Sorpresa

Avui el dia ha anat a pitjor, a punt de tancar per vacances, les presses i les coses que no acaben de sortir genera una pressió gairebé insuportable, fins i tot si aquesta no recau en la teva pròpia feina, l'ambient ja és saturat..massa tard.

A més la tarda a començat amb una tromba d'aigua, que ha fet variar plans i modificar horaris, per acabar fent favors que en el fons he fet,  en previsió de cobrar-me'ls dins de poc (què, no sempre i amb tots s'ha de ser altruïsta)

I quan el dia s'acaba, un petit missatge, quatre ratlles en forma de correu-e, t'acaben alegrant el dia sense que ho esperessis.

Sí, definitivament estan bé (segonsquines) sorpreses!

PD-Per cert, algú sap que ha fet el Barça...mandre de googlejar ;)

Relats Conjunts: Saturn devorant un fill

SATURN DEVORANT UN FILL, Goya 1819-1823

I al sentir com li cruixien els ossos, el seu darrer pensament va ser de penediment. Va maleir el moment en que nua, estirada damunt els llençols blancs, el va mirar lascivament i li va dir:

-Vine i fes-me el que vulguis.


Relats conjunts

Sortitnt una mica de l'armari...

Segueixo pensant el mateix que deia l' altre dia dels Dire Straits...tot i això, us recomano (si no ho heu fet ja) anar a un concert dels Angels of Mercy...segur que és molt millor que els altres!

Un baixista molt gran, un bateria animal, un guitarra solista que la toca, un cantant de veu profunda i un guitarrista ritmic molt seriós a ratus...ah! i un teclista que toca sense ser-hi...impressionant!

 

A més coneixereu gent estupenda!

Reminiscències adolescents

Quan ets més a prop de patir xacres de l'edat que de recordar l'acnè juvenil, et sorprèn que encara hi hagi coses d'aquella època que et queden ben enquistades.

I en el meu cas, aquest cap de setmana n'hi ha una que no para de anar sortint...

Ara, hauria de confirmaro amb la mare, però diria que no vaig ser un adolescent massa complicat, tot i que recordo que estava, irracionalment si voleu, en contra del que llavors la majoria trobava molt guai (sí utilitzavem aquesta paraula!) . I una d'aquestes coses eren a banda de la NBA, els Dire Straits...sí ho confesso, a tothom li encantava Brothers in arms, no podia suportar-ho! i tot i que les cançons les trobo bones, hi ha alguna cosa que em fa rebutjar-los sistematica i irracionalment!

I en aquest cap de setmana, on tants i tants amics blocaires xalen de valent amb la vinguda del MK jo no puc evitar recordar aquella època, i seguir dient que no m'agraden...encara que hi hagi temes que al escoltar-los no puguis fer més que treure't el barret, si t'agrada una mica la música.

Un de cuina..que fa molt temps del darrer!

L'altre dia per tal d'aprofitar unes verdures que tenia a la nevera, vaig pensar en coure-les al wok amb una mica de salsa de soja. Una forma fàcil i ràpida de menjar-ne deliciosament.

El problema és que no tenia salsa de soja!...llavors, vaig veure el cous-cous i el vaig hidratar i el vaig col.locar amb les verdures per afegir-li després una espècia  que em van portar de marroc...senzillament va quedar fantàstic, i a més rotllo cuina fusió!

Estic segur que amb curri també hauria estat una bona sortida!

Per guanyar...divideix

Montilla va a casa el Zp a dir-li que els catalans estem emprenyats, imagino que Zp ara mateix deu tenir problemes per dormir...

Però aquesta reunió d' avui ha deixat anar llengües i he sentit de tot, que si el Socialistes no són capaços de mantenir el que pacten aquí quan van allà, que si els convergents no acaben de mullar-se mai, que els d' esquerra tirarien per el dret però quan fos l'hora de perdre la cadira acabarien empassant-se les seves paraules, els d' Iniciativa que regualrien encara més, els del PP que viuen en un altre món, no tan allunyat com els de Ciutadans, però Déu ni do...vaja que per gustos colors!

I jo penso, si no som capaços de entendre'ns entre nosaltres, com volem que ens entenguin els altres! ja podem anar fent campanyes ja...

Però clar, aquí ja ha començat el posicionament cara les eleccions de la tardor, amb més virulència que a la porta del Corte Inglés el primer dia de rebaixes...quin estiu ens espera! només de pensar-hi ja em venen ganes de rojar!

Comissions

Vagi per endavant que aquest post ha estat escrit sense assessorament legal.

Avui sentia a la ràdio que el conseller Castells anava a declarar a la comissió parlamentària sobre el cas Palau (o cas Millet) i que ja abans havia declarat davant el jutge i no havia estat imputat ni res semblant.

Això m'ha fet pensar. Allò de la separació de poders en que queda? això no és una mena de judici paral.lel? Quina formació en dret tenen els polítics que fan d'acusació? 

I el què és més important, quan cobren extra els polítics per formar part d'una comissió d'investigació parlamentària?

