que tens un bloc?

En temps de blocs, de 3G, de globalització de les comunicacions sempre hi ha qui s'entesta a fer-nos tocar de peus a terra, de recordar-nos que no tot és tant bonic i que encara hi ha mooooolt a fer!

5:30 sona el despertador...6:00 davant la comissaria de policia a fer cua, que el petit necessita passaport! fins a les 8:30 no donen números....un policia, a mà, números de cartró com a la carnisseria. I no em pregunteu com, però se que ha pagat 550.000 ptes. en l'última declaració de la renda (i recalco, pessetes!) .... i legalment pot portar pistola! llavors hi ha qui s'estranya que els avions perdin bombes....

I ja em perdonareu, però davant la perspectiva de passar.me mínim 2 hores de cua al costat d'algú d'aquests que sempre tenen un tema de conversa encara que els responguis en monosil·làbic i sense mirar-los als ulls, m'he entaforat els auriculars, la vista perduda i li he donat al shuffle songs l' ipod.

ara jo estic que no m'aguanto de son i el nano ja esta fitxat...una cosa menys abans de vacances.

Però el que m'ha sobtat ha estat la parella que tenia darrera. He estat a punt de preguntar si eren la Tarambana i elseurei, perquè hauries pogut ser-ho (per si em llegeixes) o com a mínim l'imatge que me n'he fet jo de tu! jajaja però evidentment el que no faré mai es donar conversa en una cua i molt menys girar-me i preguntar:

- Que tens un bloc?....(estem fatal però no tant!)

som estranys!

per què ens queda cara de tonto quan el que fa estona que estem esperant que passi acaba passant?

i aquell mig somriure que només saps tu a què es deu...com és que costa tant de controlar segons quines coses...serà la calor, diria que no.

i si no ens veiem...

que vagin bé les vacances! i una merda! si no ens veiem no ens veurem i punt! i això no vol dir que li desitgis males vacances a ningú! cony pots desitjar bones vacances a gent que potser veuràs no? ara resulta que si estiueges al mateix poble que un altre persona no li pots desitjar bones vacances, perquè clar com que sí que et veus...

I és que aquesta setmana no hi ha dia que no t'ho digui alguna persona això, a més a mi encara em queda una setmana per fer vacances, o sia que la gent que esta a punt de ficar-se a fer cua a l'AP7 per anar a conquerir la costa brava, doncs que no em fan cap enveja (i aquí hi incloc algun familiar! jajaja)

doncs, res, collons, que si no ens veiem no ens veurem! i segurament no passarà res!

Cop de Mall als tòpics!

Ah per cert, si no ens veiem...bon cap de setmana a tots!

Recepta: Pites de can Clint!

Ei ei ei, avui toca bocata! però no un qualsevol eh! és l' entrepà de pita estrella de la casa.

Necessitem, va...apunteu!

- pites (si no canvia tot!)
- pebrot verd
- ceba
- pit de pollastre
- maionesa (si és feta a casa més bona)
- sal
- pebre





posem el pebrot i la ceba a sofregir...millor una estona tapat, així queda més tou..







mentrestant, salpebrem el pit de pollastre








passem el pollastre per la planxa...








i posem les pites a la torradora








ei! que no tot és Guinness en aquest món!








ho barregem en un bol amb maionesa al gust








i un cop omplerta...bon profit!

Com mon pare?

"Si ets bo per sortir, ets bo per llevar-te!"

Aquesta frase em va acompanyar durant anys els matins, bé migdies, de diumenge...mentre la ressaca em matava i la taula era ja parada i apunt per la paella (la meva mare la fa boníssima!)

Doncs aquest matí l'he fet servir jo aquesta frase! li he dit al petit Clint, que no és que hagi sortit de marxa, que encara no ha fet l'any, però ha estat despert des de 2/4 de 6 fins a 3/4 de 7 (i un servidor amunt i avall!) i clar llavors s'ha adormit i no hi havia qui el despertés ni qui li podés donar una culleradeta de farinetes...

I ha estat llavors, just després de dir-li, i evidentment no obtenir cap resposta per la seva part, ni s'ha dignat a obrir els ulls, quan he pensat que potser començo a dir massa coses que deia o diu el meu pare...i collons, tu això fot un yu-yu!

