Esperit nadalenc
Ara que tot plegat ja s'acaba i la rutina és a la cantonada, hem trobo reflexionant en això de l'esperit nadalenc, i aquest any ho tinc clar. A mi em va embolcallar durant el mercat medieval de Vic. Passejant amb els nens i la meva germana, tot passant per davant un aparador d'una casa de juguets vaig dir:
-Això, al L, compra-li això que segur que li encanta.
Llavors no ho sabia, no n'era conscient, però vaig encertar de ple, el L està flipant amb totes les joguines, però aquesta l'acompanya a tot arreu, per que li agrada i per que la joguina ho permet, i per això aquest matí he hagut d'anar al Acuarium amb els tres nens i una motxila lila, que no para de cantar "mochila, mochila....delicius!!!" entre moltes altres coses.
Doncs al que anava, l' esperit nadalenc és just el que fa que no compri àcid sulfúric i acabi definitivament amb aquest invent del diable, si no, que encara li rigui les gràcies veient com de content va ell.