divendres, 29 de febrer del 2008

Solidaritat

Ahir vaig tenir una discussió amb la meva dona...anàvem per el carrer i la varem veure, pobre criatura, se'm va glaçar l'ànima...anava amb la roba esparrecada, semblava que no sabia ben bé on anar, espantada per la gent que no li treia els ulls de sobre. Finalment la dona em va dir:

- i una merda ens l'emportem a casa!

Vaig tenir el temps just de fer-li una foto amb el telèfon....vaig pensar quan ho expliqui al bloc, no em creuran!

Apa, bon cap de setmana a tots! i sigueu solidaris que no costa tant!

dijous, 28 de febrer del 2008

Sostenibles?

Arribo a casa i penso...què collons és això...no hi havia caigut...innocent...la bústia ja és plena amb la cara de la Chacon amb el José, el somriure del Herrera i tota una serie de panfletos i papers que és de tot menys verd i sostenible!

I encara falten el Riadao, el Durán i la Nadal amb el Rajoy! I jo no he convidat ningú a casa!

COP DE MALL A LA PROPAGANDA ELECTORAL!!!! n'estic fins els collons i encara queden 12 dies, 288 hores, 17.280 minuts, 1.036.800 segons per que tot plegat s'acabi! Que em tornin els quartus!

I sort que de moment sembla que no m'ha tocat ser a cap mesa!

dimecres, 27 de febrer del 2008

Joan Pera vs. Richard Gere

Com qui no vol la cosa, ahir vaig enxampar al centre de la pantalla de la tele de casa Joan Pera...i vaig quedar bocabadat, no se què feia, si una sèrie, si un especial, no ho se, però gairebé endevinava què diria o quin gest seria el següent...i vaig pensar, és ell, ho ha aconseguit...és el Richard Gere català!

Per que Richard Gere, no se ben bé com ja que no trobo pas que sigui un actoras ni res d'això, però ha aconseguit ser Richard Gere en totes les seves pel.lícules, qualsevulla que sigui i tant li fot si és advocat, policia o víctima d'un terratrèmol...ell sempre fa la mateixa cara, els mateixos gestos i camina igual...altres intenten imitar-lo com ara aquest o darrerament aquest altre...però crec que no arribaran a ser mites com en Richard ni tampoc com el Joan!

...i és que al ser d'un país petit i amb certa tendència al catastrofisme, on el lloc per els escollits va molt car, tenim un capellà, una esportista, un psiquiatra, un mètode, un cuiner, una presentadora, etc... i això fa que costi molt poder arribar dalt de tot, per que primer cal fer caure el que et fa ombra...però a vegades ho veus clar i penses, aquest ho ha aconseguit!

dimarts, 26 de febrer del 2008

15 anys després...

M'agraden els Òscars (començar confessant és una bona tècnica segons el meu psicoanalista), no miro mai més que el resum del plus, i ho faig fent zapping, però m'agrada mirar-ho, i després quan veig algun resum dels Goyas, amb el "humor" del Corbacho, o amb aquells mals acudits de catalans que feia el Buenafuente, doncs penso...quina mala còpia!

I ahir va passar el mateix, al plus a les 22;00 puntuals començaven el resum dels òscars i a la primera, a les 22:15 , amb retard començava l'esperat Debat entre ZP i el Marianu.

I ho vaig pensar un altre cop, quina mala còpia! Intentem una vegada i una altre copiar l'estètica de les grans produccions americanes, les posades en escena, les taules amb tertulians, els assessors i al final queda en un no res...no crec que ningú ahir, després de veure el debat penses, va, no votaré PSOE votaré al PP (o al revés). Una cosa tan mil·limetrada en el tempo, amb tant poc ritme, amb tant poc espai a deixar veure la lucidesa del candidat que crec que va contra l'essència del que és un debat.

I ahir mentre saltava d'un canal a l'altre, vaig veure com la mare de Javier Bardem plorava emocionada en veure el fill dedicant-li un premi, que no dubto merescut, des de dalt de l'escenari americà, que de ben segur (si tirem d'hemeroteques m'hi jugaria la mà) que han criticat abastament per comercial i de dretes...

