Així no! 29S

Sí, faig meu el lema del dia d' avui. Però com que aquest lema no dona cap sortida, cap solució, cap proposta, bé el puc fer servir per a la meva postura contraria a la vaga, i per tant sóc a la feina.

Encara vull sentir per part dels organitzadors de la vaga, alguna posició que sigui diferent al No a tot. La situació és greu, ningú pot negar-ho, ara, si tota la aportació dels dirigents dels treballadors passa per aturar el país per la força, per la por i sí, alguns també convençuts, demà tot estarà igual i l'únic que haurem aconseguit és reduir una mica més la competitivitat del país.

El teixit empresarial català és del 99,9% de petites empreses, això vol dir que el 99,9% dels empresaris treballen colze a colze amb la seva plantilla i no som pas gent grassa en trajo que tot el dia fuma puros i es dedica des de que es lleva a pensar com pot putejar als seus treballadors (imatge més repetida per els més arcaics i reaccionaris favorables a la vaga).

Jo vull preguntar a tots els vagistes, què fareu les properes eleccions? votareu al Rajoy ja que els socialistes són la peste?...em temo que no, per tant no seria millor espolsar-nos els clixes i començar a treballar en positiu i buscant solucions?

I com que això no és el Twitter i no puc fer un RT, us copio el comentari del Dani al meu post d'ahir, pq em va semblar genial (amb el teu permís):

El concepte "empresari gras amb el puro" per un costat i el de "proletariat inculte i explotat" han passat bastant a la història i per tant aquesta consciencia de "classe treballadora" també. Jo sóc treballador, però no em considero part de cap "classe" i segur que milers d'empresaris d'aquest país també es consideren treballadors.

Deixem-nos de vagues i obrim les urnes (sindicals, patronals i estatals), ja veureu com comencen a rodar caps.

28S

Demà no farem vaga, una altra cosa és si finalment obrirem l' empresa o bé ja ho arreglarem entre nosaltres, encara esta per decidir.

Probablement alguns de vosaltres no entendreu aquest començament, però, els que per sort o per desgracia treballem en el món de la industria, situats en un polígon industrial que té una entrada i una sortida, quan un treballador et diu que tot dinant, al bar, ha sentit:

"Aqui no va a trabajar ni dios, vamos a cerrar el poligono si o si.."

O vas rebent trucades que et diuen he sentit que van maldades, sembla que demà hi haurà merder, etc... doncs la gent comença a patir. Que si m'aturaran, em trencaran un vidre d'un cop de roc, i si ens esperen a la sortida..

D'acord que igual que tenim dret de vaga tenim dret a treballar, però arribar al punt que per anar en contra una idea hagis de tenir por d'exercir la teva opció, això sí que és motiu de fer vaga!

L'èxit de la vaga, no s'haurà de mirar en funció de quants no han anat al lloc de feina, l'èxit de la vaga es veurà si realment demà, el corte inglés, l' ikea i els bars a l'hora de la champions no son tots plens. Plens de treballadors convençuts que per tirar endevant el país han de fer costat a uns sindicalistes enrocats incapaços d'arribar a acords amb uns dirigents de la patronal (que tot sigui dit foten pena i estan pendents de judici) que estan també enrocats i d'aquí no surten,

Potser més que fer vaga, caldria canviar els equips negociadors...

De totes maneres, jo demà faré cap a la feina, encara que sigui només per veure què s'hi cou en tots aquests piquets informatius, a veure si tenen pamflets, o altres eines més contundents.

Una de terror...

Demà, haig de demanar hora al dentista...

No me'n surto i és divendres

Fa dies que vull fer un post sobre la vaga, n'he començat uns quants i els acabo esborrant per que se m'allarguen massa o no expressen bé el què vull dir, o em surten ofensius o massa poc.

Volia preguntar als mestres i senyuretes quin és el motiu real d'eliminar colònies per que no es fa jornada reduïda al juny.

Volia posar un vídeo de música i no m'acabo de decidir quin escollir.

Em penso que ja va sent hora de descansar una mica d'aquesta setmana i preparar-me per començar la que bé amb les piles ben carregades. 

Per cert, jo no canviaria la data del Barça-Madrid, tenint en compte que al novembre ningú no anirà a la platja, em sembla una gran excusa a usar quan calgui dir el perquè de l'alt nivell d' abstenció.

Recepta: Rap amb cloïsses

En una cassola posem una miqueta d'oli i fem enrossir poc a poc un gra d'all picat i una mica de julivert (aquests ingredients a gust del consumidor).

Fem un parell de voltes i afegim una cullerada de tomàquet ratllat i deixem que es cogui una mica.

Un cop a punt, afegim el rap que haurem salat lleguerament i deixem que es cogui per una banda, mentre en una cassoleta fem obrir al vapor les cloïsses.

Quan estan obertes, girem el rap i colem l'aigua d' obrir les cloïsses,. Afegim una cullerada de farina i ho ho passem per el turmix.

Colem la barreja batuda a la cassola i deixem que faci xup-xup un parell de minuts, en acabar, incorporem les cloïsses i deixem una mica més que els gustos s'integrin...i ja està!

