Relats Conjunts: El cafè de nit

EL CAFÈ DE NIT Vincent Van Gogh 1888

- tal i com t'ho dic nano, era allà a punt de tancar, només quedaven una parella fent-se moxaines al fons del bar, i el Vincent, com sempre trompa perdut esperant que el fes fora...i llavors, se m'acosta l'home que era amb la dona i em diu...

- la meva acompanyant té una fantasia...si li dono 500 francs, tancaria el bar i deixaria que li fes l'amor damunt la taula de billar?

- què diu que què?

- doncs, això, faci fora el tiu aquest i marxi una horeta...500 francs senzills de guanyar..només volem una mica de tranquilitat.

- i què, tu que vas fer?

- fotre fora el Vincent, tancar la porta, agafar els 500 francs...i amagar-me a la rebotiga!

- què vols dir, que et vas quedar mirant?

- collons clar! i quin espectacle nano!

-------------------------------------------------------------------------------------------------
La darrera proposta de Relats Conjunts.

Eslògans i anuncis...

Mireu, a mi això del Obama i el seu Yes We Can! em toca tant els collons com l'anunci d'estrella i Formentera...cada cop que el veig em vé més de gust una Moritz!!!

Profeta...

No sabeu com m'agrada haver de menjar-me les meves paraules amb patates...

13 setembre 2008

Copa, Lliga i Champions...

PD- reviseu els vostres comentaris...potser no sóc l'únic!

Eiiii!

Fa dies que tenia ganes de tornar escriure un post, ha plogut força des de la darrera vegada i la veritat és que ara em sembla un bon moment.

Però sabeu què, ara no se que explicar! he perdut el costum i em semblaria una vergonya fer una llista de coses que han passat els darrers mesos!

Així que només us saludaré, per què hi ha dies que et ve de gust saludar als vells amics! si de cas ja hi haurà temps per explicar històries!