I a l'altre banda Rajoy anava de blau elèctric, amb una americana estreta i de mànigues curtes i ZP una mica més ben abillat, feia saltirons nerviosos abans de començar, i tots dos ensenyaven uns gràfics en cartolina, en el temps de viatjar a mart, on una altre vegada feien servir els números i l'estadística per destruir la gran virtut de les matemàtiques que és que són exactes i que quan cauen en mans de gent de lletres...es converteixen de goma, i encara parlaven dels atemptats de Madrid, dels governs d' Aznar, i altres temes de vital importància durant la propera legislatura...

La veritat és que els dos programes em van entretenir, cadascun a la seva manera, tot i així, els polítics es mereixen un suspens tant sols per el poc respecte demostrat en el moment de parlar de deportacions de persones, que d'acord que no pot entrar tothom i que en petit comitè pot haver un argot que sigui ofensiu a orelles del gran públic, però en un debat a la tele cal controlar-lo!

En definitiva si una cosa tenia clara abans del debat i també després és que no votaré a cap dels dos, ho sento! Crec que esperar 15 anys per això tampoc valia la pena...

divendres, 22 de febrer del 2008

Quines coses es troben!



Vaig de cul avui, i no tinc temps i se m'ha acudit posar una foto del Shin-Shan fent allò del culet culet! i quan li he demanat a l'oracle que em donès una imatge siusplau, m'ha sortit això..no hi trobeu res familiar?

Bon cap de setmana!


****Post editat*****
He modificat la fotografia, per que un cop llegit el comentari d'en Carquinyol m'ha semblat el més adequat.

dijous, 21 de febrer del 2008

Post fàcil...

Definitivament després de fracassar en el meu post d'ahir (vist els comentaris, no vaig aconseguir el meu propòsit, què hi farem!) en farem un de facilet a veure si m'en surto!

Aquest matí m'ha caigut la baba....just després de despertar-se el meu nano em pregunta:

-papa, qui va guanyar ahir?

-El Barça, 3 a 2, el Messi va fer dos gols i l'altre el Titi Henry

-el titi? tititititititi...

I és que ara la veritat ja havia perdut l'esperança que un partit del Barça se'm fes curt! Ahir vaig gaudir, què collons!

(i si sumem que els de la capital han perdut...)

dimecres, 20 de febrer del 2008

Toquem de peus a terra?

A mi em passa, digue-me raru, que sovint penso "això és un post com una casa!" i després o no ho recordo (que passa) o bé quan començo a escriure no queda com jo pensava i acaba esborrat...una pena perquè us heu perdut uns posts la mar de xulus! jejeje

El fet és que ahir vaig obrir una ampolla de Mauro, un vi de castilla-león boníssim tant en sensacions organolèptiques (que us sembla la paraula) com en filosofia de vinificació, ja que no esta sotmès a cap encotillament de cap denominació d'origen i surt de la bota i al mercat quan l'enòleg creu que és el moment i no quan marca la pauta de la criança o la reserva...és per això que s'etiqueta només com "vino de mesa". Tothom que l'ha tastat sap que és molt més que això.

I ara vé un dels problemes del bloc, i és que haig de fer un loop en darrera com a les pelis..per descobrir el perquè d'obrir un Mauro un dimarts al vespre...

...Unes hores abans....a can Clint s'iniciava una guerra de trinxeres...

I és que per aquest món de la catosfera tot és jijiji o jajaja o parelletes contentes que fan el seu niu, altres que no paren d'anar del llit a la nevera o de la nevera al llit, matrimonis joves sense nens (això els americans ja li han posat un acrònim que no recordo) que no paren d'anar a restaurants i concerts...però no amics i amigues la vida real després d'uns quants anys de convivència és una guerra! tant sols hi ha petits armisticis que fan més sostenible la convivència però cal estar sempre alerta, vigilant perquè tard o d'hora comença el combat i cal estar preparat! i tot i així a vegades....no es guanya.

I ahir el Clint, va perdre i va haver de cedir, potser serà una petita cessió un pas enrera per agafar carrera o potser acabarà sent una gran desfeta (i no parlo del Madrid ahir) però assegut al sofà amb la copa a la mà, la veritat és que la derrota semblava una mica menys dolorosa.

I va pensar "has perdut una batalla...però la guerra continua"

dilluns, 18 de febrer del 2008

Teatre de poble.

Al poble han fet un teatre, bé ja deu fer un parell d'anys que esta inaugurat...segurament just abans d'unes eleccions, però aquest any és el primer que comença a semblar que la cosa funciona, que hi haurà una programació regular, variada i fins i tot en algun moment de cert nivell!

