Més d'un any callat

- I ara què diràs?
- I jo què se! bé haig de dir alguna cosa, ja que he passat per aquí, no?
- Bé, altres vegades has passat, fent d'espia i no has dit res noi!
- Cert, però això no és maco oi? com a mínim dir bona nit als que fa tants anys que volten per aquí..
- Sí, ara ves d'educat tu!
- Va calla que comença la peli, deixa'm dir Bona nit!
- Si ets sents millor..
- Sí

Relats Conjunts: Esmorzar a l'herba

- Ho veus que bé que si està!
- Si no dic que no, però a la terrassa del Ritz també hi estaríem bé
- Què dius, dona, i aquest paisatge, i aquesta llum!
- Ja m'ho diràs quan tot això s'ompli de formigues..

Una nova proposta de Relats Conjunts.

Esperit nadalenc

Ara que tot plegat ja s'acaba i la rutina és a la cantonada, hem trobo reflexionant en això de l'esperit nadalenc, i aquest any ho tinc clar. A mi em va embolcallar durant el mercat medieval de Vic. Passejant amb els nens i la meva germana, tot passant per davant un aparador d'una casa de juguets vaig dir:

-Això, al L, compra-li això que segur que li encanta.

Llavors no ho sabia, no n'era conscient, però vaig encertar de ple, el L està flipant amb totes les joguines, però aquesta l'acompanya a tot arreu, per que li agrada i per que la joguina ho permet, i per això aquest matí he hagut d'anar al Acuarium amb els tres nens i una motxila lila, que no para de cantar "mochila, mochila....delicius!!!" entre moltes altres coses.

Doncs al que anava, l' esperit nadalenc és just el que fa que no compri àcid sulfúric i acabi definitivament amb aquest invent del diable, si no, que encara li rigui les gràcies veient com de content va ell.

una veritat

No és el mateix receptar que prendre.

Recepta, arròs de peix (versió senzilla)

Pesques amb el teu pare i el teu fill una bona quantitat de peixos de roca

Amb una ceba, un parell de tomàquets, una nyora, dos dents d'all, un raig de vi blanc i aigua, deixes que bulli una estona i fas un suquet de peix fantàstic.

Sofregeixes quatre anelles de calamar, afegeixes el fumet, l'arròs, 18 minuts i cap a taula!

Te'n lleparàs els dits!

No me'n surto i és divendres

Fa dies que vull fer un post sobre la vaga, n'he començat uns quants i els acabo esborrant per que se m'allarguen massa o no expressen bé el què vull dir, o em surten ofensius o massa poc.

Volia preguntar als mestres i senyuretes quin és el motiu real d'eliminar colònies per que no es fa jornada reduïda al juny.

Volia posar un vídeo de música i no m'acabo de decidir quin escollir.

Em penso que ja va sent hora de descansar una mica d'aquesta setmana i preparar-me per començar la que bé amb les piles ben carregades. 

Per cert, jo no canviaria la data del Barça-Madrid, tenint en compte que al novembre ningú no anirà a la platja, em sembla una gran excusa a usar quan calgui dir el perquè de l'alt nivell d' abstenció.

Recepta: Rap amb cloïsses

En una cassola posem una miqueta d'oli i fem enrossir poc a poc un gra d'all picat i una mica de julivert (aquests ingredients a gust del consumidor).

Fem un parell de voltes i afegim una cullerada de tomàquet ratllat i deixem que es cogui una mica.

Un cop a punt, afegim el rap que haurem salat lleguerament i deixem que es cogui per una banda, mentre en una cassoleta fem obrir al vapor les cloïsses.

Quan estan obertes, girem el rap i colem l'aigua d' obrir les cloïsses,. Afegim una cullerada de farina i ho ho passem per el turmix.

Colem la barreja batuda a la cassola i deixem que faci xup-xup un parell de minuts, en acabar, incorporem les cloïsses i deixem una mica més que els gustos s'integrin...i ja està!

Un guisat ràpid i bo, als nanos els agrada (fins i tot la meva petita es va menjar un tall) i a més es pot preparar al matí i menjar-ho per dinar o sopar sense problemes!

Relats conjunts: Moai

- com t'ho dic nano, amb se la veïna la va trobar
- però que vols dir? allà en plena feina?
- sí, sí, amb la cara enfonsada entre les cuixes! t'imagines quin panorama?
- em deixes de pedra! s'ho juru!

Els altres

Així és com des de UGT anomenen el col.lectiu ni-ni, aquests joves que ni estudien ni treballen.