I sense que tingui res a veure amb tot això una cançó que li dec a la Duschgel, per si passa per aquí...

Planificar massa...

Odio planificar...no m'ha agradat mai, especialment en l'apartat lúdic de la vida, no puc suportar aquells que per nadal ja saben què faran per setmana santa, per setmana santa què faran a l'estiu, els que coneixen el menú de la castanyada tres mesos abans...i sobretot sobretot a aquells que amb la boca plena de castanyes et deixen anar "i què, què fareu per cap d'any?"

Si és evident que una cosa que tenia mig planificada s'ha anat a prendre vent...ja ho tenen les coses així, si és que val més el pim-pam, apa tu ara em ve de gust això i ho faig o ho compro o m'ho menjo, que si no mai se sap!

De fet no recordeu (els que ja no ho feu tant sovint) que les millors festes eren aquelles en que sorties un dia que havies decidit no fer-ho i quedar-te ajagut mig clapat al sofà?

Visca la República!

La revista, segrestada.

La web deshabilitada.

I la majoria de comentaris encara són a favor de la decisió judicial...

com deia aquell "jo no sóc d'eixe món"

Maneres de dir les coses.

No diré que no tinguin raó de patir,i que segurament hi ha mil llocs per on fer passar un tren sota la ciutat.

No diré que l'estudi que s'ha fet i que assegura que la sagrada família no caurà no estigui ben fet.

Tampoc diré que m'estranya que no hi hagi cap vídeo que parli del possible esfondrament d'un bloc d'habitatges on podria haver-hi nens i nenes i si en canvi d'una catedral.

Però si comencem a fer coses d'aquestes, al final és possible que de tanta demagògia algú pugui dir:

"doncs seria una manera de que s'acabessin les obres!"

I tampoc és això no?

Apa, bon cap de setmana a tots i especialment avui a Josep Piqué, perquè ja era hora ...s'obre una escletxa d'esperança en la política professional. Ara només cal que més d'un en prengui nota (si ja ho se, però somiar és de franc).

Que dinarem?

m'agrada la cuina, i m'agrada cuinar. Fa temps, només gaudia quan tenia gent a casa, quan cuinava plats elaborats, rostits, arrossos, coses amb sofregits...però ara m'agrada fins i tot fer coses a la planxa o verdures al vapor. Em relaxa molt, tot i que als migdies vaig amb el pito al cul! (només és una expressió...res de literal xD)

Però avui es diferent, falta mitja hora per plegar i no tinc ni punyetera idea de què faré per dinar, perquè al matí no he revisat la nevera, no he tret res del congelador, ahir vaig fer macarrons i per tant no pots fer allò tant socorregut d'una mica de pasta...així que m'estic estressant! aquests dies són els pitjors de llarg...

i com dirien en aquell anunci, que no recordo de que era..."una solución quiero!" i és que la panxa comença a fer run-run

Edició a les 16:35 *******************************************************

Arribo a casa, obro la nevera i el trobo, allà arraconat, no recordava que hi fos, un magret d'ànec envasat al buit, jajaja, perfecte! uns pebrots verds fregits i tot arreglat.

Al primer mos del magret ho he vist clar! feia massa que era amagat a la nevera! no es podia ni menjar!....crisi...torno a obrir la nevera, trec la pizza Tarradelles que hi ha per si de cas, forn a tot drap...i més o menys solucionat. Hem pogut acabar amb la panxa plena com a mínim.

Això si, tinc un no se què a l'entrada de l'estomac...tenint en compte que he posat a coure el magret i els pebrots a les 15:00, i que he sortit de casa a les 15:42, podeu imaginar que ha calgut anar per feina! i total per acabar endrapant una pizza!...en Murphy em persegueix...de fet ho deia el horòscop de diumenge de l' avui, i jo no me'l creia!

Putu Murphy!

Tenia que passar, és inevitable tothom ho sap.

Tant és quants dies, mesos, anys? faci que estrenes cotxe, que el mantens net i polit, que vigiles i que te'n cuides, no es pot lluitar contra el destí, saps que passarà i quan ho fa... fot una ràbia!