Doncs bé, dissabte al vespre hi varem fer cap, i allà assegut a la meva localitat vaig viure perplex a un espectacle ben tristot 80% de dones soles, els marits a casa mirant el Barça, totes en capelleta xafardejant qui o amb qui anava...les de les taquilles van vendre per duplicat 2 fileres de seients...i les dues senyores que tenia al costat, a banda de trobar que l'actor, era més lleig, més baix i més de tot que no a la tele, no van parar de xerrar en tota l'obra!!!

En resum, les bambes que portava l'amic del protagonista em van encantar i si no hagués anat amb la dona i la sogra us parlaria de l'escot de la que venia les entrades...que no, no el vaig mirar!

En fi, a vegades dius, potser si que val la pena haver de baixar a Barcelona a fer segons què, com a mínim passeges una mica més!

divendres, 15 de febrer del 2008

Relats conjunts: Tatuatge

-Estiris i expliqui'm com es va iniciar tot plegat...em d'anar a l'arrel per trobar l'origen d'aquesta obsessió.


-Doctor, no se quan va començar, però el cert és que creia realment que era ella, tenia la necessitat de ser ella, de fet em sentia ella, però això va ser la gota que va fer vessar el got..

-Quan diu això, a què es refereix.

-Dos anys de cua doctor, dos anys esperant que el gran mestre Sompong Kanphai em fes un forat a la seva agenda per que em beneís com ho havia fet a ella, dos anys estalviant per al viatge, l'estada, el tattoo...nerviosa em vaig presentar amb la foto del que volia i una setmana després, quan seguint el seu collons de ritual vaig poder mirar-me l'esquena vaig veure el desastre...li sembla el mateix doctor?


- No, és evident que no és un tigre...tot i que no veig que aquest fet l'hagi portat a aquest estat que l'ha duta fins a mi...

-És que això ha estat el repicó! tot i que l'important de debó, el meu advocat m'ha dit que no en parli, encara estem pendents de la sentencia del judici...

-Tranquila, tenim secret professional, el que es diu en aquesta habitació no en surt mai!

- D'acord, veurà, el primer que vaig fer va ser voler assemblar-me físicament a ella, per que espiritualment, cregui'm, som com dues gotes d'aigua, així que..vaig presentar-me a Mc Namara i Troy i quan em van preguntar què no m'agradava del meu cos, els vaig ensenyar la foto i vaig dir "no m'agrada no tenir aquesta cara" i tot va anar bé fins que em van treure les benes i em vaig veure...

-Potser llavors hauria d'haver aturat aquest espiral d'imitacions i venir-me a veure a mi

-Potser sí doctor potser sí...


...Mentrestant a casa del doctor...

- Mama, mama! mira quin tattoo!

- sí sí molt maco, però com no et mengis el bollycao, no te'n compro mai més! que al final només els vols per els cromos!

-------------------------------------------------------------------------------------------------
La darrera proposta de Relats conjunts!

dijous, 14 de febrer del 2008

Shine a Light

No recordo l'últim cop que vaig anar al cinema, a veure una pel.lícula per gent adulta, em penso que en cartell encara hi havia Memorias de Àfrica...bé potser no tant però Déu ni do! Però ara, quan sumes Martin Scorsese i Rolling Stones...i si la teva tassa del cafè amb llet és aquesta...



Evidentment només et queda esperar la data de l'estrena! mentre...us deixo el tràiler oficial, si no se us posa la pell de gallina a la primera rascada del Keith quan surt a l'escenari...no, això és impossible!


dimecres, 13 de febrer del 2008

El Meme Calent...del marranu Robertinhos.


L'amic Robertinhos fa uns dies es va prendre un descans blogger, com sembla que farà entre setmana la Jo Mateixa i com fa el pericu des de ni se sap quan! doncs, bé jo li vaig dir que anava rera unes faldilles i ell va dir que no, però just tornar apareix amb això:

"Avui tenia ganes de crear un meme pujat de to i que permetés conèixer millor als veïns, així que aquí va. La idea és fàcil, respondre a les preguntes."

Un cop llegides les preguntes em direu...tenies raó! anava darrera unes faldilles!

1.- Quin títol et ve al cap quan algú diu "cançó"?

Això és mooolt relatiu! Tinc moltíssimes cançons especials...ara mateix, fent un Hot meme em ve Hot Stuff ...



