I encara recordo aquell vespre, quan era "jove" i sortia de nit. L'Orange, a Sant Antoni de Calonge, el millor local "indi" en el que he passat nits d'estiu...
Aquell dia, gots de tub volant, crits i soroll. I aquella mena de barreja de por i emoció que se sent en moments límit, encara que sigui esquivant no saps què i no saps com.
Varem sortir fora i a esperar. I va ser llavors, quan els que es barallaven i que mai varem arribar a saber exactament per què, començaven a sortir..i va aparèixer ell. Era més jove que jo, i sagnava, tenia un tall al front i estava fora de si, amb la roba trencada i molla.
I llavors es va acostar a un noi, que curiosament no semblava haver-se barallat i se li va encarar:
"la cara, por ti, me dejaria romper la cara!"
llavors vaig al.lucinar, no podia entendre com es podia arribar a ser tant cretí, tant ruc! però clar, suposo que per Nadal, aquest s'ajunta a taula amb els de les bengales del dissabte a Montjuïc i tots plegats li foten una pallissa al tió, que el pobre deu acabar cagant sang!
I el pitjor de tot, és que als culers, no ens deixen gaudir d'haver guanyat a l'últim segon amb un penalty que no era...una mena de justicia poètica per aquell partit on el Tamudo ens va amargar una lliga...tampoc fa tant, no em digueu rencorós!
Jo què voleu que us digui, estic content d'haver-los guanyat.
