Que algú pari el temps!

Immers en diferents experiències vitals que em fan replantejar paradigmes de la meva vida, uns en positiu, altres en negatiu, però tots sacsegen l'estomac i fan que els dies passin a una velocitat esfereïdora. Perquè tot ha de venir de cop? Per què hom no pot planificar les coses importants en el temps o en l'espai?

Si us plau, que algú pari aquest tren, que jo baixo, em prenc un cafè i pujo al següent!

Ah, i de passada si algú fa la traveta al Lorenzo, tampoc no passaria res...cony de criatura!

Pim Pam

I al.lucines veient com els darrers anys fugen amb una sola paraula

Cap de setmana apretaet...

Una caminada solidaria, una caminada no solidaria, una carnada de germanor amb el Handbol del gran, els dinosaures del Sant Jordi, el Barça, la final four, la F1, el curs del dissabte al matí, una festa dissabte a la nit...i el més greu de tot és que haig d'anar al barber (no se quan) i segur, segur que plourà!

Sembla que tots s'han posat d'acord per amargar-me el cap de setmana...tothom s'ha dedicat a organitzar coses per un cap de setmana que ja tenia mig programat i en el que realment el que em vindria de gust és no fotre res! només de pensar-hi ja em venen ganes de que torni a ser dilluns! (això és es colmo!)

Només falta que ara muntin una reunió de veïns.. cop de mall!!!

Old style

Ahir vaig fer una volta per els blogs, com abans, entrant a cada casa, passant d'un link a un altre, com quan tenia més temps i no em repassava els textos al reader, a vegades en diagonal, massa depressa.

És infinitament millor l'experiència, i a més descobreixes els nous dissenys, les fotografíes que tots aneu posant per renovar casa vostra. Però la volta va acabar aquí, em va ser impossible continuar, vaig tenir la necessitat vital d'agafar la maquineta i fer punta a tots els llapis que tenia a mà! Ara sí que llueixen!

Quin tros de capçalera Joana!