Tot i això, el nº 1 dels 40 a can Clint aquesta setmana és "el Joan petit quan balla!"

2.- amb quina cançó t'agrada o t'agradaria fer l'amor?

Doncs, no acostumo! no hi havia pensat mai seriosament en això, però crec que el so de fer l'amor ja és suficient...en qualsevol cas, trobo que una mica de paraules a cau d'orella, calentes i pujades de to fan de banda sonora excepcional!

3.- Quina postura sexual t'agrada més?

Aiiii això de les postures, d'entrada qualsevol en la que jo hi sigui! tot i que crec que per culpa del Michael Douglas, això de les postures esta molt sobre valorat...Tot i que si haig de dir, amb ella a sobre m'agrada molt, i alguna variant del clàssic missioner, també, i des de darrera i...

6.- un truc per a posar-te a cent en poc segons?

Haig de reconèixer que sóc un tiu "fàcil"...hi ha mil maneres de posar-me a cent! (ara Robertinhos suposo que no m'has encolomat el meme per saber això oi?)

7.- Quina cosa et dona morbo i no és comú?

A mi em dona morbo mirar, i tocar mentre em guien, i ensumar, i la roba interior, i les presses, i el saber que no es pot en aquell moment ...si és comú o no ja no ho se!

8.- Quin color d'ulls et sedueix amb una sola mirada?

(aquesta pregunta l'has colada per que no pensem que ets superficial oi?)
De fet en el moment de fer l'amor, més que el color, el desig sí que és una cosa que es veu als ulls i això sí que sedueix, el color no és realment important, excepte si és aquell blau cel tant clar...em fa una mica de yu-yu!

9.- A quin lloc t'encantaria fer l'amor?

Podria dir que en una platja paradísia ca, em penso que en un altre meme ja ho vaig posar...tot i que ara em surt en els emprovadors d'uns grans magatzems!

10.- Les persones que t'agraden són molt primes, primes, grassonetes, grasses?

Entenc que són per mantenir-hi relacions sexuals no? doncs, d'entrada que siguin dones (digua'm raro) però clar, com que m'agraden els pits i els culs, doncs molt primes no poden ser i molt grasses tampoc m'agraden, tot i que quan la passió apareix, poc et fixes en aquestes coses, i al llit poc importa les mides si no estem parlant dels extrems!

11.- amb la boca, amb el dit o amb el genital?

Cony! doncs a cada cosa la seva part no? m'encanten les 3 i si pot ser tot el mateix dia i recíproc...collonut!

12.- que t'agrada fer després de l'amor?

Depèn de l'hora en que ens trobem, tot i que fer manyacs, abraçades i xiuxiuejos fa que en vinguin més ganes, i què hi ha millor que tornar-hi?

I ara a passar-lo 6 nois i 6 noies diu el tipus! jo el passo només a noies! jajaja...vinga doncs, Rita, Anna Tarambana, Txell, Duschgel, Mandarina i Cruella apa, i vosaltres si voleu el passeu i si no, doncs no!

dilluns, 11 de febrer del 2008

Vaga de mestres

El dia 14 alguns mestres faran vaga i altres no. Per sort, la mestra del meu fill no en fa i no haurem de fer cap cosa estranya per poder col.locar els nens mentre som a la feina.


Entenc, tot i que no hi crec massa, que fer vaga és un dret. Entenc que quan algú lluita per els seus drets doncs, pot haver gent que en rebi les conseqüències. Entenc que dins un mateix col.lectiu hi hagi opinions divergents.

El que no entenc és com en serveis de primera necessitat com és l'educació no hi hagi serveis mínims, això no ho puc entendre. Com tampoc que em sàpiga més els acrònims dels sindicats de mestres, de pilots i treballadors d'aena i el de la policia que no pas els pròpis del meu ram...serà que uns protesten més que els altres?

A veure si entre tots els mestres que corren per la catosfera hi ha algú que m'explica quin és realment el problema de aquesta nova llei que ara es protesta, perquè papers explicant que els nens han de quedar-se a casa sí que n'he rebut, ara cap on se m'expliqui quina és la postura dels que estan a favor i dels que estan en contra de fer la vaga. I clar, alguna cosa cal explicar als nens que dijous es quedaran mirant el Doraemon a casa de la majoria de avis del país.

divendres, 8 de febrer del 2008

Perquè no et votaré?

