dilluns, 20 de desembre del 2010

Coses del Nadal

Què dificil és explicar al teu fill que cal donar joguines per als nens que no en tenen, per que a casa seva ho estan passant difícil i que et digui:

- Però encara que no tinguin diners, bé poden escriure la carta als reis no?

Complicat sortit-se'n sense desvetllar la millor mentida de l'any.

divendres, 17 de desembre del 2010

Relats Conjunts: La cara de Barcelona

LA CARA DE BARCELONA, Roy Lichtenstein 1992


- Així que et trobes bé?
- Sí, una mica dolorida però bé, el metge m'ha dit que una setmaneta de molèsties no me la treu ningú
- Ostres, tinc ganes de veure't, quin valor deixar-te fer tot això..
- Però tu et penses que deixaria refer-me la cara per qualsevol? total confiança! sí és el mateix que va operar la Belén Esteban!
- ja, per això...

Aportació a la darrera proposta de Relats Conjunts, ja has fet el teu?

dilluns, 6 de desembre del 2010

Mercats Nadalencs

Ahir al matí vaig dur la canalla al mercat de Santa Llúcia, voltar per l' entorn de la catedral aquest dies anant sol és una bogeria, amb dos nens i un cotxet, un esport d'aventura. L'ambient és bonic, l'entorn també i està bé anar a buscar-hi alguna figura per al pessebre. Aquest any uns sacs i uns farcells de fusta que va voler el mitjà.

Ara bé, cada cop que hi vaig dic que l'any vinent no hi aniré i és que tot i entendre que hi ha molta gent, que els carrers són estrets, el que em pot és la gent gran. Sí, no vull dir el jovent aquest que no té principis ni ganes de res, no. Parlo de gent de més de 60, matrimonis normalment, que intenten avançar-te mentre la massa et porta, que quasi xafen els nens, et posen la bossa com a arma per que els deixis passar! Donen ganes de cantar la canya i com a mínim fer que els pugin els colors a la cara...ara, ni se t'acudeixi de tocar-los amb el cotxet que es giren i bufen!

Però bé, s'acosta Nadal i teòricament a banda de gastar a mans obertes hauríem de ser més bons....l' any que bé si baixo, m'enduré una crossa, i fent-me el coix, aniré repartint!

dijous, 2 de desembre del 2010

La feina mal feta no té futur

Aquest vell eslògan, independentment del record polític, és una veritat com un temple i ahir en varem tenir un bon exemple. La Copa Catalunya de futbol.

El cert és que no la vaig segui massa. tenia coses més interessants a fer, però el que vaig sentir a la radio ja m'ho va deixar clar. Minipartidets, ordre dels partits segons la conveniència de la tele, jugadors que van haver de demanar permís als pares per poder jugar i anar a dormir tard un dia entre setmana, comentaristes de ràdio que explicaven qualsevol cosa menys el que passava al camp i que fins i tot canviaven els rols, equips guanyadors que marxen i no es queden ni a recollir la copa...vaja una autèntica pena, com a mínim en els partits de costellada després es fot un bon àpat!

Està molt bé que vulguem ser un país, tenir les nostres competicions i tota la pesca, però per fer-ho així, per dignitat, val més no fer res. La imatge donada ahir no és de país seriós que vol fer les coses bé, la imatge d'ahir és de començar una casa per la teulada i contractant Pepe Gotera i Otilio com a paletes.