
Tant de bo sigui a temps de portar els meus fills a un concert dels Stones!
I és que segurament alguna critica dolenta es podrà fer del concert d'ahir, tot i que no em pregunteu a mi...encara no he baixat del núvol on em van deixar pujar aquesta colla!
Què grans, què bons, què bé! una vegada més surto d'un concert dels Rollings emocionat, i amb ganes de més...de molt més! i és que sempre et falta alguna cançó per sentir ja se sap!
Jagger, va estar pletòric i incombustible. Quin saber estar dalt l'escenari, quin control del ritme del concert! és un mestre de cerimonies, el 3/4 vermell impressionant!
Keith, amb bigotet, tinc la seva sortida als primers acords de Start me up, gravada per vida al cervell! Si l'has vist deixar anar la mà rascant la guitarra, saps què vull dir!
Ronnie, en la seva línia m'encanta! el cigarret perpetuu en el màstil de la seva guitarra, el posat de que no vagi amb ell, els acords acariciats...
Charlie...ho sento però la debilitat per ell i el seu inconfusible estil de no tocar xarless al cop de caixa...
I els músics brutals, l'escenari per mi el millor de les últimes gires, la il.luminació increïble, el so era de les grans ocasions (excepte al principi que vaig notar una mica de mala equalització) i les pantalles gegants, eren això, gegants!
Podria estar dient mil coses, que si el simpathy for the devil em va posar la pell de gallina, que si el segon escenari i la manera com van arribar-hi va ser brutal! que encara pateixo per la noia trompa que quasi es mata per sortir a mig concert pujant les escales, que les birres a 7€ trobo que és un atracament a cara descoberta, bla bla bla perquè al final el que et queda és la sensació i la sensació que tinc jo és de felicitat absoluta! Gràcies nois!