Hores d'ara, no tinc gens clar què votaré, de moment només se m'acudeixen coses per no votar-los! Ja ho teniu clar vosaltres?


Per mentider...










Per principis...












Per que ni el google l'acaba trobant...












Per que no té grup pròpi?












Per ell...no puc!









Per aquestes hombreres que porta...











I fins aquí la meva profunda anàlisi política de la situació actual....quina mandra!

Bon cap de setmana per tothom!

dijous, 7 de febrer del 2008

De dutxes i males llets.

Jo als matins, de diari s'entén, sóc de poques paraules, fins que no m'he pres el cafè amb llet no es pot esperar massa bon rotllo normalment, per això quan sento:

-Portes un colló a la dutxa!

M'encén la sang...Hòstia! és que això talla el rotllo que no pot ser!

Et lleves, et poses sota l'aigua calenta, i deixes que caigui i jo, perdo la noció del temps! no he suportat mai les dutxes "ràpides" no en se, m'encanta estar-m'hi una estona...al final hauré de posar un rellotge dins el lavabo, per tal de veure quina hora és i com a mínim evitar aquests esgarips matiners!

Tot i que la veritat per uns deu minuts llargs de dutxa diària, tampoc crec que sigui el responsable directe del canvi climàtic no?

Vinga home! vaig a fer un cafè a veure si m'animo...

dilluns, 4 de febrer del 2008

Recepta: Arròs amb costella

Una recepta senzilla, treta del "el gran llibre de la cuina catalana" de Josep Lladonosa, un tipus curiós, una mica pedant en les seves maneres, però que ha fet un receptari extens i detallat. Cal tenir un llibre d'aquests amb receptes tradicionals...

(Mides per 3)

300 gr. de costella a trossos
2 cebes i 1 pebrot verd
2 tomàquets madurs i 2 carxofes
300 gr. d'arròs
1l. de caldo o aigua (jo he utilitzat 1l de caldo Aneto de pollastre)
un grapat de pèssols crus
un grapat de mongeta tendra a mig coure
Un gra d'all (a l'original 3)
unes branques de safrà


Jo ahir a més, vaig obrir un Pesquera, un reserva de Ribera del Duero, que li va anar que ni pintat!

divendres, 1 de febrer del 2008

De temporada...

Lamento defraudar a aquells que aterreu per aquí buscant una crònica del partit d'ahir...bé sí 1-0 gol en fora de joc i no se que més...al final el que compta és que ja estem a semifinals i mira tu, si guanyem un títol, encara que sigui menor, potser encara emmascararem una mica la temporada..més bon rotllo blaugrana a casa en Mikel.

Tampoc parlaré, que el metge m'ho ha prohibit, sobre les declaracions de la conferència episcopal...què dic jo, si al final guanyen aquests que són tant dolents, o sigui tots menys el PP per què no els tallen l'aixeta i que els mantinguin tots aquest que son tant purs?...cony si fins i tot el Durán-Lleida ha dit que no hi esta d'acord! més i millor a can Puji

Doncs això, que no vull parlar de tot això si no d'un tema molt més important com són els productes de temporada i les casualitats, bé d'això darrer ja en parla la Crue però tant és. El fet és que ahir després de sopar, a casa va aparèixer la següent conversa:

- he comprat bunyols
- Com? Bunyols de quaresma? -pregunto estorat!
- Sí
- Però si avui comença el carnestoltes!
- I què? total s'han avançat una setmana...

Doncs a mi això m'emprenya! per que sí, per que les tradicions si s'adulteren llavors es perden, ens cansem en reclamar tot de coses ara aquí i ara allà, però com trobem alguna cosa fora de temporada...ja la tenim al cistell!

I en aquestes estava, que a tele badalona entrevistaven a la Carme Ruscalleda i li pregunten com tallar la mongeta tendra i contesta:

- Això a l'estiu, que ves a saber d'on ve la mongeta aquesta, ara toca menjar escarxofes, bledes i espinacs, de la terra de temporada...tothom hauria de tenir clar que toca a cada època de l'any, per que després acabem menjant productes de menys qualitat i normalment més cars!

Quanta raó i quina casualitat!

I ara m'en vaig corrents, que el petit de casa fa el carnestoltes i haig de veure com li queda el barret, que jo, sí jo!, vaig cosir! (espero que no sigui el pitjor de la classe...què us sembla?)



Efectivament van de vaques! Apa bon cap de setmana a tothom!