Segurament són preguntes absurdes que m'han vingut al cap tot conduint...però a l'alçada que estem de la pel.lícula jo és que ja dubto de tots els que es presenten per representar-me, per que en el fons (i això no és cap disculpa, ni de conya) puc entendre el que va fer el Millet, però no acabo d'entendre què en treuen molts dels que ara estan a l'altre costat..i no, no em serveix allò de la vocació del deure públic, ja no cola, com a mínim amb mi. Ho sento. Jo acabo veient nens grans jugant al Perry Mason...què hi farem!

Al vol...

Esperant un amic per dinar, assegut davant el restaurant on anàvem he caçat aquesta conversa que mantenia una senyora de mitjana edat parlant amb algú via mòbil:

- Si eso, quereis tomar un café o argo, yo estoy aqui.....aqui en el Mandonal!

Sort que és divendres.

El món està fatal...

I és que la gent és (som) així..en realitat el tema de l'estatut, la manifestació, el debat de política general són ben poca cosa en l'interès col.lectiu si els comparem amb el que realment mou les masses, i ara com ara, és la victòria de la roja, que segurament cuejarà durant tot l'estiu com a mínim.

Hi ha qui hi veu política també, altres interpreten que tot ha estat sota els designis del vertader guanyador d'aquest mundial, que no és altre que el pop Paul. Doncs bé, conscients d'això i seguint l'estil madrileny de posar el talonari damunt la taula i sense haver après res del sistema utilitzat per el Barça i que tan bons resultats ha donat a la selecció, i que a banda de talons ,que també cobren, prima el compromís amb el grup i el treball d'equip, han ofert al zoo alemany canvir el pop per qualssevol animal del zoo més alguna quantitat econòmica, com ja es reflexa en diferents publicacions.

I sabeu què, que estic segur que l'aconseguiran, utilitzaran la tàctica Florentino i el pop acabarà a Madrid, i la gent farà cua, pagarà entrades, faran el que calgui per poder tenir una foto amb el collons de pop, al seu perfil del facebook, del msn o damunt la tele...sí amics, tornarem a l'estil de la bombolla i amb tot això la gent oblidarà una mica la crisi, i tornarà a ser feliç veient el pobre animaló fotent-se musclos.

L'únic problema serà quan intentin utilitzar-lo a la lliga i no pari de seleccionar la caixa amb l'escut del Barça. Però com deia aquell, això ja serà una altra història.

Olga Guillot

Des de la meva ignorància li deixo un petit homentatge a la reina del bolero que ha mort avui. Al veure la notícia al TN, he quedat al.lucinat de la potència interpretativa d'aquesta dona. M'ha fet pensar en comentaris que havia sentit que en la seva època Mozart i la seva música eren considerats com ara els grans del rock, i tot i que l'estil de música no és el meu, quan es veu que el que interpreta ho dona tot és impossible quedar-se al marge.

Mals menors?

Dissabte, un país va sortir al carrer per demostrar que la indignació comença a ser un fet majoritàri, que jo sàpiga no hi va haver incidents i a més la cobertura de la manifestació va ser internacional, fet que ajuda a que la gent que vol estar informada arreu del món pugui arribar a entendre quin és el nostre fet diferencial.

Ara bé, diumenge, tota (o molta) d'aquesta gent és possible que mirés la final del mundial on jugava España, i on jugaven jugadors Catalans. I jo em pregunto, quina és la millor imatge que nosaltres com a país deixem al món en aquesta situació?

Quants es manifestaràn?

Sembla que aquests dies la pregunta és "aniràs a la manifestació de dissabte?" he sentit motius a favor i en contra, i la veritat és que els polítics estan aconseguint (com sempre) estar a una dimensió diferent que la ciutadania i això no ajuda gens a decidir-se.

Per sort, jo ho tinc fàcil, no puc anar-hi perque serè lluny de Barcelona a l'hora de la manifestació. Un compromís inal.ludible pactat de molt abans que no es muntés la mani. Tot i així, suposo que si pogués hi seria, tot i que no ho acabo de tenir clar.

Però el que vull ara és que us mulleu, no que em digueu si hi anireu, si no que fem una mena de porra a veure qui endevina quants manifestants es trobaràn a Barcelona un dissabte a la tarda de juliol per reivindicar encara no se sap exactament què (al final, el lema oficial serà el que mani).

I per fer-ho millor, en tres categories:

- Segons els organitzadors
- Segons la guàrdia urbana
-Segons els de contrastant

Jo aposto per 2.000.000 - 300.000 - 1.150.423. I tu, que hi dius?

Mundial...

Dissabte, assegut al sofà, amb el partit posat intentava respondre la pregunta del meu fill gran:

-Papa, com és que vols que perdi espanya si hi juguen el Xavi, l' Iniesta, el Puyol i el Piqué. Ah! i el Villa (Pedro encara no jugava).

I després de una estona argumentant li vaig acabar dient "és que ser català, a vegades és molt complicat!" i la veritat és que després hi pensava i és cert, de fet en realitat jo volia que perdessin per tota la colla que xerra, com aquests que ara diuen "grande Piqué" i fa uns mesos el crucificaven per declarar-se catalanista, no pas per als jugadors (incloent Sergio Ramos).

Després, vaig sortir al jardi a fer una cigarreta, i no paraven de sonar clàxons, fins que un va girar al carrer de davant de casa, i entre sons de botzina van cridar "paraguayos hijos de puta!".

Vaig apagar la cigarreta i vaig somriure, agraïnt un altre motiu per anar amb alemanya a la propera!