Un guisat ràpid i bo, als nanos els agrada (fins i tot la meva petita es va menjar un tall) i a més es pot preparar al matí i menjar-ho per dinar o sopar sense problemes!

La Carretera

Me'l van recomanar aquest estiu. A més gent amb la que no és costum compartir comentaris literaris, si no més aviat coses més mundanes. Suposo que aquest motiu encara em va fer més ganes de llegir-lo. El vaig comprar un dia que m'anava bé tot i que estava llegint un altre llibre, i la mandra (aquest era al costat del sofà i l'altre a l'habitació) va fer que l'obris...i no l'he pogut deixar, m'ha semblat brutal.

Aquest llibre, és colpidor, especialment si tens un fill de l'edat del protagonista, com em passa a mí. És impossible que no pensis que faries tu en la mateixa situació i que entenguis coses que fins i tot no estan escrites, en aquesta relació pare-fill en situació extrema.

És un llibre dur, no es deixa (com a mínim a mi) llegir d'una tirada, jo he anat fent una mica cada vespre, però el cert és que desitjava l'hora de llegir-lo.

Simplement us el recomano, si no l'heu llegit. Ja té un temps, al 2007 li van donar el Pulitzer, i es veu que n'han fet una peli.

Politiquets

Ahir vaig començar a veure Àgora, el primer del cicle que anirà desgranant l'actualitat política catalana fins el 28N. Per començar, va tenir al plató representants de les joventuts dels partits, un de cada dels importants (CIU, PSC-PSOE, PP, ERC (O E) i ICV).

Ja fa dies, vaig dir que em feia molta mandra parlar dels polítics, per que la veritat és que sense treure el mall em sembla del tot impossible.

Però la meva sorpresa va ser en sentir aquests joves, sorpresa i indignació. Se suposa que les joventuts del partit, encara que sigui per l' edat haurien de tenir més rauxa, ser més idealistes i buscar un pas més enllà del que segurament la realitat i l'aritmètica parlamentaria permet en el dia a dia dels polítics professionals. Però no, semblaven robots, bons estudiants amb la lliçó apresa de memòria.

Coi, si tancaves els ulls i només escoltaves, no calia fer cap esforç per mentalment transformar la veu del que parlava i acostar-la a la del seu lider...deien exactament el mateix...decepcionant.

Ens esperen uns mesos que es preveuen avorrits avorrits. Diria que a les seus dels partits, més que ideòlegs polítics hi ha matemàtics i llicenciats en estadística, calculadora en mà, teoritzant de com ho faran per a que el 29N tot sumi a favor seu..una llàstima.

Relats conjunts: Moai

- com t'ho dic nano, amb se la veïna la va trobar
- però que vols dir? allà en plena feina?
- sí, sí, amb la cara enfonsada entre les cuixes! t'imagines quin panorama?
- em deixes de pedra! s'ho juru!

Estrenant rutina...

Avui he anat al gimnàs...feia gairebé 2 mesos que no hi posava un peu, i mentre pedalava, anava pensant coses, que en el meu cap es convertien en un magnific post sobre 10 reflexions damunt una bicicleta, però de sobte la manca d'oxigen m'ha fet oblidar la majoria, bé, bàsicament 9 de 10. La única que recordo és:

- Quina puta merda de música, pedalariem igual sí fos com a mínim decent!

A vegades no cal

Sempre hi ha remakes, còpies i adaptacions en el món de la televisió, a vegades funcionen i altres no, n'hi ha de ben fetes o ni ha que són una autèntica pifia.

Fa uns dies vaig sentir que a TVE farien un remake de "las chicas de oro"..una sèrie que rl meva mare mirava i per tant que havia vist alguns cops, i la veritat recordo que em feia gràcia.

Avui, però, he vist l'anunci amb la versió de la 1, amb les seves actrius...i el primer que he pensat és que es comencen a notar els problemes de no posar publicitat...no pinta bé, la veritat.

Però el que és xungu, és que al buscar imatges per posar al post, el google imatges, entre altres de correctes, m'ha sortit aquesta...

una prova més que el món s'ensorra!

Fa un mojito?

Avui anava a parlar de política, fa temps que no toco el tema, però és que no se per on començar sense fotre-li un cop de mall a algú...ni un se n'escapa!

Així doncs, us passaré la recepta del mojito casolà (que no de cassola) que aquest estiu m'ha acompanyat alguns vespres de calor:

*1 got

*2 cullerades de postre de sucre de canya (si el marró)

*1/2 llima tallada a quarts

*7 o 8 fulles de menta fresca (fàcil de trobar en qualssevol gran superfície)

*Rom

*Aigua am gas

*Gel picat

- Posem el sucre, la llima i la menta dins el got, i amb una mà de morter ho xafem fins aconseguir que el suc de la llima desfaci el sucre.

- Omplim el got de gel picat i seguidament posem el rom...sense por, al vostre gust, però al desfer el gel aigualeix força.

- Remenem bé amb una cullera, que s'integrin els sabors i reomplim el got amb una mica més de gel picat.

-Per acabar, posem aigua amb gas fins a dalt i si volem alguna fulleta de menta més per decorar.

I ja està,  una canyeta i a gaudir-ne!

Nota: se que també se li posa unes gotes d'angostura, però jo no en tinc, així que no li poso, ves.