Llegeixo al diari, que en el darrer informe d'aquest sindicat apareix que aquest col.lectiu ronda les 154.000 persones a Catalunya, prop d'un 24% del cens de gent utilitzat.

I què proposen, quina és la solució...cap. Qui n'és el culpable que aquests joves no tinguin ni ofici ni benefici..l'empresari (aquell personatge que s'enriqueix a base de maltractar la gent que treballa per ell). Segons l'informe, si els empresaris oferissin llocs de treball dignes i amb bon sou, aquests joves s'interessarien per alguna cosa més que el mandrejar.

Jo proposo que aquest senyor sindicalista deixi que algú d'aquest col.lectiu li arregli el cotxe abans de sortir de vacances, o que li empasti un queixal quan li faci mal. Però sospito que no ho farà, això sí, l'empresari que necessita gent preparada, motivada i amb ganes de treballar i aprendre, aquest que els contracti i els pagui molts diners, si no, serà tractat de mala persona.

Darrerament, cada cop que un sindicalista obra la boca, Déu envia algú a l'atur. I mentrestant no he vist cap polític mirant de solucionar aquest problema, per què no em digueu que sóc l' únic que veu que amb aquest panorama no pot anar mai bé el país!

Reminiscències adolescents

Quan ets més a prop de patir xacres de l'edat que de recordar l'acnè juvenil, et sorprèn que encara hi hagi coses d'aquella època que et queden ben enquistades.

I en el meu cas, aquest cap de setmana n'hi ha una que no para de anar sortint...

Ara, hauria de confirmaro amb la mare, però diria que no vaig ser un adolescent massa complicat, tot i que recordo que estava, irracionalment si voleu, en contra del que llavors la majoria trobava molt guai (sí utilitzavem aquesta paraula!) . I una d'aquestes coses eren a banda de la NBA, els Dire Straits...sí ho confesso, a tothom li encantava Brothers in arms, no podia suportar-ho! i tot i que les cançons les trobo bones, hi ha alguna cosa que em fa rebutjar-los sistematica i irracionalment!

I en aquest cap de setmana, on tants i tants amics blocaires xalen de valent amb la vinguda del MK jo no puc evitar recordar aquella època, i seguir dient que no m'agraden...encara que hi hagi temes que al escoltar-los no puguis fer més que treure't el barret, si t'agrada una mica la música.

Al vol...

Esperant un amic per dinar, assegut davant el restaurant on anàvem he caçat aquesta conversa que mantenia una senyora de mitjana edat parlant amb algú via mòbil:

- Si eso, quereis tomar un café o argo, yo estoy aqui.....aqui en el Mandonal!

Sort que és divendres.

Dimòni

I així mentre comptava els minuts per que ella es trobés amb ell, Satanàs va notar com li anaven creixent les banyes.

Relats Conjunts: El cafè de nit

EL CAFÈ DE NIT Vincent Van Gogh 1888

- tal i com t'ho dic nano, era allà a punt de tancar, només quedaven una parella fent-se moxaines al fons del bar, i el Vincent, com sempre trompa perdut esperant que el fes fora...i llavors, se m'acosta l'home que era amb la dona i em diu...

- la meva acompanyant té una fantasia...si li dono 500 francs, tancaria el bar i deixaria que li fes l'amor damunt la taula de billar?

- què diu que què?

- doncs, això, faci fora el tiu aquest i marxi una horeta...500 francs senzills de guanyar..només volem una mica de tranquilitat.

- i què, tu que vas fer?

- fotre fora el Vincent, tancar la porta, agafar els 500 francs...i amagar-me a la rebotiga!

- què vols dir, que et vas quedar mirant?

- collons clar! i quin espectacle nano!

-------------------------------------------------------------------------------------------------
La darrera proposta de Relats Conjunts.

Relats conjunts: La gran onada

LA GRAN ONA DE KANAGAWA Hokusai 1829-1833

I no podia creure-ho...mirava la fotografia de la gran onada a la portada del diari i encara no me'n sabia avenir...recordava haver-la vist venir, pensar és aquesta, els nervis a l'estòmac mentre remant m'hi encarava, pujar a la taula, veure el tub i posar-m'hi dis, navegar, surfejar-ne la cresta fins notar que queia, revolcat, xuclat i feliç per l'oportunitat viscuda...i llavors, treure el cap, la gent mirant, aplaudint, ovacionant...i de sobte les rialles, i la vergonya...

Com no em vaig adonar que havia perdut el banyador!!! putus 5 minuts de glòria!

Recepta: Arròs de tardor

Bon cap de setmana...

