Satisfacció de pare

Recullo al gran d'entreno i em diu:

-M'han dit que haig de dir una cançó per al Handbol, i estic entre The fixer i Got some ...

- I si esculls aquella que em vas fer arribar a avorrir? -li dic

-Quina?

- Blitzkrieg Bop, no recordes??

- Sí, però aquesta és de quan tenia 5 anys home!

Sempre he pensat que hi ha coses que és responsabilitat dels pares ensenyar, i en aquests moments em sento molt orgullós del meu nen de 9 anys! i  de que tingui aquesta mena de dubtes existencials..

Relats conjunts: Noia llegint una carta...

NOIA LLEGINT UNA CARTA DAVANT UNA FINESTRA

Johannes Vermeer 1657-1659

.... ja em coneixes, em pensava que era una xorrada de les pelis, però no. Si estas llegint aquesta carta és que sóc mort. I ho sóc per haver ensenyat la teva foto enmig de la batalla.

Com pots imaginar em sap molt greu. És que es de ser inútiles eh!!!!


(la darrera proposta de Relats Conjunts)

Així no! 29S

Sí, faig meu el lema del dia d' avui. Però com que aquest lema no dona cap sortida, cap solució, cap proposta, bé el puc fer servir per a la meva postura contraria a la vaga, i per tant sóc a la feina.

Encara vull sentir per part dels organitzadors de la vaga, alguna posició que sigui diferent al No a tot. La situació és greu, ningú pot negar-ho, ara, si tota la aportació dels dirigents dels treballadors passa per aturar el país per la força, per la por i sí, alguns també convençuts, demà tot estarà igual i l'únic que haurem aconseguit és reduir una mica més la competitivitat del país.

El teixit empresarial català és del 99,9% de petites empreses, això vol dir que el 99,9% dels empresaris treballen colze a colze amb la seva plantilla i no som pas gent grassa en trajo que tot el dia fuma puros i es dedica des de que es lleva a pensar com pot putejar als seus treballadors (imatge més repetida per els més arcaics i reaccionaris favorables a la vaga).

Jo vull preguntar a tots els vagistes, què fareu les properes eleccions? votareu al Rajoy ja que els socialistes són la peste?...em temo que no, per tant no seria millor espolsar-nos els clixes i començar a treballar en positiu i buscant solucions?

I com que això no és el Twitter i no puc fer un RT, us copio el comentari del Dani al meu post d'ahir, pq em va semblar genial (amb el teu permís):

El concepte "empresari gras amb el puro" per un costat i el de "proletariat inculte i explotat" han passat bastant a la història i per tant aquesta consciencia de "classe treballadora" també. Jo sóc treballador, però no em considero part de cap "classe" i segur que milers d'empresaris d'aquest país també es consideren treballadors.

Deixem-nos de vagues i obrim les urnes (sindicals, patronals i estatals), ja veureu com comencen a rodar caps.

La Carretera

Me'l van recomanar aquest estiu. A més gent amb la que no és costum compartir comentaris literaris, si no més aviat coses més mundanes. Suposo que aquest motiu encara em va fer més ganes de llegir-lo. El vaig comprar un dia que m'anava bé tot i que estava llegint un altre llibre, i la mandra (aquest era al costat del sofà i l'altre a l'habitació) va fer que l'obris...i no l'he pogut deixar, m'ha semblat brutal.

Aquest llibre, és colpidor, especialment si tens un fill de l'edat del protagonista, com em passa a mí. És impossible que no pensis que faries tu en la mateixa situació i que entenguis coses que fins i tot no estan escrites, en aquesta relació pare-fill en situació extrema.

És un llibre dur, no es deixa (com a mínim a mi) llegir d'una tirada, jo he anat fent una mica cada vespre, però el cert és que desitjava l'hora de llegir-lo.

Simplement us el recomano, si no l'heu llegit. Ja té un temps, al 2007 li van donar el Pulitzer, i es veu que n'han fet una peli.

Sorpresa

Avui el dia ha anat a pitjor, a punt de tancar per vacances, les presses i les coses que no acaben de sortir genera una pressió gairebé insuportable, fins i tot si aquesta no recau en la teva pròpia feina, l'ambient ja és saturat..massa tard.

A més la tarda a començat amb una tromba d'aigua, que ha fet variar plans i modificar horaris, per acabar fent favors que en el fons he fet,  en previsió de cobrar-me'ls dins de poc (què, no sempre i amb tots s'ha de ser altruïsta)

I quan el dia s'acaba, un petit missatge, quatre ratlles en forma de correu-e, t'acaben alegrant el dia sense que ho esperessis.

Sí, definitivament estan bé (segonsquines) sorpreses!

PD-Per cert, algú sap que ha fet el Barça...mandre de googlejar ;)

Relats Conjunts: Saturn devorant un fill

SATURN DEVORANT UN FILL, Goya 1819-1823

I al sentir com li cruixien els ossos, el seu darrer pensament va ser de penediment. Va maleir el moment en que nua, estirada damunt els llençols blancs, el va mirar lascivament i li va dir:

-Vine i fes-me el que vulguis.


Relats conjunts

Per guanyar...divideix

Montilla va a casa el Zp a dir-li que els catalans estem emprenyats, imagino que Zp ara mateix deu tenir problemes per dormir...

Però aquesta reunió d' avui ha deixat anar llengües i he sentit de tot, que si el Socialistes no són capaços de mantenir el que pacten aquí quan van allà, que si els convergents no acaben de mullar-se mai, que els d' esquerra tirarien per el dret però quan fos l'hora de perdre la cadira acabarien empassant-se les seves paraules, els d' Iniciativa que regualrien encara més, els del PP que viuen en un altre món, no tan allunyat com els de Ciutadans, però Déu ni do...vaja que per gustos colors!