Si senyors, la primera ratllada! i a més a més per fer el tontu a la rampa d'un pàrquing, que si pujo que si no...i la cèl·lula fotoelèctrica que hauria de vigilar que la porta no es tanqui no funciona...i t'enganxa i et ratlla el cotxe i t'emprenyes, t'emprenyes amb la porta però sobretot amb tu mateix...

i si hi sumes el "ja t'ho deia jo" de la copilot...llavors ja és per cagar-se!

Missatges amagats...

eSe QuLo...sóc jo o té algun missatge subliminal l'anunci d'aquest curset?

Llibreta de concerts (IV)

Antonia Font

Dissabte al vespre, com qui no vol la cosa, sense preveure i gairebé sense adonarme'n, varem fer cap a Lliçà de Munt, poble veí del mític "Lliqui de val" ,a veure els Antonia Font, que actuaven dins el circuit de "Trobadors i Joglars".

Haig de dir que tant sols havia sentit el disc "Alegria" i que avui en sóc bastant més admirador que no pas divendres a la nit.

Em van agradar molt, la seva proposta em va semblar molt interessant, amb molts matissos musicals i bastant més contundents del que m'esperava, tot i que per primer cop en molt de temps no vaig tenir clavats els ulls a la bateria.

Tant el nivell dels músics com el de l'equip de so (no tant el de llums) van estar molt bé. I ells com a grup, es veu que s'ho passen bé i això s'acaba transmeten a la gent que els mira.

A més a més, gratuït i amb cerveses a 2€ (el túnel del temps?), encara no entenc com hi havia tant poca gent!

I quan en un lloc així, encara veus que t'ajustes a la mitjana d'edat, què voleu que us digui...penses, encara no està tot perdut!

Recepta: Garrí al forn.

D'acord que fa caloreta, que potser vé més de gust anar a pendre el sol a la platja que tinguem més a mà...però jo us ben asseguro que un àpat amb un garrinet al forn, és molt millor que la caravana que fareu fins arribar-hi!

Doncs, bé aquest és ben senzillot de fer i només necessitem:

- Un garrinet de 5Kg (pobret és tant mono) per 8 persones.
- Llard
- Sal
- pebre
- oli
- llimona

- Una copa de vi o una cervesa fresqueta (que vigilant el forn fot molta calor!)

Si el feu al forn normal millor que el tallin a la carnisseria, tot i que el bonic de debó és fer-lo sencer, però si no hi cap....

Per començar, el que cal fer (i que no vaig fer jo xD) és la nit abans, salar la bèstia per deixar que vagi incorporant la sal tranquilament.

Escalfem el forn a 150ºC

Untem una mica la safata amb llard i totes i cada una de les peces que volguem coure.

Les posem a la safata i cap dins el forn.

Jo cada mitja hora l'anava untant amb una barreja d 'oli, sal pebre i llimona, utilitzant un manat d'herbes com a pinzell (és un consell d'un tiet meu, que és el rei de fer porcelles!)

i al cap de 2 hores 2h 15' ja està. Si la pell no queda ben cruixent, podem posar una mica el gratinador (rotllo trampa, però ningú s'entera)

I això si, mai mai mai, beure aigua amb aquest plat per favor!

Vinga doncs, bon cap de setmana a tots i totes!

Woody Allen, Barcelona i l'estil català

Som la hòstia, si senyor! i encara sovint ens preguntem com és que tot ens va així..i és que no en sabem a casa nostra d'estar contents!

Ni se quan fa que sento parlar de que tothom volia que Woody Allen fes una pel.lícula a Barcelona. Que si la projecció de la ciutat al món, que si només Nova York i Londres els ha passat quelcom semblant, segurament en petit comitè algú ha pensat l'enveja que farà als de Madrit!

Ja se'n parlava abans que no anés a Londres a fer les dues que ha fet, i finalment quan ve i la fa, després de 2 dies de rodatge tot ja són polèmiques!