Edició; per als comentaris cal posar-ho en pantalla completa

zapping

- un accident de moto
- un accident de cotxe
- un jugador de bàsquet que s'esmorra i s'hi deixa les dents..

ja no se quines imatges han seguit, al zona zapping d'avui, la veritat no m'interessa i molt menys em fa riure veure com la gent se la fot i no és en les típiques i tòpiques "caigudetes" dels videos familiars.

Tot i que m'agraden els programes de zapping no entenc aquesta obsessió de riure'ns dels altres quan es fan mal, especialmet els professionals. Us imagineu caure a la feina i que a sobre us filmin i se n'enfotin...

La cuina de l'àvia...

ja fa un temps que ja no cola anar a celebrar el propi aniversari a casa la mama...especialment quan la família sap que t'agrada cuinar, així doncs aquest cap de setmana em tocarà (de molt bon grat) cuinar per colla, i evidentment, ja fa uns dies que vaig pensant allò de "que faré que quedi bé, que no sigui molt típic i que no porti molta feina!". Aquí entren els blocs de cuina, que n'hi ha un munt i un munt de bons, així com llibres de receptes, etc...tot i que darrerament em disperso fàcilment i no he mirat massa!

Però el que vull fer notar, és que en els últims temps quan volen vendre'ns un plat, un producte, qualsevol cosa relacionada amb la cuina, i que no és rotllo Adrià, o sigui, esferificacions, deconstruccions, buits, bla bla bla..(estic segur que el Ferràn fot una truita de patata boníssima també), doncs això van i me li foten "com el de la teva àvia"... i jo em pregunto, no hi ha àvies que no saben cuinar, o en passen? cap àvia fa servir sopa de sobre? cap àvia fa canelons de totxana? a cap àvia se li talla l'all i oli?

Jo la veritat, de l'àvia que recordo més, tampoc destaca per ser una gran cuinera! i no passa res...

Jo espero que un dia, algú pensant en mi..digui guaita, com l' arrós de l'avi!

Bon cap de setmana...

Reflexió de divendres vespre

De ben segur que tots heu sentit els darrers dies, que jutgen aquells nois que varen cremar viva una indigent en un caixer automàtic ara farà 3 anys.

no entraré a valorar si hi ha motius, justificacions, atenuants o tota aquesta colla de paraules que se solen sentir durant les tertulies radiofòniques a qualsevol hora del dia en el nostre país. Experts en tot, i en res, que són capaços d' opinar fins i tot de coexions interneuronals....quins collons!

però el fet curiós, el que em fa parlar del tema, ha estat quan al TN he sentit que al final del judici, els dos nois, fent ús de la seva paraula han demanat justícia (per ells) i perdó a la família...i la veritat no he pogut pensar on era aquesta família ara fa 3 anys, potser les coses haurien estat diferents, qui sap.

enllaçant

Enmig d'un dia de molta feina un fet surrealista, per la seva senzillesa...
Em pregunten si necessito material d'oficina

- "tinta canon 24, negre i color"

Al cap d'una estona...

- Per canon 24 diuen que no ho acaben de trobar...

- Miro millor i dic "Canon BCi-24"

Una estona més tand..

- em demanen el model de la impressora

ha esta llavors quan ho he vist clar! era dins l'acudit aquell de l'Eugeni. Aquell que anava un tiu a la botiga amb la tassa de water a l'esquena i li diu a la dependenta:

"ahir li vaig ensenyar el cul. Avui li porto la tassa per a que la conegui, i el paper de water que vull és aquest que té darrera l' esquena!!!!

Sort que al final, s'ha arreglat força el dia!

Bon cap de setmana!

Divendres, polució i pelis de por

El món és ple de gent preocupada, compromesa, activista, i alguns pancartistes, que tampoc cal enganyar-se, però ara resulta que al anar 9 mesos a 80 Km/h als voltants de la capital, ha reduït un 4% els nivells de contaminació. Fins aquí cap queixa eh! no és que jo vulgui un món contaminat i ple de ciment, com el Sr. Pla!

Però escollir a la Sra. que ha sortit al TN a parlar de la reducció de la contaminació una tipeja que sembla que l'hagi enganxada tota entre les seves dents, doncs que voleu que us digui...COP DE MALL al departament de mobilitat i a la seva iaia marrana.

I calr, despés d'una setmana prou complicada (i el que ha de venir), et trobes mirant l' Orfanato, amb el portàtil a la falda, a veure si troben en Simón i et preguntes...

Són de veritat els pits de la Belén Rueda?

Profund, sí ho se. Bon cap de setmana a tots!