I jo penso, si no som capaços de entendre'ns entre nosaltres, com volem que ens entenguin els altres! ja podem anar fent campanyes ja...

Però clar, aquí ja ha començat el posicionament cara les eleccions de la tardor, amb més virulència que a la porta del Corte Inglés el primer dia de rebaixes...quin estiu ens espera! només de pensar-hi ja em venen ganes de rojar!

Quants es manifestaràn?

Sembla que aquests dies la pregunta és "aniràs a la manifestació de dissabte?" he sentit motius a favor i en contra, i la veritat és que els polítics estan aconseguint (com sempre) estar a una dimensió diferent que la ciutadania i això no ajuda gens a decidir-se.

Per sort, jo ho tinc fàcil, no puc anar-hi perque serè lluny de Barcelona a l'hora de la manifestació. Un compromís inal.ludible pactat de molt abans que no es muntés la mani. Tot i així, suposo que si pogués hi seria, tot i que no ho acabo de tenir clar.

Però el que vull ara és que us mulleu, no que em digueu si hi anireu, si no que fem una mena de porra a veure qui endevina quants manifestants es trobaràn a Barcelona un dissabte a la tarda de juliol per reivindicar encara no se sap exactament què (al final, el lema oficial serà el que mani).

I per fer-ho millor, en tres categories:

- Segons els organitzadors
- Segons la guàrdia urbana
-Segons els de contrastant

Jo aposto per 2.000.000 - 300.000 - 1.150.423. I tu, que hi dius?

Old style

Ahir vaig fer una volta per els blogs, com abans, entrant a cada casa, passant d'un link a un altre, com quan tenia més temps i no em repassava els textos al reader, a vegades en diagonal, massa depressa.

És infinitament millor l'experiència, i a més descobreixes els nous dissenys, les fotografíes que tots aneu posant per renovar casa vostra. Però la volta va acabar aquí, em va ser impossible continuar, vaig tenir la necessitat vital d'agafar la maquineta i fer punta a tots els llapis que tenia a mà! Ara sí que llueixen!

Quin tros de capçalera Joana!

Aquest vespre...

Han promès deixar-s'hi la pell. Jo no seré tant agosarat però suposo que la veu si que quedarà una mica al camp...

Tinc ganes del ritual, plegar d'hora, cagar-me en el trànsit, la gerra de cervesa, l'entrepà de truita i la victòria. Sí, definitivament en tinc moltes ganes...

Fer-se grans dignament

Un pas més...però quin pas!

Ho haveu vist!!!!!!!!!........evidentment em vaig quedar curt ahir, perdoneu que no cridi, però és que estic afònic!

Això sí, la seguretat al camp nou em va impedir entrar el mall, si no li hauria fotut un bon cop al Dr. Corbella i la seva Sra. quan van aparèixer per allà...no es pot tenir tot!

Relats conjunts: Festa d'aniversari

Mira que sóc imbècil! tant temps sense aparèixer per la blogsofera, i no se m'acut res més que enmig de la festassa aquesta dels relats conjunts, fer-me el xulo i tirar-me del trampolí... i ara, on collons és el meu banyador?!
Aix...faré veure que reposo aquí a la vora, a veure si va escampant la gent...

Pregunto..

Sóc l'únic a qui el Millet no ha deixat calés i que el bigotes no li ha regalat un vestit?

Relats Conjunts: El fumador

I llavors, amb l'aigua oxigenada en una mà, i el cotó fluix a l'altre, entre preocupada i una mica sorpresa, la mare li digué:

- Et ben juro que quan em vas dir que aniries al ball de bastons amb la noia aquella, em pensava que t'hauries apuntat a un grup de gitanes...

- mare, bé s'ho val ella!

- potser sí, fill, però mira com t'han deixat la cara!

Llavors, encengué una cigarreta i tancant els ulls va recordar aquell tros de dona i va somriure...

Eslògans i anuncis...

Mireu, a mi això del Obama i el seu Yes We Can! em toca tant els collons com l'anunci d'estrella i Formentera...cada cop que el veig em vé més de gust una Moritz!!!

Eiiii!

Fa dies que tenia ganes de tornar escriure un post, ha plogut força des de la darrera vegada i la veritat és que ara em sembla un bon moment.

Però sabeu què, ara no se que explicar! he perdut el costum i em semblaria una vergonya fer una llista de coses que han passat els darrers mesos!

Així que només us saludaré, per què hi ha dies que et ve de gust saludar als vells amics! si de cas ja hi haurà temps per explicar històries!

Pista nº 2....

Com a mínim té un lema a la vida...seguirem investigant!

Ta fotut!

Fa dies que vaig de cul, treballar al sector de l'automòbil avui en dia és mala cosa...què hi farem!

Però sento a la radio que diariament 400 persones passen a engreixar les llistes d'aturats a Catalunya...els números a nivell d'Espanya ja són massa alarmants.
Doncs bé, acompanyant la notícia sento un tipus (diga-li secretari general, director general, o el que sigui) del departament de treball, que diu:

"confiem que tot s'estabilitzi, amb els ajuts del govern central que ha promés ZP"

...és que encara hi ha algú (incloent sociates) que es creuen a aquest paio quan es posa a prometre?

ves que al final serà veritat que els reis no son els pares...

Relats Conjunts: Àngels.

Fragment de LA MADONNA SISTINA Rafael 1513-1514

- mmm...d'acord que som àngels, i que se suposa que som asexuats i tot això, però si li dic al Miquel si vol provar això que fan aquests d'aqui dalt? s'hi avindria? ... quins dubtes i quines ganes!

- collons amb el Gabriel, podria proposar-me de provar això que fan aquests d'aqui dalt! com no digui res, ja ens veig així per tota l'eternitat!...només mirant!