Ja he sentit dir a actors, que es fa més ressò del que fa Woody per dinar, que de tot el cinema en català que es fa i es desfà, que si ha rebut més subvencions que qualsevol de les pel.licules de cinema en català, que si hi ha molt secretisme, que si la gent se li tira al damunt, que si tallaran el trànsit perquè han de fer un correfoc...inclús he vist algú que critica l'Scarlett...

I jo no dic que no tinguin raó, i que probablement si no se li donés pasta, altres ciutats del món li'n donarien i llavors seguiriem sospirant i dient, tant de bo poguèssim veure Barcelona tant bé com ens ensenya London a Macth point! tot i que no cal perdre de vista comentaris com els del veí que estan carregats de raó.

Però jo em pregunto, a banda d'art, el cinema no és un negoci? i si tens un negoci i pots escollir entre promocionar una pel.lícula que veuran 100 milions de persones a tot al món, o promocionar l' última palla mental de Bigas Luna o de Ventura Pons? què fas?

Tot i això, segurament aquí es seguirà somicant mentre els agents intenten col.locar encara que sigui de secundaris i sense text a tots els actors catalans, perquè al final què collons, si el que quedarà és que un dia vaig sortir en una peli del Woody Allen!

Cop de mall blocaire!

unyimcta / nnycu / iaypmt / kksjxmoi / peywfvop / rkxij / xzlzfx / cpgwdoj / kqqwmd / vvatgx / vwbfcmor / qbktjel / crmfj / lukmsb / djuvjfy / orxlmspt / dawlmau / pyxldl

no enteneu res...segur? (penseu una mica abans de continuar...)

doncs COP DE MALL a les paraules de verificació!

Això és només una mostra del que s'ha de patir en un parell de dies de comentar segons quins blocs! imagineu si som bones persones!

el que es senti al.ludit ja sap..."el que es pica..."

(no pensàveu que tot seria dutxar-nos juntets amb els premis de Thinking bloggers no?)

Tournée du chat noir. Relats Conjunts V

TOURNÉE DU CHAT NOIR Théophile Steinlen 1896

No m'agraden els gats...

No fa gaire un em va dir que no semblava pas budista jo...Quanta raó!

No crec pas en tot aquest rotllo del Karma (si no és de la plaça reial), tampoc en re-encarnarme en quelcom millor si has dut una vida plena...

Així doncs, com és que només tinc el record de la vida fonent-se, just en el moment de que la roda del tramvia dels collons seccionava el meu pit. No recordo dolor, ni pena, només aquell seguit d'imatges d'una vida intensa, nocturna, amb gust d'absenta, les mans plenes d' olis de colors pastel i olor de burdell.

Doncs no no entenc, què collons foto damunt aquest terrat, amb cara de gat, miolant a la lluna i llepant-me els ous?

Quina merda...diuen que a més ara tinc 7 vides i que dono mala sort a qui se'm creui!

------------------------------------------------------------------------------------------------
Un altre proposta de Relats Conjunts.

Penso...doncs bloquejo

Fa uns dies, ha arribat com ho fan aquestes coses, sense saber ben bé d'on (bé de fet s'ha descobert que ve de Turquia), un meme que fa dir 5 blogs que et fan pensar. L'he vist a diferents blocs i de sobte m'estava dutxant i he llegit això:

Clint: Sus posts variopintos van mostrando retazos de su persona desde distintos puntos de vista: personal, familiar, laboral, político, social, cultural. Suelta con fluidez su opinión y no se corta si tiene que arrearle un "mazazo" (sí, "COP DE MALL") a quien haga falta.


Evidentment m'afalaga molt, veure'm en una d'aquestes llistes i desde aquí vull agraïr a la Dusch, que s'hagi recordat de mi. Però em sento incapaç de seguir aquest meme. No podria seleccionar 5 blocs! és del tot impossible (ho he intentat, que consti!)

No hi ha cap bloc que no em faci pensar, somriure, suar, obrir els ulls com plats, serrar les dents o mil i una emocions més, si, d'aquestes emocions també! i quan als posts, afegim els comentaris de la gent...llavors ja és del tot impossible de poder triar...depèn del dia, depèn del post!

Per bé o per mal, estic enganxat a vosaltres, qui m'ho hauria dit ara fa un any! Per tant jo proposo tots els que tinc a la llista del costat i alguns més, que toca actualitzar-la i com sempre per afegir blocs nous!

