que d'altra banda tampoc compraria una novel.la de la Carme Riera...(jo tampoc!)

i ara, aviso, critico des de la desconeixença, així a la "brava", sense contrastar, com han de ser les bones crítiques!

Què collons, o millor dit, quí collons comprarà aquest Nadal el llibre del Bocamoll? crec sincerament que seria molt més interessant unes memòries del Espartac quan feia el trànsit...i per rematar-ho els de Polònia treuen un disc...un disc de què? de les cançonetes rotllo Trinca que fan en els gags?...la veritat és que jo no acabo d'entendre res de res...

dimarts, 18 de novembre del 2008

Hippies...val, però sense arribar a ser tontos!

Avui anant a treballar sento a la radio, que a Badalona algú ha tingut una gran idea...entregar 1.500 carmanyoles als nens i nenes (que això té pinta de ser de la colla del Saura) per a que portin els entrepans i així evitarem el consum de paper d'alumini...

I jo pregunto: Heu vist mai com porten la cartera la mainada quan va a l'escola, o els mes joves, recordeu com ho feieu, i com si calia que volès, volava o anava per terra, o cap per avall...

I llavors què? imagineu un entrepà sense el sosteniment del paper de plata (sempre n'he dit així jo)? com acabarà el pernil dolç i les llesques per dins la carmanyola? tot obert, esparracat penjim penjam...molta mengera no farà no...i un cop acabat l'esmorzar, què n'han de fer de la carmanyola mentre juguen a futbol, a la peste alta o a tocar-se el cul?

Algú ha pensat en els nens? o és que hi havia un estoc de carmanyoles que calia col.locar?

I llavors diran que els nanos no ens prenen seriosament...a mi, a vegades no m'extranya gens!

dijous, 30 d’octubre del 2008

2008 DC - 48 DM

I és que en molts llocs del món, hi ha gent que avui celebra el seu Nadal particular, i a banda de poder semblar friki, no deixo de veure-li certa poètica en els temps que corren.

No veig tant clar quins valors transmetrà com seleccionador d'argentina...però avui és Nadal i toca felicitar-lo, per què encara que algú digui que no....

Ha estat el més gran dins el camp!

dimarts, 28 d’octubre del 2008

una de mates.

Veig un tall a l' APM, d' un programa que no havia sentit mai "el coro de la cárcel ".

Surten dos individuus, que suposo presidiaris i que están estudiant matemàtiques. Un ensenya l' altre:

- sí hay 100 melones en un hangar y vamos con la fregoneta y nos llevamos 50. Cuantos melones quedan en el almacen?

L' altre s' ho pensa i li contesta...

- otro viaje!

Qui diu que les mates són avorrides!

dimarts, 21 d’octubre del 2008

Com era el conte?


Si home, uns nens que es perdien i deixaven un petit rastre de molles...sí he dit petit!