Entre copes.

Quan vaig començar a apreciar el tema del tast de vins, i desprès de passar el periple típic dels dubtes iniciàtics. Perds la vergonya, els amics paren de fer les mateixes gracietes i aprens el que t'agrada del vi, quins et deixen fred i els que encara ara recordes.

Un dels primers vins dels que jo em vaig enamorar és el Cèrvoles, un vi de Costers del Segre, d'una potència espectacular i que lluny de deixar-te indiferent a cada copa va deixant anar noves notes que a uns recordaran unes coses i als altres unes de ben diferents, però sens dubte que els seus aromes, el seu gust i la sensació que et queda a la boca no és fàcilment oblidable.

Doncs la meva recomanació d'avui, és el Vilosell. Un vi, fet per Tomàs Cusiné que fins llavors formava part de la familía de Cèrvoles, i que va iniciar aquesta aventura per buscar el "costat femení del vi".

Aquest fet, em va fer interessar-me per aquest vi i tot i que no se si li he trobat el costat femení, si que li he trobat molts altres motius per anar prenent-ne, i que amb un punt de fred és extraordinari per una nit d'estiu amb bona companyia!

Vinga doncs, feta la recomanació, bon cap de setmana a tothom!

L'art de decidir

Sovint hi ha decisions que amb un sol motiu n’hi ha prou per pendre-les o no…segur que alguna vegada havieu fet llistes tipus…

A favor	En contra
Ho desitjo	No toca
	Què diràn?
	Vols dir?
	No tinc temps
	Quin risc!
	I si en surto escaldat?
	…

Ja pot ser llarga una de les dues llistes, amb una raó a l'altra banda n'hi ha prou!

Com esta la tele!

Aquest migdia he sentit, perquè no he vist les imatges, com anunciaven un nou concurs...guapus contra llestos!

Encara al.lucino, i ja no per l'estereotip i tot aquest rotllo. Si no perquè a la gent com nosaltres coblocaires, que a banda de llestos som un ratu guapus...què, ens discriminen sistemàticament! no és pot admetre...llavors hi caic, clar és Tele5, tele-escombraries...no com "la nostra" que si que fa programes de qualitat!

Com aquest reality que començaran aviat, on un cara dura (sota el meu parer) que es vol desfer del seu gos escollirà entre dues famílies que l'ha cuidat durant un dia!

Un es queda el bitxo, l'altre un mar de llàgrimes i el que se'l volia treure de sobre....tot l'agost lliure! què voleu que us digui...tampoc em sembla una gran programació...però segur que els sms a 1€ aniran de bòlit

Clar que després de veure un anunci de vent del pla (no n'he vist mai ni un capítol) que sembla que enlloc de ser un entranyable poble a peus del montseny sembla el poble on no es pot guardar la cigala dins els pantalons més de mig capítol! Quin escàndol!

Que hi farem si som així de marranots els catalans no? Si no, volteu per la blogosfera ara que s'acosta l'estiu! ja veureu com les gasten!

Post feiner

La paraula auditoria deriva del llatí auditorius i d’aquesta prové auditor amb el significat d’aquella persona que escolta. (segons la wiki eh!)

Així doncs perquè porto tot el dia escoltant jo, anant davant i darrera i encara tenint més feina que no la que tenia ahir?

Deuen ser coses del llenguatge.

Estiu.

Ja hi som, es veia a venir...era ineludible!

Quan em molestaven els mitjons es començava a notar, al vespre quan el pijama es fa sobrer ja és més que clar, què dir de quan passeges per els carrers i mires...però aquest cap de setmana s'ha tancat la trilogia que fa uns dies havia iniciat el compte enrere i que obre la temporada d'estiu a can clint.

- Cafè amb gel (que no amb llet! que costa que t'entenguin segons com...)
- Primer bany
- Primer cubanu, no aquest, si no orxata amb una bola de xocolata.

I com cada any, passant del que diuen els homes del temps de tele3, jo he inaugurat l'estiu aquest cap de setmana. A gaudir-ne que son quatre dies!

Hi ha cervesetes fresques per tothom!